Obre el menú principal

Christian Johann Heinrich Heine [ˌkʀ̥ɪsti̯ɑn ʝoˌɦan ˌɦa͡ɪ̯nrɪç ˈha͡ɪ̯nə] (Düsseldorf, 13 de desembre de 1797 - París, 17 de febrer de 1856) nascut com a Harry Heine va ser un dels poetes alemanys més importants.

Infotaula de personaHeinrich Heine
Heinrich Heine.PNG
Biografia
Naixement (de) Harry Heine
13 desembre 1797
Düsseldorf
Mort 17 febrer 1856 (58 anys)
París
Causa de mort Saturnisme
Lloc d'enterrament cementiri de Montmartre
Grup ètnic Asquenazites, alemanys i jueus
Religió Judaisme i cristianisme
Educació Universitat Frederic Guillem de Berlín (1821–1823)
Universitat de Göttingen
Universitat de Bonn
Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Ocupació Poeta, escriptor, periodista, crític literari, poeta advocat, publicista, assagista i autor
Moviment Romanticisme
Influències
Obra
Família
Família Q1529797 Tradueix
Cònjuge Mathilde Heine Tradueix (1841–)
Mare Betty Heine Tradueix
Germans Charlotte Embden Tradueix i Gustav Heine von Geldern
Signatura

Spotify: 1VRpE7jLYcUdT7dzX2KK27 IMDB: nm0374325 Musicbrainz: d5efb3bf-4d84-4c70-a461-d8e3cdb4b755
Modifica les dades a Wikidata

Heine nasqué en una família jueva assimilada de Düsseldorf, Alemanya. Son pare era un comerciant, que durant l'ocupació francesa, veié noves oportunitats pels jueus. Quan el negoci de son pare va fer fallida, Heine fou enviat a Hamburg, on el seu oncle Salomon, un ric banquer, l'encoratjà a començar una carrera comercial. Tanmateix, el seu negoci va fracassar, i decidí estudiar Dret a les universitats de Göttingen, Bonn i Berlín, però va veure que el seu autèntic interès era la literatura, tot i que va obtenir el títol el 1825, alhora que es convertí al protestantisme. Això fou necessari a causa del fet que en aquella època hi havia fortes prohibicions pels jueus en molts estats alemanys, especialment pel que feia a exercir algunes professions, com l'ensenyament universitari, que atreia molt Heine. Com ell mateix va dir justificant la seva decisió, la seva conversió fou "el bitllet d'admissió a la cultura europea", encara que alguns com el seu cosí Giacomo Meyerbeer no van haver de fer aquest canvi. Aquesta doble identitat alemanya i jueva va mantenir-se durant tota la vida del poeta.

Heine és especialment conegut per la seva poesia lírica, gran part de la qual va ser utilitzada per compositors de lieds, especialment Robert Schumann, i especialment les seves primeres obres. Altres músics que el van honorar així foren Richard Wagner, Franz Schubert, Felix Mendelssohn, Fanny Mendelssohn, Hugo Wolf i Johannes Brahms, i al segle XX Hans Werner Henze i Lord Berners. També ha estat font d'inspiració per a creació en l'àmbit del jazz: Dins la sèrie "Lyrik und Jazz" Das Attila-Zoller-Quartet, va publicar un recull de poemes i textos breus, recitats per Gerd Westphal, a Hamburg, el 1964. Ofereixen un bon resum de la seva manera d'entendre el món i la funció de la literatura.

Com a poeta, Heine debutà amb Gedichte ("Poemes") el 1821. El seu amor apassionat i secret per les seves cosines Amàlia i Teresa li inspirà obres com Buch der Lieder ("Llibre de cançons, 1827), la seva primera recopilació de versos.

Heine va marxar cap a París el 1831. Allà conegué alguns socialistes utòpics, com els seguidors del Comte de Saint-Simon, que advocaven per crear un paradís igualitari i sense classes, basat en la meritocràcia. El poeta romangué a la ciutat la resta de la seva vida, excepte una breu visita a Alemanya el 1843. Les autoritats del seu país prohibiren ses obres i les d'altres considerats propers al moviment de la Jove Alemanya el 1835.

Tot i això, Heine va seguir comentant de la societat i política alemanyes. Va escriure Deutschland. Ein Wintermärchen (Alemanya. Un conte hivernal), un resum de la seva visita a Alemanya l'any anterior i del clima polític que hi trobà. El seu amic Karl Marx el va publicar al seu diari Vorwärts ("Endavant"). Heine també va satiritzar sobre les propostes utòpiques dels alemanys contraris al seu govern en Atta Troll: Ein Sommernachstraum (Atta Troll: Un somni d'una nit d'estiu"), el 1847.

L'escriptor també va expressar emotivament l'experiència de l'exili al seu poema In der Fremde ("Lluny de casa"). Heine patí de diferents mals que el mantingueren al llit els últims vuit anys de vida (s'ha suggerit que patia esclerosi múltiple o sífilis). Morí a París, i està enterrat al cementiri de Montmartre.

Uns dels llibres que es van cremar a l'Opernplatz de Berlín el 1933 foren les seves obres - una de les seves frases més famoses és ara: "Aquells que cremen llibres acaben tard o d'hora cremant homes" (Almansor, 1823).

Obres seleccionadesModifica

  • Gedichte, 1821
  • Tragödien, nebst einem lyrischen Intermezzo, 1823
  • Reisebilder, 1826-31
  • Die Harzreise, 1826
  • Ideen, das Buch le Grand, 1827
  • Englische Fragmente, 1827
  • Buch der Lieder, 1827
  • Französische Zustände, 1833
  • Zur Geschichte der neueren schönen Literatur in Deutschland, 1833
  • Die romantische Schule, 1836
  • Der Salon, 1836-40
  • Über Ludwig Börne, 1840
  • Neue Gedichte, 1844 - New Poems
  • Deutschland. Ein Wintermärchen, 1844 - Germany
  • Atta Troll. Ein Sommernachtstraum, 1847
  • Romanzero, 1851
  • Der Doktor Faust, 1851
  • Les Dieux en Exil, 1853
  • Die Harzreise, 1853
  • Lutezia, 1854
  • Vermischte Schriften, 1854
  • Letzte Gedichte und Gedanken, 1869
  • Sämtliche Werke, 1887-90 (7 Vols.)
  • Sämtliche Werke, 1910-20
  • Sämtliche Werke, 1925-30
  • Werke und Briefe, 1961-64
  • Sämtliche Schriften, 1968

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica