Henry Forder
Henry Forder (Shotesham, 27 de setembre de 1889 - Point Chevalier i Auckland, 21 de setembre de 1981) va ser un matemàtic anglès que va treballar a Nova Zelanda.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Henry George Forder  27 setembre 1889 Shotesham (Anglaterra) |
| Mort | 21 setembre 1981 (91 anys) Point Chevalier |
| Dades personals | |
| Formació | Sidney Sussex College (1907–1910) Paston College (1902–1907) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques i geometria |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat d'Auckland (1934–1955) Hulme grammar school (1910–1913) St Olave's School Hymers College (–1933) Cardiff High School |
| Família | |
| Cònjuge | Dorothy Whincup |
| Pares | Henry Forder i Mary Ann Chilvers |
| Germans | Charles Forder |
Premis
| |
Vida i Obra modifica
Fill s'un ferrer que va comprar la ferreria de Worstead (uns deu quilòmetres al nord de Norwich) i que era molt aficionat a la lectura, Forder es va educar a Worstead i també va tenir una forta inclinació per la lectura que li va durar tota la vida. El mestre de l'escola parroquial de Worstead va reconèixer el seu potencial i va aconseguir, amb els seus pares, una beca per fer l'ensenyament secundari al Paston College no lluny de la seva vila.[1] El 1907, en acabar els estudis secundaris, va rebre una nova beca per estudiar matemàtiques al Sidney Sussex College de la universitat de Cambridge,[2] en la qual es va graduar el 1910.[3]
A partir de 1910 va ser professor de matemàtiques de diversos instituts de secundària a Manchester, Londres i Cardiff[4] fins que el 1933 va acceptar una plaça de professor de matemàtiques a la universitat d'Auckland (Nova Zelanda), en la qual va romandre fins a la seva retirada el 1955.[5] Després de retirar-se es va quadra a viure a Auckland, on va morir el 1981.
El departament de matemàtiques de la universitat va ser pràcticament obra seva, ja que va passar de un professor a sis professors. També va treballar incansablement per aconseguir una biblioteca digna de la universitat.[6] Va ser un mestre inoblidable pels seus deixebles.[7]
Les seves publicacions van ser totes en el camp de la geometria,[8] entre les quals destaquen The Foundations of Euclidean Geometry (1927) i The Calculus of Extension (1941).[9] De forma indirecta també va incidir en els fonaments de la geometria.[10]
Referències modifica
- ↑ Butcher, 1971, p. 12.
- ↑ Butcher, 1985, p. 162.
- ↑ Butcher, 1971, p. 13.
- ↑ Neumann, 2004, p. Oxford Dictionary.
- ↑ Tee, 1988, p. 406.
- ↑ Nield, 1983, p. 17.
- ↑ Woods, 2000, p. 45-46.
- ↑ Tee, 1988, p. 407.
- ↑ Lorimer, 1980, p. 24.
- ↑ Coxeter, 2011, p. 49.
Bibliografia modifica
- Butcher, John Charles. A Spectrum of Mathematics (en anglès). Auckland University Press, 1971.
- Butcher, John Charles «Obituary: Henry George Forder» (en anglès). Bulletin of the London Mathematical Society, Vol. 17, Num. 2, 1985, pàg. 162-167. DOI: 10.1112/blms/17.2.162. ISSN: 0024-6093.
- Coxeter, H.S.M.. «Interviewed by Dave Logothetti». A: Donald J. Albers, Gerald L. Alexanderson (eds.). Mathematical People: Profiles and Interviews (en anglès). CRC Press, 2011, p. 47-58. ISBN 978-1-4398-6517-0.
- Lorimer, Peter «Professor Henry Forder» (en anglès). New Zealand Mathematical Society Newsletter, Num. 19, 1980, pàg. 24-25. ISSN: 0110-0025.
- Nield, D.A. «Professors of Mathematics at Auckland University College: The Missionary, the Businessman, the Story-teller and the Salesman» (en anglès). New Zealand Mathematical Society Newsletter, Num. 27, 1983, pàg. 13-19. ISSN: 0110-0025.
- Tee, Garry J. «Mathematics in the Pacific Basin» (en anglès). The British Journal for the History of Science, Vol. 21, Num. 4, 1988, pàg. 401-417. ISSN: 0007-0874.
- Woods, Leslie C. Against the Tide (en anglès). IOP Publishing, 2000. ISBN 0-7503-0690-4.
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Henry Forder» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Neumann, B.H. «Forder, Henry George». Oxford Dictionary of National Biography, 2004. [Consulta: 27 agost 2020]. (anglès)