Hendrika Johanna van Leeuwen

física neerlandesa

Hendrika Johanna van Leeuwen (3 de juliol de 1887 – 26 de febrer de 1974) fou una física holandesa, coneguda per les seves contribucions pioneres a la teoria de magnetisme. Va estudiar a la Universitat de Leiden sota la direcció de Hendrik Antoon Lorentz, obtenint el seu doctorat l'any 1919. La seva tesi explicava per què el magnetisme és un efecte essencialment quàntic, un resultat actualment conegut com el teorema de Bohr-van Leeuwen.[1][2][3] (Niels Bohr havia arribat a la mateixa conclusió uns anys abans). Hendrika Johanna continuà investigant materials magnètics al "Technische Hogeschool Delft" (l'actual Universitat Tècnica de Delft), primer com a "ajudant" entre setembre de 1920 i abril de 1947, i posteriorment fou promocionada a "lector en de theoretische en toegepaste natuurkunde" (lector en física teòrica i aplicada).[4][5]

Plantilla:Infotaula personaHendrika Johanna van Leeuwen

Hendrika Johanna van Leeuwen (1925)
Biografia
Naixement3 juliol 1887 Modifica el valor a Wikidata
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 febrer 1974 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Delft (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiHendrik Lorentz Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFísica, mecànica quàntica i magnetisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciófísica, professora d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Delft, lectora (1947–1955) Modifica el valor a Wikidata

Hendrika van Leeuwen era la cunyada de Gunnar Nordström, conegut com "l'Einstein de Finlàndia", qui va estudiar a Leiden amb Paul Ehrenfest, successor de Lorentz. La seva germana Cornelia (Nel) també començà un PhD a Leiden sota la direcció de Willem Keesom, però ho abandonà quan es casà amb Nordström i es traslladà amb ell a Helsinki.[5]


Referències

modifica
  1. Hendrika Johanna van Leeuwen. «Vraagstukken uit de electronentheorie van het magnetisme».
  2. van Leeuwen, Hendrika Johanna Journal de Physique et le Radium, 2, 12, 1921, pàg. 361–377.
  3. Daniel D. Stancil. Spin Waves: Theory and Applications. Springer, 2009, p. 16. ISBN 978-0-387-77864-8. 
  4. de Jong, Frida «Còpia arxivada». Gewina, 20, 4, 1997, pàg. 227–242. Arxivat de l'original el 2014-02-26 [Consulta: 11 juliol 2019]. «Shortly after the war it was very difficult for the TH [Technische Hogeschool] to get academic staff. Wages were low compared with those in industry and laboratory facilities were less. At that time, shortly after each other, three women were appointed lecturer: Hendrika van Leeuwen in 1947 in theoretical and applied physics; Antonia Korvezee in 1948 in physical chemistry; and Jentina Leene in 1949 in fibre technology. These three ladies were all from an older generation, trained with a Ph.D. well before the war, and unmarried.» Arxivat 2014-02-26 a Wayback Machine.
  5. 5,0 5,1 Kloek. 1001 vrouwen in de 20ste eeuw. Nijmegen: Vantilt, 2018, p. 460-461. ISBN 9789460043864. 

Bibliografia

modifica
  • Blaauboer, Miriam (en dutch) Nederlands Tijdschrift voor Natuurkunde, 81, 1, 2015, pàg. 8. (Blaauboer, Miriam (en dutch) Nederlands Tijdschrift voor Natuurkunde, 81, 1, 2015, pàg. 8.). Blaauboer, Miriam (en danès) Nederlands Tijdschrift voor Natuurkunde, 81, 1, 2015, pàg. 8. (1): 8., PDF a www.lorentz.leidenuniv.nl