Hermip d'Esmirna (Hermippus, Ἕρμιππος) fou un destacat filòsof grec anomenat pels escriptors com "el cal·limacà" ( Καλλιμάχειος), del qual es dedueix que fou deixeble de Cal·límac. Va viure de la meitat del segle III aC al final del segle (ja que va escriure una biografia de Crisip de nom Βίοι de la qual Περὶ τῶν ἐν Παιδείᾳ λαμψάντων o Περὶ τῶν ἑπτὰ Σοφῶν o Περὶ τῶν Νομοθετῶν, foren parts.[1]

Infotaula de personaHermip d'Esmirna
Nom original(grc) Ἕρμιππος ὁ Σμυρναίος Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle III aC Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, bibliotecari, biògraf, historiador Modifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenístic Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: segle III aC–segle II aC Modifica el valor a Wikidata)
GènereBiografia Modifica el valor a Wikidata

Βίοι τῶν Φιλοσόφων és la vida de Pitàgores, amb fragments sobre Empèdocles, Heràclit, Demòcrit, Zenó, Sòcrates, Plató, Aristòtil, Antístenes d'Atenes, Diògenes, Estilpó, Epicur, Teofrast, Heràclides, Demetri de Falèron, Crisip de Soli i altres,. A Βίοι τῶν ?ητόρων estan inclosos segurament Περὶ Γοργίον, Περὶ Ἰσοκράτους, Περὶ τῶν Ἰσοκράτους Μαθητῶν i Περὶ Ἱππώνακτος amb la vida d'alguns historiadors i poetes. En podrien ser parts el tractat Περὶ τῶν διαπρεψάντων ἐν Παιδείᾳ Δούλων, i Περὶ Μάγων.

Ateneu de Naucratis esmenta a un Hermip amb el renom de ἀστρολοψικός potser el mateix personatge, autor de Περὶ Μάγων. Estobeu esmenta també un Hermip com a autor de Συναγωγὴ τῶν καλῶς ἀναφωνηθέντων ἐξ Ὁμήρου, però aquest podria ser Hermip de Beirut.

Notes modifica

  1. Flavi Josep, Contra Apionem i. 22; Jeroni d'Estridó, De Viris Illustribus Praef.

Referències modifica

  • Hermippos of Smyrna Critical edition and English translation of the extant fragments by J. Bollansée, Leiden, Brill, 1999.
  • Jan Bollansée, Hermippos of Smyrna and His Biographical Writings. A Reappraisal, Leuven, Peeters, 1999.
  • Fritz Wehrli, Hermippos des Kallimacheer, Basel Stuttgart: Schwabe & Co., 1974 (editions of fragments, superseded by Bollansée 1999).