Obre el menú principal

Henri Büsser (Tolosa de Llenguadoc, Midi-Pyrénées, 17 de gener de 1872 - París, 30 de desembre de 1973) fou un compositor francès.

Infotaula de personaHenri Büsser
Henri Busser.jpg
Henri Busser
Biografia
Naixement 17 de gener de 1872
Tolosa de Llenguadoc, Midi-Pyrénées
Mort 30 de desembre de 1973(1973-12-30) (als 101 anys)
París
Nacionalitat França
Formació Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Toulouse Tradueix
Activitat
Ocupació Compositor
Ocupador Conservatori nacional superior de música i dansa de París
Conservatoire de Paris
Gènere Òpera
Moviment Música clàssica
Estil Clàssic
Professors César Franck
Alumnes Éliane Richepin, Pierre Villette i René Challan
Instrument Orgue
Obra
Localització dels arxius
Cronologia
persona centenària
Premis

IMDB: nm2116330 Musicbrainz: 6c5964ec-812a-4a6b-bfcf-ea65c45bf8c3 Discogs: 1471647 IMSLP: Category:Büsser,_Henri
Modifica les dades a Wikidata

Cursà els seus estudis en el Conservatori de la seva ciutat natal, en l'escola de Niedermeyer i en el Conservatori de París. Aconseguí el Prix de Rome el 1893 per la cantata Amadis de Gaula. Des de 1892 fou organista de Saint-Cloud. Dirigí una classe de conjunt vocal en el Conservatori de París, on tingué entre els seus alumnes a Jean-Michel Damase,[1] i el 1897 fou nomenat director d'orquestra del Gran Teatre de l'Òpera.

Entre les seves obres instrumentals, vocals i escèniques, és de destacar especialment la seva òpera Daphnis et Chloë, estrenada amb èxit a París el 1897;

  • Le miracle de Perles, llegenda dramàtica; Le ronde des Saisons, ball en tres actes estrenat a l'Òpera el 1905;
  • A la Lumière;
  • Hercule au Jardin des Hespérides, estrenada en els concerts Lamoureux;
  • A la Villa Mèdicis, suite simfònica;
  • Colomba, drama líric en tres actes, estrenat en el Casino Municipal de Niça el 1921 i premiada per la vila de París;
  • Les noces corinthiennes, tragèdia lírica en tres actes, estrenada en l'Opéra-Comique el 1922;
  • Histoire de France, lletra de Sacha Guitry, escrita expressament per la inauguració del teatre Pigalle de París (1929).
  • Pastorale, (amb aquesta obra el famós clarinetista François Étienne, guanyà el primer premi del Conservatori el 1919.

Entre els seus alumnes si conten Pierre Sancan o Gaston Litaize el qual era cec de naixement i després fou un bon organista i compositor.[2]

BibliografiaModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Büsser
  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. I, pàg. 312. (ISBN 84-7291-226-4)
  2. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 722. (ISBN 84-7291-255-8)