Hermann Goetz

Hermann Gustav Goetz (Königsberg, Prússia Oriental, 7 de desembre de 1840 - Zuric, Suïssa, 3 de desembre de 1876) fou un compositor alemany.

Infotaula de personaHermann Goetz
Hermann goetz.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 desembre 1840 Modifica el valor a Wikidata
Königsberg (Prússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 desembre 1876 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Hottingen (Suïssa) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Tuberculosi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaRehalp Cemetary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori Stern Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Musicbrainz: 2e0dc1d3-71bf-4ab3-b678-c4d0a6b53fb9 Discogs: 2683769 IMSLP: Category:Goetz,_Hermann Find a Grave: 187917554 Modifica el valor a Wikidata

Abandonà la Universitat el 1860 i s'entregà als estudis musicals en el Conservatori Stern de Berlín, on cursà el piano amb Hans von Bülow, composició amb Hugo Ulrich i direcció d'orquestra amb Julius Stern. De 1863 a 1870 fou organista a Winterthur. El 1866 va compondre la música per a Die hellingen drei Koenige, de Widmann. Posteriorment es traslladà a Zuric, on treballà com a crític musical de la Neue Zuercher Zeitung (1871-1873). El 1874, a Mannheim, aconseguí un gran èxit, mercès a l'hàbil direcció i concertació d'Eduard Franck, amb la seva òpera, Der Widerspenstigen Zähmung (basada en La feréstega domada, de Shakespeare, que fou representada a Viena, Berlín, Leipzig i, després de la mort del seu autor, traduïda a l'anglès i representada en el Drury Lane (1878) i en el Her Majesty's Theatre de Londres (1880).

Entre les seves composicions cal citar la seva òpera Francesca da Rimini, (1877), acabada per Eduard Franck, la qual no aconseguí l'èxit de l'obra anterior, la Simfonia en fa major, el poema simfònic Naenie (amb text de Schiller), el Salm CXXXVII per a solistes, cor i orquestra, un concert per a piano, un concert per a violí i música de cambra.

BibliografiaModifica