Hemerofília
Els animals o plantes hemeròfils (del grec hemeros, 'culte'; i filos, 'amic') són organismes que treuen profit dels canvis provocats pels éssers humans en el seu entorn. Per aquesta raó, sovint se'ls troba en entorns habitats per humans, en adaptar-se als canvis que els humans van provocar sobre l'ambient, i sovint es diu que «segueixen els éssers humans». Algunes espècies que viuen molt a prop dels humans, i que els han seguit als seus voltants immediats són anomenats sinantrops.
Fauna modifica
Els successors clàssics de la cultura, que es van beneficiar de les extenses activitats de neteja dels humans durant l'Edat Mitjana i les formes de vegetació resultants (estepa cultural), inclouen espècies com la llebre,[1] el ratolí de camp, el senglar[2] la marta,[2] Os rentador,[2] espècies que ara estan de nou amenaçades i l'hàbitat de les quals ha estat restringit per una agricultura més intensiva, p. B. eriçó,[2] hàmster, perdiu, guatlla, alosa i pavona. així com espècies els hàbitats de les quals quedaren limitats per la industrialització de l'agricultura, com ara l'hàmster, la perdiu xerra, la guatlla, l'alosa vulgar o la fredeluga. Un hemeròfil recent és la merla negra, que fins al segle xix era un ocell poruc de bosc i que va adaptar-se a la vida urbana
Referències modifica
- ↑ «Kulturfolger» (en alemany). Spektrum.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Philipp Multhaupt. «Tiere und Pflanzen als Kulturfolger: Was ist das?» (en alemany).