Herman I de Caríntia

duc de Caríntia des de 1161 fins a la seva mort vint anys després
No s'ha de confondre amb Hermann de Caríntia.

Herman I de Caríntia i II de Sponheim (mort 4 d'octubre de 1181) fou duc de Caríntia des de 1161 fins a la seva mort vint anys després. Era membre de la casa de Sponheim i segon fill del duc Ulric I de Caríntia (+ 1144) i la seva esposa Judit, filla de Herman II, marcgravi de Baden. Va succeir al seu germà Enric VII de Caríntia.

Infotaula de personaHerman I de Caríntia
Biografia
Naixementvalor desconegut modifica
Mort4 octubre 1181 (Gregorià) modifica
Lloc d'enterramentLavanttal (en) Tradueix modifica
Duke of Carinthia (en) Tradueix
modifica
Activitat
OcupacióFeudatari modifica
Altres
TítolDuke of Carinthia (en) Tradueix modifica
FamíliaCasa de Sponheim modifica
CònjugeAgnès d'Àustria modifica
FillsBernat de Caríntia
Ulric II de Caríntia modifica
ParesUlric I de Caríntia modificaJudit von Baden modifica
GermansEnric VII de Caríntia modifica

Quan l'abril de 1144, el seu pare el duc Ulric I va morir sense fills el germà gran de Herman, Enric VII, el va succeir. Encara que era un partidari lleial de la dinastia imperial Hohenstaufen, Enric va perdre el títol de marcgravi de Verona a favor del seu oncle Herman III de Baden el 1151. Ulric va morir sense fills el 12 d'octubre de 1161 i llavors Herman el va succeir com a duc de Caríntia.

Va consolidar la seva posició mitjançant l'assoliment del càrrec de protector (vogt) sobre les possessions a Caríntia del Bisbat de Bamberg i el Patriarcat d'Aquileia. Igual que el seu germà, va estar atrapat en disputes territorials amb el marcgravi Ottokar III d'Estíria i nobles locals com els comtes de Ortenburg i Heunburg. Vers el 1173, es va casar amb Ines o Agnès de Babenberg, filla del duc Enric II d'Àustria i vídua del rei Esteve III d'Hongria. Van tenir dos fills coneguts:

  • Ulric II, duc de Caríntia (mort 10 d'agost de 1202).
  • Bernat, duc de Caríntia (mort 4 de gener de 1256).

ReferènciesModifica

  • Friedrich Hausmann: Die Grafen zu Ortenburg und ihre Vorfahren im Mannesstamm, die Spanheimer in Kärnten, Sachsen und Bayern, sowie deren Nebenlinien, erschienen in: Ostbairische Grenzmarken – Passauer Jahrbuch für Geschichte Kunst und Volkskunde, Nr. 36, Passau 1994
  • Dr. Eberhard Graf zu Ortenburg-Tambach: Geschichte des reichsständischen, herzoglichen und gräflichen Gesamthauses Ortenburg: Das herzogliche Haus in Kärnten., Vilshofen 1932