Hermann Schubert

matemàtic alemany

Hermann Caesar Hannibal Schubert (1848-1911) va ser un matemàtic alemany, conegut per haver estat el iniciador de la geometria enumerativa.

Infotaula de personaHermann Schubert
Hannibal Schubert.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementHermann Caesar Hannibal
22 maig 1848 Modifica el valor a Wikidata
Potsdam Modifica el valor a Wikidata
Mort20 juliol 1911 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCementiri d'Ohlsdorf (Hamburg) 53° 37′ 12″ N, 10° 02′ 29″ E / 53.620060°N,10.041312°E / 53.620060; 10.041312
Dades personals
FormacióUniversitat de Halle
Conegut per15é problema de Hilbert
Activitat
Tesi doctoralZur Theorie der Charakteristiken (1870)
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióJohanneum (Hamburg)
Membre de
AlumnesAdolf Hurwitz
Influències
Família
CònjugeAnna Hamel

Vida i ObraModifica

Schubert, fill d'un hostaler, va créixer a Potsdam (prop de Berlín) on va fer els seus estudis secundaris, tot i que els va finalitzar a Spandau. Va ingressar a la universitat de Berlín el 1867 però, després, es va traslladar a la de Halle en la qual es va doctorar el 1870. L'any següent es va qualificar per ser professor de matemàtiques de secundària i, el 1872 va ser nomenat professor dels Institut Andreanum de Hildesheim. A Hildesheim va tenir com alumne el jove Adolf Hurwitz, en qui va descobrir un extraordinari talent matemàtic.[1]

El 1876 va ser traslladat al Institut Johanneum d'Hamburg, en el qual va fer la resta de la seva carrera acadèmica. El 1905, la seva salut va començar a deteriorar-se per una malaltia circulatòria. El 1908 es va haver de retirar mentre la malaltia empitjorava; els últims temps de la seva vida va estar pràcticament paralitzat. Malgrat haver tingut ocasions, mai va voler ser professor universitari, ja que volia romandre a Hamburg (que no tenia universitat en aquella època).

La seva obra més important és Kalkül der abzählenden Geometrie (Càlcul de la geometria enumerativa) (Leipzig, 1879) en el que es planteja com trobar el nombre de punts, línies, plans, etc. que satisfan determinades condicions geomètriques.[2] Tota la seva obra va consistir en aplicar aquesta tècnica per trobar el nombre de solucions en determinats casos específics, tot i que les seves demostracions no eren prou rigoroses.[3] No obstant, va trobar solucions que avui semblen inversemblants, com, per exemple, que el nombre de corbes cúbiques que toquen dotze plans arbitraris en un espai tridimensional és de 5.819.539.873.680. Aquest nombre no va poder ser demostrat rigorosament fins a finals del segle XX.[4]

Aquesta manca de rigor del seu procediment, que per altra banda funcionava, el va fer objecte d'un dels problemes de Hilbert, concretament el quinzè, que demanava precisament dotar de fonaments rigorosos el seu càlcul enumeratiu.[5]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Hermann Schubert» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)
  • Burau, Werner. «Schubert, Hermann Cäsar Hannibal». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 20 gener 2018]. (anglès)