Henri-Georges Clouzot
Henri-Georges Clouzot (Niort, 20 de novembre del 1907 − París, 12 de gener de 1977) fou un director, guionista i productor de cinema, francès. Autor de clàssics com ara El salari de la por o Les diabòliques.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 novembre 1907 Niort (França) |
| Mort | 12 gener 1977 (69 anys) París |
| Sepultura | cementiri de Montmartre |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | França |
| Activitat | |
| Ocupació | Guionista, director de cinema i productor de cinema |
| Activitat | 1931 – |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Cònjuge | Véra Clouzot (1950-1960) |
| Germans | Marcel Clouzot |
Premis
| |
       | |
Biografia[1]Modifica
Després d'acabar els seus estudis, va treballar de periodista. En la dècada de 1930 va treballar a Berlín com a supervisor de doblatges. De tornada a França, va començar en el cinema escrivint guions, per a ell mateix i per a altres directors. El 1942, durant l'ocupació alemanya, el Ministeri de propaganda de Goebbels, va fundar la productora Continental-Films , creada per reemplaçar la producció de Hollywood, en la qual Clouzot va debutar com a director en L'assassí viu en la 21 (1942), per a després l'any següent filmar Le Corbeau pel·lícula que va causar polèmica, rebent Clouzot crítiques pel tema que tracta: la misèria moral dels habitants d'un poble francès. La pel·lícula va ser titllada de col·laboracionista, i li va costar al director certa marginació en l'ambient del cinema francès.
Tanmateix aviat va reprendre la seva activitat, i algunes de les seves següents pel·lícules van ser premiades en diversos festivals (Premi Internacional al millor director del Festival de Venècia per En legítima defensa (1947), i Lleó d'Or del mateix festival, per Manon (1949). Va fundar llavors una productora pròpia, Vora Films (per la seva esposa, l'actriu Véra Clouzot).[2]
En la dècada de 1950, va dirigir el llargmetratge El salari de la por, que va ser premiat en el Festival de Berlín i en el Festival de Cannes, seguit de Les Diabòliques (1954), el documental Le Mystère Picasso (1956) i el film La veritat (1960), amb la participació de Brigitte Bardot.
Va morir a París el 12 de gener de 1977.
Clouzot estava situat entre el primer cinema francès i la nouvelle vague. No va ser un revolucionari del llenguatge cinematogràfic, però sí que va crear atmosferes opressives i sòrdides, i personatges d'instints primaris i ambivalència moral. N'havia llegit moltes, de novel·les policíaques (especialment perquè la tuberculosi el va tenir al llit durant alguns anys) i aquestes van forjar la seva perspectiva negativa de la societat.
Filmografia [3]Modifica
DirectorModifica
- 1931: La Terreur des Batignolles (curt)
- 1942: L'assassin habite au 21
- 1943: Le Corbeau
- 1947: Quai des Orfèvres (també dialoguista)
- 1949: Manon
- 1949: Retour à la vie (segment Le Retour de Jean)
- 1950: Le Voyage en Brésil (inacabada)
- 1950: Miquette et sa mère
- 1953: Le salaire de la peur (també dialoguista i productor)
- 1955: Les Diaboliques[4] (també productor)
- 1956: Le Mystère Picasso (també productor)
- 1957: Les Espions (també productor)
- 1960: La Vérité
- 1964: L'Enfer, inacabada
- 1966: Grands chefs d'orchestre (Messa da Requiem von Giuseppe Verdi)
- 1968: La presonera (La Prisonnière)
ReferènciesModifica
- ↑ «biografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
- ↑ «Henry George Clouzot, premis». The New York Times.
- ↑ «filmografia de Henry George Clouzot». The New York Times.
- ↑ «Johnny Hallyday, singer known as the ‘French Elvis,’ dies at 74» (en anglès). NBC, 06-12-2017. [Consulta: 6 desembre 2017].
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri-Georges Clouzot |
- Henri-Georges Clouzot a Find A Grave (anglès)