Henri-Georges Clouzot

Henri-Georges Clouzot
	;
Biografia
Naixement	(fr) Henri Georges Léon Clouzot ; 20 novembre 1907 ; Niort (França)
Mort	12 gener 1977 (69 anys); 17è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Montmartre
Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	Collège Sainte-Barbe ; École Libre des Sciences Politiques
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	guionista, productor de cinema, director de cinema, realitzador
Activitat	1931 – 1968
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française ;
Família
Cònjuge	Véra Clouzot (1950-1960)
Germans	Marcel Clouzot
	Premis (1956) Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra Le Mystère Picasso; (1955) BAFTA a la millor pel·lícula, per l'obra Le Salaire de la peur; (1954) Premi Louis Delluc, per l'obra Les Diaboliques; (1953) Os d'Or, per l'obra Le Salaire de la peur; (1953) Palma d'Or, per l'obra Le Salaire de la peur; (1949) Lleó d'Or, per l'obra Manon; Premi Edgar ;

Henri-Georges Clouzot (Niort, 20 de novembre del 1907 − París, 12 de gener de 1977) fou un director, guionista i productor de cinema, francès. Autor de clàssics com ara Le Salaire de la peur o Les Diaboliques.

Biografia^[1] modifica

Després d'acabar els seus estudis, va treballar de periodista. En la dècada de 1930 va treballar a Berlín com a supervisor de doblatges. De tornada a França, va començar en el cinema escrivint guions, per a ell mateix i per a altres directors. El 1942, durant l'ocupació alemanya, el Ministeri de propaganda de Goebbels, va fundar la productora Continental-Films , creada per reemplaçar la producció de Hollywood, en la qual Clouzot va debutar com a director en L'assassí viu en la 21 (1942), per a després l'any següent filmar Le Corbeau pel·lícula que va causar polèmica, rebent Clouzot crítiques pel tema que tracta: la misèria moral dels habitants d'un poble francès. La pel·lícula va ser titllada de col·laboracionista, i li va costar al director certa marginació en l'ambient del cinema francès.^[2]

Tanmateix aviat va reprendre la seva activitat, i algunes de les seves següents pel·lícules van ser premiades en diversos festivals (Premi Internacional al millor director del Festival de Venècia per En legítima defensa (1947), i Lleó d'Or del mateix festival, per Manon (1949). Va fundar llavors una productora pròpia, Vora Films (per la seva esposa, l'actriu Véra Clouzot).^[3]

En la dècada de 1950, va dirigir el llargmetratge Le Salaire de la peur, que va ser premiat en el Festival de Berlín i en el Festival de Cannes, seguit de Les Diaboliques (1954), el documental Le Mystère Picasso (1956) i el film La veritat (1960), amb la participació de Brigitte Bardot.

Va morir a París el 12 de gener de 1977.

Clouzot estava situat entre el primer cinema francès i la nouvelle vague. No va ser un revolucionari del llenguatge cinematogràfic, però sí que va crear atmosferes opressives i sòrdides, i personatges d'instints primaris i ambivalència moral. N'havia llegit moltes, de novel·les policíaques (especialment perquè la tuberculosi el va tenir al llit durant alguns anys) i aquestes van forjar la seva perspectiva negativa de la societat.

Filmografia^[4] modifica

Director modifica

1931: La Terreur des Batignolles (curt)
1942: L'assassin habite au 21
1943: Le Corbeau
1947: Quai des Orfèvres (també dialoguista)
1949: Manon
1949: Retour à la vie (segment Le Retour de Jean)
1950: Le Voyage en Brésil (inacabada)
1950: Miquette et sa mère
1953: Le Salaire de la peur (també dialoguista i productor)
1955: Les Diaboliques^[5] (també productor)
1956: Le Mystère Picasso (també productor)
1957: Les Espions (també productor)
1960: La Vérité
1964: L'Enfer, inacabada
1966: Grands chefs d'orchestre (Messa da Requiem von Giuseppe Verdi)
1968: La presonera (La Prisonnière)

Referències modifica

↑ «biografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.
↑ «Henry George Clouzot, premis». The New York Times.
↑ «filmografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
↑ «Johnny Hallyday, singer known as the ‘French Elvis,’ dies at 74» (en anglès). NBC, 06-12-2017. [Consulta: 6 desembre 2017].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri-Georges Clouzot

[1] «biografia de Henry George Clouzot». The New York Times.

[2] Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3.

[3] «Henry George Clouzot, premis». The New York Times.

[4] «filmografia de Henry George Clouzot». The New York Times.

[nbc-5] «Johnny Hallyday, singer known as the ‘French Elvis,’ dies at 74» (en anglès). NBC, 06-12-2017. [Consulta: 6 desembre 2017].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Biografia

Naixement	(fr) Henri Georges Léon Clouzot 20 novembre 1907 Niort (França)
Mort	12 gener 1977 (69 anys) 17è districte de París (França)
Sepultura	cementiri de Montmartre




Dades personals
Nacionalitat	França
Formació	Collège Sainte-Barbe École Libre des Sciences Politiques
Activitat
Lloc de treball	França
Ocupació	guionista, productor de cinema, director de cinema, realitzador
Activitat	1931 – 1968
Obra
Localització dels arxius	Cinémathèque Française
Família
Cònjuge	Véra Clouzot (1950-1960)
Germans	Marcel Clouzot
Premis (1956) Premi del Jurat del Festival de Canes, per l'obra Le Mystère Picasso (1955) BAFTA a la millor pel·lícula, per l'obra Le Salaire de la peur (1954) Premi Louis Delluc, per l'obra Les Diaboliques (1953) Os d'Or, per l'obra Le Salaire de la peur (1953) Palma d'Or, per l'obra Le Salaire de la peur (1949) Lleó d'Or, per l'obra Manon Premi Edgar

Henri-Georges Clouzot

Biografia[1] modifica

Filmografia[4] modifica

Director modifica

Referències modifica

Biografia^[1] modifica

Filmografia^[4] modifica