Heràclides Pòntic

filòsof grec

Heràclides Pòntic (grec antic: Ἡρακλείδης ὁ Ποντικός, llatí: Heracleides Ponticus; 387 aC - 312 aC) fou un filòsof grec, fill d'Eutifró o Eufró, i nascut a Heraclea Pòntica -actualment Karadeniz Ereğli, Turquia-. Heràclides és especialment conegut pel fet d'haver defensat que el moviment aparent de l'esfera dels estels fixos era produït pel moviment de rotació diari de la Terra.

Infotaula de personaHeràclides Pòntic
Nom original(grc) Ἡρακλείδης ὁ Ποντικός Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement385 aC Modifica el valor a Wikidata
Heraclea Pòntica Modifica el valor a Wikidata
Mort322 aC Modifica el valor a Wikidata (62/63 anys)
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof, astrònom Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
MovimentPlatonisme Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsPlató i Espeusip Modifica el valor a Wikidata
AlumnesDionís d'Heraclea Modifica el valor a Wikidata

Suides el fa descendent de Damis, un dels colonitzadors originals d'Heraclea procedent de Tebes. Era força ric i va emigrar a Atenes, on fou deixeble de Plató -mentre aquest va estar absent a Sicília va deixar la seva escola sota la direcció d'Heràclides-. Va estudiar també el sistema pitagòric i el d'Aristòtil. Sembla que era luxuriós i va rebre primer el renom de Ποντικός, que van modificar a Πομπικύς. Diògenes Laerci dona una llarga llista dels seus escrits que tractaven sobre filosofia, matemàtiques, música, història, política, gramàtica i poesia, però pràcticament tots s'han perdut excepte περὶ Πολιτειῶν segurament un extracte de l'obra περὶ Νόμων καὶ τῶν Συγγενῶν τούτοις esmentada per Laerci.

Durant molt de temps, es cregué que Heràclides defensà un model geo-heliocèntric de l'univers, on Mercuri i Venus giren al voltant del Sol, mentre que el Sol i els altres planetes giren al voltant de la Terra. Tanmateix, actualment es considera que aquesta teoria pot ser falsa.[a] De totes maneres, és notable la similitud d'aquesta teoria amb la de Tycho Brahe, normalment considerat figura de transició entre el sistema aristotèlico-ptolemaic i el copernicà. En el sistema de Brahe, el Sol i la Lluna giren al voltant de la Terra, mentre que la resta de cossos celestes giren al voltant del Sol.

NotesModifica

  1. Sovint també s'ha atribuït a Heràclides l'afirmació que els moviments de Mercuri i de Venus tenien el Sol com a centre, però la investigació moderna ha mostrat que aquesta interpretació no té fonament.[1]

ReferènciesModifica

  1. Lindberg, 2002, p. 135.

BibliografiaModifica

  • Lindberg, David C. Paidós. Los inicios de la ciencia occidental. La tradición científica en el contexto filosófico, religioso e institucional (desde el 600 aC hasta 1450), 2002. 

Enllaços externsModifica