Henri Pousseur

compositor belga

Henri Pousseur (Malmedy, 23 de juny de 1929 Brussel·les, 6 de març de 2009) va ser un compositor, professor i teòric de música belga.[1]

Infotaula de personaHenri Pousseur
Biografia
Naixement23 juny 1929
Malmedy (Bèlgica)
Mort6 març 2009 (79 anys)
Brussel·les (Bèlgica)
Causa de mortCauses naturals (Pneumònia)
Activitat
Camp de treballArts escèniques
OcupacióCompositor i professor d'universitat
OcupadorUniversitat de Lieja
GènereÒpera

IMDB: nm0693869 Musicbrainz: 9919dfaa-a15c-43f2-ab28-d352ad2f5d40 Songkick: 559456 Discogs: 104514
Modifica les dades a Wikidata

Inicià els estudis musicals en el Conservatori de Lieja (de 1947/51) i els continuà en el de Brussel·les (1952/53), perfeccionant-se amb Boulez i amb Souris. Ja durant els anys de Conservatori actuà com a organista, mestre de cor i professor. Pousseur aspirà sempre a realitzar-se segons les tècniques compositives i les expressions estètiques més avançades. Partint dels èxits de l'escola dodecafònica vienesa, va arribar als més agosarats llenguatges servint-se dels instruments tradicionals, ensems que cercava un domini personal dels sistemes electrònics. Des de jove formà part del grup d'avantguarda fundat per Froidebise a Lieja, al temps que li resultà providencial l'assistència el 1954 a l'Estudi de música electrònica de Colònia i el 1957/59 al de Fonologia de la RAI de Milà. En ambdós centres, Pousseur realitzà un bon nombre d'obres electròniques, passant després a la fundació i direcció de Brussel·les d'un altra estudi per a la música electrònica, titulat <<Apelac>>.

Va donar conferències arreu del món i es va distingir particularment com a professor dels cursos d'estiu de Darmstadt (des de 1957), en l'Acadèmia de Música de Basilea (des de 1963), a Buffalo (EUA), etc. Entre les seves obres teatrals cal recordar Votre Faust amb text de Michel Butor, escrit el 1963 com <<fantasia variable du gener opéra>> i representat a Milà l'any 1969; Electre per a cinta magnètica amb text parlat (P. Rhallys, de Sòfocles, parts instrumentals i electròniques (1968), que l'autor qualifica d'action musicale o més precisament mythophonie. Sent d'extrema importància la contribució de Pousseur al repertori de la música electrònica i en cinta, cal citar els títols més significatius dels seus treballs en aquest camp són:

  • Seismogrammes (1954);
  • Scambi (1957);
  • Rimes pour différentes sources sonores, per a orquestra i cinta magnètica (1959);
  • 3 Visages de Liège (1961);
  • Gardens Without Walls (1962); etc.

Tampoc s'ha d'oblidar algunes bandes sonores per a cinema realitzades amb mitjans electrònics, per exemple Liège cité ardente. Segons els cànons de l'expressió instrumental tradicional, Pousseur va compondre:

  • Couleurs croiséss (1967);
  • Symphonie a 15 solistes (1955);
  • Traid per a 15 cordes (s. a.);
  • Répons per a 7 instrumentistes (1960);
  • Quintette à la mémoire dd'A. Webern (1955);
  • Modes i Ode per a quartet (1960/61);
  • Madrigal I, II, III per a conjunts diversos (1961/62);
  • Exercises per a clarinet sol (1956);
  • Caractères madrigalesques per a oboè sol (1965);
  • Echos I per a violoncel; etc.

També són notables les composicions pianístiques:

  • Prospection pour un piano-triple à sixième de ton (1953);
  • Mobile per a dos pianos (1958);
  • Exercices (1958/59);
  • Caractères (1961);
  • Apostrophes et six réflections (1968); etc.

Després hi ha el ram de la composició vocal, tant estimat a Pousseur, amb títols com:

  • 3 Chants sacrés per a soprano i trío de corda (1951);
  • Versets des Psaumes de la pénitence per a cor (1963);
  • Miroir de Votre Faust per a piano i soprano ad libitum (s. a.);
  • Portail de Votre Faust per a 4 veus i 12 instrumentistes (s. a.); etc.

Fins als anys 1980 va publicar:

  • Webern und die Theorie (Magúncia, 1959);
  • Theorie und Praxis in der nneuesten Musik (Magúncia, 1959);
  • Fragments théoriques I, sur la musique expérimentale (Brussel3les, 1970).

Cal recordar que també tingué cura de la publicació dels Ecrits d'A. Berg (Mònaco, 1956).

ReferènciesModifica

Per saber mésModifica

BibliografiaModifica