Helen Mirra
Helen Mirra (Rochester, 31 de desembre de 1970) és una artista conceptual estatunidenca. "Com Henry David Thoreau, és maximalista en una túnica minimalista", amb una pràctica idiosincrática.[1] Està compromesa amb idees de les filosofies budistes i pragmàtiques, i des de 2008 la seva pràctica artística s'ha integrat amb el caminar.[2][3][4][5][6][7] Ella ha dit sobre el caminar: "És una activitat no qualificada, i una activitat modesta, i una activitat lliure, i una activitat sempre disponible, i una activitat sense equip, i una activitat activa".[8] En un assaig sobre l'obra de Mirra, Yukio Lippit va descriure el seu compromís així: "La pràctica de Mirra de caminar com una forma específica de pensament que passa per alt el llenguatge. De fet, un sent que comparteix amb els budistes zen en particular un profund escepticisme cap al llenguatge com un autèntic mecanisme de descobriment".[9] Al mateix temps, ha treballat amb freqüència amb el llenguatge com a material principal.[10][11]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 31 desembre 1970 (53 anys) Rochester (Nova York) |
| Dades personals | |
| Formació | Bennington College Universitat d'Illinois a Chicago |
| Activitat | |
| Ocupació | pintora, artista d'instal·lacions, videoartista |
| Activitat | 1996 – 2018 |
| Ocupador | Universitat de Chicago |
| Representada per | Video Data Bank |
Premis
| |
| Lloc web | hmirra.net |
 | |
Carrera modifica
Helen Mirra ha treballat en diversos suports, incloent el teixit,[12] escriptura, especialment índexs,[13][14][15] música experimental,[16][17] escultura, pel·lícula de 16 mm i vídeo. Els viatges i el paisatge han estat temes recurrents,[18] així com la infància i el treball,[19] mantenint-se dins d'una paleta restringida.[20] La seva primera exposició en galeria en solitari va ser a Chicago el 1999 i va incloure una pel·lícula muda de 16 mm, obres tèxtils i el disc de vinil Along, Below, tot relacionat amb la geografia, i la seva primera exposició institucional individual, Sky-wreck, a la Renaissance Society a la Universitat de Chicago el 2001, hi havia una escultura tèxtil tenyida d'indigo d'una secció del cel, imaginada com a part d'una estructura geodèsica.[21][22] A més de John Cage,[23] Stanley Brouwn, André Cadere i Douglas Huebler són influències clau.[8]
Té una extensa història d'exposicions a Amèrica del Nord i del Sud, Europa i Japó,[24][25] i va participar en àmplies exposicions internacionals com l'11a Bienal de l'Havana, la 30a Biennal d'Art de São Paulo i la 50a Biennal de Venècia. Una visió de quinze anys (1995-2009) sobre el seu treball, Edge Habitat Arxivat 2015-11-02 a Wayback Machine., es va presentar el 2014 a Culturgest a Lisboa, Portugal, i WhiteWalls va publicar la corresponent publicació Edge Habitat Materials.[26]
Va ser professora titular d'Art Visual i Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació a la Universitat de Chicago (2001-2005)[27] i professora associada de Humanitats de Loeb al departament d'Estudis Visuals i Ambientals de la Universitat Harvard fins al 2013.[28] Ha estat artista en residència a la Universitat de Califòrnia a Berkeley,[29] i convidada al Programa DAAD Artists-in-Berlin.[30] Viu al nord de Califòrnia.[31]
Referències modifica
- ↑ «Reference Material». , gener 2006.
- ↑ «HIGH LINE ART COMMISSION: Helen Mirra, Half-smiler | Friends of the High Line». Arxivat de l'original el 2018-05-10. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ «Stephen Batchelor Talk» (en anglès). www.largeglass.co.uk.
- ↑ «"Not-knowing is most intimate": Helen Mirra in Conversation with Emmalea Russo» (en anglès). , 13-09-2015. Arxivat 2015-09-26 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-09-26. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ «BAMPFA - Helen Mirra / MATRIX 209 - 65 Instants». archive.bampfa.berkeley.edu. Arxivat de l'original el 2018-07-25. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ «Collection FRAC Lorraine | Helen Mirra:Human Ken, 24». collection.fraclorraine.org.
- ↑ «Conscience de pierre press release». Galerie Nelson Freeman, 2010.
- ↑ 8,0 8,1 «"This is my interest anyway - to not-demand" - Interview with Helen Mirra - Features - Metropolis M» (en anglès). .
- ↑ Lippit, Yukio. «"Ambulations", gehend (Berlin: argobooks, 2013)».
- ↑ «reference to book coinciding with exhibition: Nueve años caminando en las laderas». nordenhake.com.
- ↑ Mirra, Helen. «Cloud, the, 3». JRP Ringier, 2007. Arxivat de l'original el 2019-02-03. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ Smith, Roberta «Helen Mirra». The New York Times.
- ↑ «Helen Mirra: Cloud, the, 3 | Events: Reading | The Renaissance Society».
- ↑ «CABINET // Inventory / Index for Der Räuber» (en anglès). www.cabinetmagazine.org.
- ↑ «Public art by Helen Mirra appearing across the University of Chicago campus», 31-03-2006.
- ↑ «Paris Transatlantic recommendations».
- ↑ «sonambiente berlin 2006 | festival für hören und sehen | klang kunst sound art | 1.6.-16.7».
- ↑ «Helen Mirra, Hourly Directional - Art & Education» (en anglès). Arxivat de l'original el 2015-09-26. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ «Helen Mirra | Video Data Bank» (en anglès). www.vdb.org.
- ↑ «About This Artwork: Map of Parallel 52 North at a Scale of One Foot to One Degree». Art Institute of Chicago.
- ↑ «Helen Mirra: Skywreck». Renaissance Society.
- ↑ Walker, Hamza. «Thread-skies», 2001.
- ↑ Camper, Fred. «Chicago Reader: Rethinking Thought: Helen Mirra», 08-07-2005.
- ↑ «Bienal de Cuenca». e-flux.
- ↑ «Helen Mirra at Taka Ishii Gallery».
- ↑ «Edge Habitat Materials, Helen Mirra, survey 1995-2009». University of Chicago Press.
- ↑ Stewart. «Muse and medium», 2003.
- ↑ «Visual and Environmental Studies faculty: Helen Mirra», 2013. Arxivat de l'original el 2013-04-11.
- ↑ «ARC Visiting Artists».
- ↑ «Berliner Künstlerprogramm». Arxivat de l'original el 2021-04-26. [Consulta: 29 agost 2021].
- ↑ Lerda, Andrea. «125. PART 1 / HELEN MIRRA» (en anglès). Arxivat de l'original el 2018-05-10. [Consulta: 29 agost 2021].