Heraclea Minoa

Heracleia Minoa (en grec antic Ἡράκλεια Μίνῳα) era una ciutat grega de Sicília a la costa sud de l'illa, a la desembocadura del riu Halikos (Halycus) entre Agrigent i Selinunt. La mitologia diu que Hèracles va guanyar en combat singular a l'heroi local Eryx i va obtenir el dret a la meitat occidental de l'illa per ell i els seus descendents; però Hèracles no va arribar a fundar cap ciutat a la regió i el rei Minos de Creta, quan va anar a Sicília en persecució de Dèdal, va desembarcar a la boca del Halycus i va fundar la ciutat que va anomenar Minoa. Una altra versió de la mateixa història diu que van ser els seus seguidors els que van fundar la ciutat després de la mort de Minos. Heràclides Pòntic informa que abans de la fundació de la ciutat grega hi havia en aquell lloc una ciutat dels sículs anomenada Macara.

Infotaula de geografia físicaHeraclea Minoa
General view of the excavations - Heraclea Minoa - Italy 2015.JPG
Modifica el valor a Wikidata
TipusJaciment arqueològic, jaciment arqueològic grec i polis Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaSicília Modifica el valor a Wikidata
Ubicació
Entitat territorial administrativaMontallegro (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
 37° 23′ 38″ N, 13° 16′ 51″ E / 37.393953°N,13.280747°E / 37.393953; 13.280747Coord.: 37° 23′ 38″ N, 13° 16′ 51″ E / 37.393953°N,13.280747°E / 37.393953; 13.280747

Lloc webregione.sicilia.it… Modifica el valor a Wikidata

Les primeres notícies històriques la presenten com una colònia de Selinunt amb el nom de Minoa. Llavors va arribar a la ciutat Doreu, germà del rei d'Esparta Cleòmenes I, amb un nombrós grup de seguidors, amb l'exclusiu objectiu de reclamar el territori que havia pertanyut al seu ancestre Hèracles. Doreu es va enfrontar amb els segestans i els cartaginesos i va ser derrotat i mort juntament amb la majoria dels seus companys. L'únic cap espartà que es va alliberar de la mort va ser Eurileó, que es va apoderar de Minoa a la que va anomenar Heracleia, cosa que si bé Heròdot no esmenta al seu relat dels fets, es desprèn de què Diodor de Sicília considera a Eurileó el fundador d'Heracleia. Per distingir-la d'altres ciutats el nom de Minoa es va afegir sovint al seu nou nom. "Heraclea, quam vocant Minoa", diu Titus Livi.

Diodor de Sicília diu que la ciutat va prosperar immediatament després de la seva fundació però al cap d'uns anys els cartaginesos la van destruir preocupats pel seu poder creixent. No esmenta les dades en què aquests fets van tenir lloc, o potser ho explicava al desè llibre, que s'ha perdut. No parla d'aquesta destrucció durant la gran expedició d'Amilcar el 480 aC. Heracleia Minoa no apareix a la història la resta del segle V aC, i se suposa que durant els conflictes entre Dionís el Vell i els cartaginesos a la Primera Guerra de Sicília l'any 480 aC, devia ser una ciutat molt reduïda. La següent notícia és de l'any 357 aC quan Dió va desembarcar a la ciutat (que tornava a portar el nom de Minoa) i era una petita ciutat dedicada a l'agricultura en territori d'Agrigent, i per tant sota la sobirania de Cartago. El tractat entre cartaginesos i Dionís de Siracusa va fixar el riu Halycus com a límit entre ambdós, però Heracleia Minoa, que era al costat esquerre del riu, devia romandre probablement, com a excepció, en mans cartagineses; un tractat similar entre els cartaginesos i Agàtocles confirmà el riu com a límit i l'excepció d'Heraclea Minoa (i d'Himera) com "havia estat abans" segons literalment diu el tractat.

Des d'aquest temps la ciutat va recuperar importància; aviat es va unir al moviment revolucionari de Xenòdicos a Agrigent el 307 aC i es va declarar independent dels cartaginesos i d'Agàtocles. Aquest darrer la va conquerir a la seva tornada d'Àfrica. En temps de l'expedició de Pirros d'Epir la ciutat estava altra vegada sota domini cartaginès i va ser la primera ciutat conquerida per l'epirota quan va avançar a l'oest des d'Agrigent.

A la Primera Guerra Púnica el general cartaginès Hannó la va ocupar quan marxava cap a Agrigent que estava assetjada pels romans (260 aC) i es va convertir en una de les principals bases navals cartagineses a Sicília. El 256 aC una flota cartaginesa de 350 vaixells establerta a Heracleia Minoa per prevenir el pas de la flota romana a Àfrica, va ser derrotada pels cònsols Marc Atili Règul i Luci Manli Vulsó Llong. L'any 249 aC l'almirall Càrtal tenia a la ciutat les seves posicions quan la flota romana es va acostar per aixecar el bloqueig de Lilibeu. Al final de la guerra la ciutat va passar, amb la resta de Sicília, a mans de Roma.

A la Segona Guerra Púnica va ser ocupada altre cop pels cartaginesos i va resistir als romans dirigits per Marc Claudi Marcel fins i tot després de la caiguda de Siracusa.

Des de llavors, sota domini romà, no es van produir fets destacats. Va patir destruccions a la primera guerra servil (134 aC a 132 aC) i el pretor Publi Rupili hi va enviar un grup de colons per compensar les baixes; les relacions entre els antics ciutadans i els colons eren regulades per una llei local que encara existia en temps de Ciceró (meitat del segle i aC) quan la ciutat encara és descrita com a pròspera; però després va caure en decadència com va passar a altres ciutats de la costa sud de Sicília, segons diu Estrabó. Pomponi Mela diu en canvi que era una de les tres ciutats que subsistien a la costa sud; la seva continuïtat està acreditada per Plini el Vell i Claudi Ptolemeu que també en parlen. Ptolemeu és el darrer a fer-ne esment, de manera que després degué desaparèixer, ja que no apareix als Itinerarium del segle iv.

Algunes ruïnes encara es conserven i permeten fixar la posició de la ciutat en el riu Platani (Halycus) fins al Capo Bianco, que Estrabó diu que era un promontori d'Heracleia. Un aqüeducte que portava l'aigua del riu encara existia en part al segle xvi (segons informa Tomaso Fazello), però en el XIX havia desaparegut.[1]

ReferènciesModifica

  1. Smith, William (ed.). «Heracleia». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 9 gener 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Heraclea Minoa