Hemaris fuciformis

Hemaris fuciformis és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae. Mostra activitat diürna.

Hemaris fuciformis

Dades
Hoste	Symphoricarpos albus, Xuclamel comú i espunyidella
Taxonomia
Super-regne	Eukaryota
Regne	Animalia
Fílum	Arthropoda
Classe	Insecta
Ordre	Lepidoptera
Família	Sphingidae
Tribu	Dilophonotini
Gènere	Hemaris
Espècie	Hemaris fuciformis (Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims	Sphinx fuciformis Linnaeus, 1758 Sphinx variegata Allioni, 1766 Macroglossa robusta Alphéraky, 1882 Macroglossa milesiformis Treitschke, 1834 Macroglossa lonicerae Zeller, 1869 Macroglossa caprifolii Zeller, 1869 Hemaris simillima Moore, 1888 Hemaris fuciformis rebeli Anger, 1919 Hemaris fuciformis obsoleta Lambillion, 1920 Hemaris fuciformis musculus Wagner, 1919 Hemaris fuciformis minor Lambillion, 1920 Hemaris fuciformis jakutana Derzhavets, 1984 Haemorrhagia fuciformis jordani Clark, 1927 Haemorrhagia fuciformis circularis Stephan, 1924 Macroglossa bombyliformis heynei Bartel, 1898

Descripció

Imago

A primera vista pot semblar un abellot, de fet això és el que busca l'espècie mostrant aquesta forma i coloració; així doncs, és un clar exemple de mimetisme. Es diferencia d'Hemaris tityus sobretot per la seva única franja vermella en comptes de dues, l'una taronja i l'altra negra. Tampoc s'ha caure en l'error de confondre'l amb el bufaforats (Macroglossum stellatarum), ja que l'un té les ales pigmentades mentre que l'altre les té majoritàriament transparents.

Envergadura alar d'entre 38 i 48 mm. Cap, cos tòrax i part de l'abdomen verd oliva i pelut; zona inferior blanca. Als primers segments abdominals hi té una franja horitzonal vermella. Al final de l'abdomen s'hi troba un floc de pèls negres. Marge de les ales pigmentades de vermell.

• 
  ♀
• 
  ♀ △

Eruga

Fins a 40 mm de longitud. Cos verd lluent clapat de groc clar; zona ventral marró rogenca envoltada d'una línia groga. Presenta dues línies dorsals blanques. Cua situada a l'onzè segment, violeta a la base, però es torna marró fosc al final.

Eruga en posició defensiva

Distribució i hàbitat

S'estén per gran part de la regió Paleàrtica, incloent Europa, regions del nord d'Àfrica i zones d'Àsia, tant oriental (més comuna) com occidental (més local). A la península Ibèrica i als Països Catalans és més comuna que Hemaris tityus, tot i així tampoc és gaire freqüent, només es pot localitzar en punts concrets de la nostra geografia.

Es pot trobar en prats, camins forestals, clars de bosc i fins i tot jardins. L'eruga s'alimenta de Lonicera, Symphoricarpos i Knautia.

Període de vol i hibernació

En zones càlides (a la majoria de la península Ibèrica) vola en dues generacions des de finals de primavera fins a finals d'estiu, a la resta de llocs només hi ha una generació estival. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.

Costums

L'adult, a diferència de la majoria d'heteròcers, vola de dia. A l'hora de libar flors i a diferència del bufaforats (Macroglossum stellatarum), recolza el primer parell de potes als pètals, no deixa completament el cos en suspensió.

Espècies similars

• Hemaris tityus, amb un anell taronja en omptes de vermell.
• Macroglossum stellatarum, amb ales pigmentades.

Bibliografia

• Helgard Reichholf-Riehm, 1985. Mariposas. ISBN 84-7031-555-2.
• D.J. Carter & B. Hagreaves, 1987. Guía de Campo de las Orugas de las Mariposas y Polillas de España y de Europa. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0798-4.
• P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs

• Sphingidae of Western Palaearctic (anglès)
• UK Moths (anglès)
• Asturnatura (castellà)
• Leps.it (anglès)
• Biodiversidad Virtual (castellà)