Heino

cantant alemany

Heino (13 de desembre de 1938 a Düsseldorf) i de nom autèntic: Heinz Georg Kramm) és un músic alemany. Com a cantant pop i de cançó popular alemanya s'ha fet molt popular a Alemanya i els altres països de parla alemanya. També destaca pel seu aspecte distintiu amb els cabells rossos i ulleres de sol negres, així com per la seva característica veu de baríton. Heino va ser una icona de la música popular alemanya.[1][2]

Infotaula de personaHeino
Heino FFM13 001.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 desembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (82 anys)
Düsseldorf Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsHeino Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1961 Modifica el valor a Wikidata –
GènereSchlager Modifica el valor a Wikidata
VeuBaríton Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHannelore Kramm (1979–) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webheino.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0374430 Allmovie: p31562
Facebook: HEINO.de Last fm: Heino Musicbrainz: e928d534-ce5b-436f-9186-598f9e7baa1f Songkick: 373621 Discogs: 148406 Allmusic: mn0000454497 Modifica el valor a Wikidata

CarreraModifica

 
Heino amb la seva tercera esposa Hannelore Kramm (Maig de 2008)

El 1961 va aparèixer per primera vegada amb el trio OK Singers, amb un èxit moderat.

El gran avanç es va produir per a Heino, després de la seva actuació l'any 1965 amb el seu grup, un "trio còmic", a Quakenbrück en una desfilada de moda de l'estrella del pop Karl-Heinz Schwab on va cantar la seva cançó més coneguda:Blau blüht der Enzian ("Flors blaves de la genciana").

En la dècada de 1980,l'any 1983, Heino va cantar la cançó de la Loteria de la televisió alemanya Sonnenschein – Glücklichsein (sol brillant-felicitat).

El mateix any 1983, Heino va ser criticat quan va realitzar una gira a Sud-àfrica on regia l'apartheid i també un boicot per aquell país per part dels artistes internacionals.

BibliografiaModifica

  • Heino: Und sie lieben mich doch. Autobiografia. Verlag Bastei-Lübbe, Bergisch Gladbach 1996, ISBN 3-404-12588-6.

ReferènciesModifica

  1. Alan Posener: Wenn Heino Rammstein singt, ist das wahre Kunst. In: Die Welt. 2. Februar 2013, abgerufen am 3. Februar 2013.
  2. Jens Maier: Derrr wunderrrsame Errrfolg des Heinz Georrrg Krrramm. In: Stern.de vom 1. Februar 2013, abgerufen am 3. Februar 2013.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heino