Helena Almeida
Helena Almeida (Lisboa, 1934 - Sintra, 26 de setembre de 2018) fou una fotògrafa i artista portuguesa.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1934 Lisboa (Portugal) |
| Mort | 25 setembre 2018 (83/84 anys) Sintra (Portugal) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Lisboa |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògrafa, pintora, artista |
| Família | |
| Cònjuge | Artur Rosa |
| Pare | Leopoldo Neves de Almeida |
Premis | |
Va néixer a Lisboa en un ambient artístic, ja que el seu pare era l'escultor Leopoldo de Almeida. Va cursar la llicenciatura en Belles arts a la seva ciutat natal. Es va casar amb l'arquitecte i escultor Artur Rosa amb el qual té una filla que també realitza treballs artístics amb el nom de Joana Rosa.[2]
El seu treball artístic està basat en l'ocupació de la fotografia, en blanc i negre principalment, tenint com a objecte de les seves obres a la mateixa autora en el que podria considerar-se com a autoretrats, no obstant això ella nega que es tracti d'autoretrats en sentit estricte i fins i tot que sigui fotògrafa.[3][4] El motiu d'aquesta afirmació es deu al fet que les fotografies que realitza les ha planificat prèviament i ha fet esbossos d'elles i a més qui prem el disparador de la càmera fotogràfica és el seu marit. Finalment les fotografies sofreixen una manipulació posterior en pintar-les, en afegir-los objectes tridimensionals o acompanyar-les d'enregistraments sonors o de vídeo.[3]
El seu treball artístic s'inicia a la fi dels anys seixanta quan començaven a desenvolupar-se els moviments del Body art i la Performance.
ObraModifica
L'obra d'Helena Almeida experimenta amb la seva pròpia imatge, buscant nous camins per explorar la relació entre el cos humà i l'espai que l'envolta. Una de les seves obres destacades és la sèrie Estudo para dois espaços (Estudi per a dos espais, 1977) on es mostren mans que es deixen veure per entre reixes i portes metàl·liques entreobertes, ben bé com si fossin darrere de barreres opressives, de manera que provoquen la sensació d'estar atrapades entre dos espais o realitats. Aquest treball il·lustra la situació d'una dona lligada a les ocupacions domèstiques i és també una resposta a la percepció d'aïllament artístic que Almeida sentia de la resta del món durant els anys de la dictadura a Portugal, tant des del punt de vista cultural com polític.[5]
ReferènciesModifica
- ↑ Sougez, M.L.; Pérez Gallardo, H.. Diccionario de historia de la fotografía. Madrid: Ediciones Cátedra, 2003, p. 32. ISBN 84-376-2038-4.
- ↑ «Arte y tecnología. Colección Fotografía contemporánea. Helena almeida». Fundación Telefónica, junio 2003. Arxivat de l'original el 2014-03-31. [Consulta: 14 febrer 2010].
- ↑ 3,0 3,1 Ángeles García. «Reportaje. Helena Almeida: la obra es ella». El País, 21-11-2008. [Consulta: 14 febrer 2010].
- ↑ Jessica Lack. «Culture. Artist of the week 59: Helena Almeida» (en anglès). The Guardian, 07-10-2009. [Consulta: 14 febrer 2010].
- ↑ «FEMINISMES!». CCCB. [Consulta: 17 desembre 2019].