Hemeròdrom
Hemeròdrom o Hemeroscop (en grec antic ἡμεροδρόμοι, «corredors», en plural llatí Hemerodromi, Hemeroscopi) era el nom dels missatgers als diversos estats grecs entrenats per poder mantenir-se corrent durant tot un dia, i sovint portaven les notícies dels esdeveniments principals, segons Heròdot i Plutarc.
 | |
Tipus d'ocupació | professió històrica  |
|---|---|
Els grecs no tenien sistema postal ni gaires vies, i els hemeròdroms estaven entrenats per recórrer grans distàncies corrent o caminant en un curt espai de temps. En temps de perill quedaven estacionats en altures des d'on podien observar certs territoris i després portar notícia del que passava a la seva base, i per això s'anomenaven també ἡμεροσκόποι (sentinelles de dia).
Titus Livi aclareix que eren anomenats indiferentment hemeròdroms o hemeroscops, i se sap que també es deien δρομοκήρυκες ("Dromokerukes", els que corren).[1]
Un hemeròdrom famós va ser Fidipides, que segons la llegenda després de la victòria a la Batalla de Marató va anar a informar a Atenes i quan va arribar va morir pel cansament.[2]
Referències
modifica- ↑ Smith, William (ed.). «Hemerodromi». A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890). [Consulta: 4-XII-2020].
- ↑ Plutarc. Obres morals: Sobre la fama dels atenencs 347c