Heròdies (7 aC- 39) fou una princesa idumea, filla d'Aristòbul i Berenice (neboda d'Herodes el Gran), casada primer amb Herodes Filip, el seu oncle, i després amb el germà d'aquest, Herodes Antipas. Fou mare de Salomé i, segons els evangelis, participà en una intriga que conduí a l'execució de Joan Baptista.

Infotaula personatgeHeròdies

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge bíblic humà Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gènerefemení Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Títolprincesa Modifica el valor a Wikidata
Religiójudaisme Modifica el valor a Wikidata
NaixementJerusalem Modifica el valor a Wikidata, 15 aC Modifica el valor a Wikidata
MortLugdúnum dels Cònvenes Modifica el valor a Wikidata, 39 dC Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeHerodes Filip I i Herodes Antipas Modifica el valor a Wikidata
MareBerenice Modifica el valor a Wikidata
PareAristobul IV de Judea Modifica el valor a Wikidata
FillsSalomé III Modifica el valor a Wikidata
GermansAristobul el Jove, Herodes Pol·lió i Herodes I Agripa Modifica el valor a Wikidata
Altres
Càrrecprincesa Modifica el valor a Wikidata

Evangelis

modifica

Evangeli segons Mateu 14,11: «El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Heròdies va ballar davant dels convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella instigada per la seva mare, digué:

—Dona'm aquí mateix en una safata, el cap de Joan Baptista-.»

Evangeli segons Marc 6,19: «Heròdies odiava [a Joan] i el volia fer matar [...] Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entrà la filla d'Heròdies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: -Demana'm el que vulguis i t'ho donaré. [...] La noia va sortir i preguntà a la seva mare: -Què haig de demanar? Ella li respongué: -El cap de Joan Baptista.»

Autenticitat històrica

modifica

Alguns erudits bíblics dubten que els Evangelis donin una història exacta de l'execució de Joan. Segons l'historiador Flavi Josep, Joan fou encarcerat i executat per Herodes Antipas per raons polítiques, a causa de la influència sediciosa del profeta. [2] Altres exegetes creuen que la història dels Evangelis recorda la lluita religiosa que oposà als monarques israelites Acab, i Jezabel al profeta Elies.

Robert Ambelain dubta que la història del ball sigui real, donat que en aquella època era impensable fer ballar un familiar en públic. Hi havia ballarines que tenien la dansa per ofici i no eren gaire ben considerades.