Heròdies
Heròdies (grec: Ηρωδιάς) (Jerusalem, 15 aC - Lugdúnum dels Cònvenes, 39 dC (>39 dC)) va ser una princesa de la dinastia herodiana de Judea durant l'època de l'Imperi Romà.[1] Filla d'Aristòbul i Berenice (neboda d'Herodes el Gran), casada primer amb Herodes Filip,[2] el seu oncle, i després amb el germà d'aquest, Herodes Antipas. Fou mare de Salomé[3] i, segons els evangelis, participà en una intriga que conduí a l'execució de Joan Baptista.
  | |
| Tipus | personatge bíblic humà |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Títol | princesa |
| Religió | judaisme |
| Naixement | Jerusalem , 15 aC |
| Mort | Lugdúnum dels Cònvenes , 39 dC |
| Família | |
| Cònjuge | Herodes Filip I i Herodes Antipas |
| Mare | Berenice |
| Pare | Aristobul IV de Judea |
| Fills | Salomé III |
| Germans | Aristobul el Jove, Herodes Pol·lió i Herodes I Agripa |
Evangelis
modificaEvangeli segons Mateu 14,11: «El dia del natalici d'Herodes, la filla d'Heròdies va ballar davant dels convidats, i va agradar tant a Herodes que aquest es comprometé amb jurament a donar-li el que demanés. Ella instigada per la seva mare, digué:
—Dona'm aquí mateix en una safata, el cap de Joan Baptista-.»[4]
Evangeli segons Marc 6,19: «Heròdies odiava [a Joan] i el volia fer matar [...] Herodes, amb motiu del seu natalici, va oferir un banquet als seus alts funcionaris, als tribuns de l'exèrcit i als personatges importants de Galilea. Durant el convit entrà la filla d'Heròdies a ballar, i va agradar tant a Herodes i als convidats que el rei digué a la noia: -Demana'm el que vulguis i t'ho donaré. [...] La noia va sortir i preguntà a la seva mare: -Què haig de demanar? Ella li respongué: -El cap de Joan Baptista.»[5][6]
Autenticitat històrica
modificaAlguns erudits bíblics dubten que els Evangelis donin una història exacta de l'execució de Joan. Segons l'historiador Flavi Josep, Joan fou encarcerat i executat per Herodes Antipas per raons polítiques, a causa de la influència sediciosa del profeta. Altres exegetes creuen que la història dels Evangelis recorda la lluita religiosa que oposà als monarques israelites Acab, i Jezabel al profeta Elies.[7]
Referències
modifica- ↑ «Strabo, Geography, Book XVI, Chapter II, section 34». Perseus.tufts.edu. [Consulta: 21 abril 2019].
- ↑ Schwentzel, 2011, p. 225.
- ↑ Schwentzel, 2011, p. 219.
- ↑ Dominique Casajus, citant Claudine Gauthier, Saint Jean et Salomé. Anthropologie du banquet d’Hérode, Tours, Éditions Lume, octobre-décembre 2009 .
- ↑ Schwentzel, 2011, p. 221.
- ↑ Schwentzel, 2011, p. 220.
- ↑ «Herodías Que es, Concepto y Definicion» (en castellà). [Consulta: 19 gener 2025].
Bibliografia
modifica- Schwentzel, Christian-Georges. Pygmalion (maison d'édition). Hérode le Grand (en francès), 2011, p. 321. ISBN 978-2-7564-0472-1.