Henri Cartan

matemàtic francès

Henri Cartan (en francès: Henri Paul Cartan) (Nancy, 8 de juliol de 1904 París, 13 d'agost de 2008) fou un matemàtic francès, reconegut pels seus treballs en els camp de la topologia algebraica. Era fill del també reconegut matemàtic Élie Cartan[1]

Infotaula de personaHenri Cartan
Henri Cartan.jpg
Henri Cartan (1968) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Henri Paul Cartan
(fr) Henri Cartan Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juliol 1904 Modifica el valor a Wikidata
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 agost 2008 Modifica el valor a Wikidata (104 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatFrancesa
FormacióÉcole Normale Supérieure
Conegut perTeoremes A i B de Cartan
Teorema de Cartan-Dieudonné
Activitat
Director de tesiPaul Montel Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAnàlisi matemàtica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióUniversitat de París
Membre de
Obra
Estudiant doctoralRoger Godement
Max Karoubi
Jean-Pierre Serre
René Thom
Pierre Cartier
Localització dels arxius
Família
ParesÉlie Cartan Modifica el valor a WikidataMarie-Louise Cartan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansJean-Louis Cartan, Louis Cartan i Hélène Cartan Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
persona centenària Modifica el valor a Wikidata
Premis
Premi Wolf (1980)
Premi Pagels

IMDB: nm3116760 Modifica els identificadors a Wikidata

Va estudiar a l'École Normale Supérieure i va obtenir el seu doctorat l'any 1928 a París sota la direcció de Paul Montel. Juntament amb André Weil, Jean Dieudonné i altres, va ser un dels membres fundadors i un dels màxims contribuents del grup N. Bourbaki.

Després del doctorat, va ser professor al Liceu de Caen i a la Universitat de Lila de 1929 a 1931. En aquesta època va iniciar una col·laboració amb el catedràtic de la Universitat de Münster, Heinrich Behnke i el seu assistent Peter Thullen que va ser interrompuda per l’esclat de la Segona Guerra Mundial. La guerra va ser un període dramàtic per a la família Cartan. El seu germà petit, Jean-Louis Cartan, compositor, va morir el 1932 de tuberculosi amb només vint-i-cinc anys i l’altre germà, Louis, va ser arrestat per la Gestapo el 1942 i deportat a Alemanya on va morir quinze mesos després, tot i que la família no ho va saber fins a acabar la guerra. Quan va esclatar la guerra, Henri, que era professor a la Universitat d’Estrasburg, es va haver de traslladar a Clermont-Ferrand, on només hi va estar un any, ja que el 1940 va ser nomenat professor a la Sorbona, on es va fer càrrec dels alumnes de matemàtiques de l’École Normale Supérieure.

En acabar la guerra, Cartan va tornar a Estrasburg on va romandre per dos anys. També va reiniciar les seves relacions acadèmiques amb Heinrich Behnke i va visitar sovint l’institut d’Oberwolfach. Després de breus estances als Estats Units, on va conèixer Samuel Eilenberg amb qui va escriure l’influent llibre “Homological Algebra” (publicat el 1956), va retornar a París, a les seves classes a l’École Normale Supérieure, on va iniciar els Seminaris Cartan que van ser publicats pel seu deixeble Jean-Pierre Serre entre 1948 i 1964. Cartan es va jubilar l’any 1975.

Cartan també es va comprometre en activitats polítiques en favor del Drets Humans, destacant-se en les seves campanyes per l’alliberament del matemàtic rus Leonid Plyushch (1974) i de l'uruguaià José Luis Massera.

ObresModifica

  • Homological Algebra (amb Samuel Eilenberg), Princeton Univ Press, 1956 ISBN 0674079779.
  • Séminaires de l'École Normale Supérieure (coneguts com a "Séminaires Cartan"), Secr. Math. IHP, 1948-1964; W.A.Benjamin ed., New York, 1967.
  • Théorie élémentaire des fonctions analytiques, Hermann, París, 1961.
  • Calcul différentiel, Hermann, París, 1967.
  • Formes différentielles, Hermann, París, 1967.
  • Œuvres - Collected Works, 3 vol. editades per Reinhold Remmert et Jean-Pierre Serre, Springer Verlag, Heidelberg, 1967.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henri Cartan
  1. El seu pare, tot i ser un reputat matemàtic, no va influenciar en les eleccions acadèmiques dels seus fills. Interview with Henri Cartan, Notices of American Mathematical Society, Num. 47 (1999), pàgines 782-788.