Mangosta comuna

espècie de mamífer
(S'ha redirigit des de: Herpestes ichneumon)

La mangosta comuna (Herpestes ichneumon) és una espècie de mangosta. Es creu que podria ser un hoste de la leishmaniosi visceral al Sudan.[1]

Infotaula d'ésser viuMangosta comuna
Herpestes ichneumon Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN41613 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreCarnivora
FamíliaHerpestidae
GènereHerpestes
EspècieHerpestes ichneumon Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
ProtònimViverra ichneumon Modifica el valor a Wikidata
SignificatReptador rastrejador
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

Distribució i hàbitat modifica

Aquesta mangosta viu a gran part de l'Àfrica subsahariana, Egipte, sud d'Espanya i Portugal, i la Mediterrània oriental (Israel). Hi ha fonts contradictòries sobre si ha estat introduïda a Madagascar i Itàlia.[2][3]

S'havia pensat que la població ibèrica provenia d'una introducció antiga, donat que és absent del registre fòssil europeu, però estudis moleculars i filogeogràfics recents més aviat donen suport a una colonització natural aprofitant les fluctuacions del nivell del mar al final del Plistocè.[3]

Li agrada viure als boscos, sabanes o matollars, però sempre prop de l'aigua.[4]

Descripció modifica

És la més gran de les mangostes africanes,[4] amb un cos d'una longitud que varia entre 48 i 60 centímetres, i una cua que varia entre 33 i 54 centímetres de llarg. Té un pes entre 1,7 i 4 quilos.[5]

La mangosta comuna té un cos prim, amb un musell puntegut i orelles petites. Té 35 o 40 dents, amb unes dents carnisseres molt desenvolupades, que utilitza per tallar la carn. El seu pèl llarg i aspre té una coloració que va del gris al marró vermellós i està marcat amb taques marrons o grogues. La cua té la punta de color negre. A les potes del darrere i una zona petita al voltant dels ulls, no té pèl.

Dieta modifica

La seva dieta consisteix principalment en carn, que inclou rosegadors, peixos, ocells, rèptils, amfibis, i insectes. També s'alimenten sovint de fruita i ous, que llença contra una pedra o superfície dura per trencar-los.

Comportament modifica

Els mascles i les femelles assoleixen la maduresa sexual als dos anys. L'aparellament es produeix als mesos de juliol o agost, i després d'un període de gestació d'onze setmanes, la femella dona a llum entre dues i quatre cries. Les mangostes comunes neixen cegues i sense pèl, però obren els ulls després d'una setmana.[4]

Es tracta d'un animal diürn que viu en petits grups entre 1 i 7 membres, que generalment estan formats per un mascle, diverses femelles, i les seves cries. Les cries mascles solen deixar el grup abans d'un any, mentre que les femelles s'hi queden més temps i, fins i tot, s'hi queden per sempre.[5]

La majoria de mangostes comunes salvatges viuen uns 12 anys, tot i que la mangosta comuna més longeva en captivitat va arribar a més de 20 anys.[2]

Com altres mangostes, la mangosta comuna ataca i s'alimenta de serps verinoses. Tenen com a mínim dos tipus de resistència al verí de les serps. Són fins a deu vegades més resistents del normal a les toxines que ataquen al sistema nerviós.[6] També són resistents a les toxines que ataquen el sistema circulatori.[7]

Conservació modifica

La mangosta comuna és extremadament nombrosa. Mentre altres espècies de mangosta es troben en situació d'amenaça, la mangosta comuna no es troba en risc d'extinció.[2]

En algunes zones rurals d'Egipte com l'alt Egipte, se les té com a mascotes.

Literatura modifica

John Greenleaf Whittier, poeta americà, va escriure una elegia a una mangosta comuna, la qual havia estat portada a l'Academia Haverhill d'Haverhill, Nou Hampshire, el 1830. El poema, perdut molt de temps, fou publicat el 20 de novembre del 1902 a la revista The Independent.

Al Jubilate Agno, un poema de Christopher Smart, el poeta elogiava el seu gat Jeoffry en el vers 63: «For he killed the Ichneumon-rat very pernicious by land» (en català, Perquè ell va matar la rata d'Ichneumon, molt perniciosa per terra), per un suposat atac sobre una mangosta comuna.

Subespècies modifica

  • Herpestes ichneumon ichneumon
  • Herpestes ichneumon angolensis
  • Herpestes ichneumon cafra
  • Herpestes ichneumon centralis
  • Herpestes ichneumon funestus
  • Herpestes ichneumon mababiensis
  • Herpestes ichneumon numidicus
  • Herpestes ichneumon parvidens
  • Herpestes ichneumon sabiensis
  • Herpestes ichneumon sangronizi
  • Herpestes ichneumon widdringtonii

Vegeu també modifica

Referències modifica

  1. (anglès) «The Egyptian mongoose, Herpestes ichneumon, is a possible reservoir host of visceral leishmaniasis in eastern Sudan». [Consulta: 17 abril 2007].
  2. 2,0 2,1 2,2 (anglès) «Animal Diversity Web: Herpestes ichneumon». [Consulta: 17 abril 2007].
  3. 3,0 3,1 Do Linh San, E., Maddock, A.H., Gaubert, P. & Palomares, F ({{{any}}}). "Herpestes ichneumon." {{{any}}} Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició {{{any}}}. [Consulta: 25 agost 2018]
  4. 4,0 4,1 4,2 (anglès) «Blue Planet Biomes». [Consulta: 17 abril 2007].
  5. 5,0 5,1 (anglès) «Lioncrusher's Domain». Arxivat de l'original el 2008-10-05. [Consulta: 17 abril 2007].
  6. (anglès) Ovadia, M. and Kochva. E. (1977) Neutralization of Viperide and Elapidae snake venoms by sera of different animals. Toxicon 15. 541-547.
  7. (anglès) Orna Ashera, Monica Lupu-Meirib, Bo S. Jensena, Tamar Papernaa, Sara Fuchsa, Yoram Oronb. 1998. Functional characterization of mongoose nicotinic acetylcholine receptor K-subunit: resistance to K-bungarotoxin and high sensitivity to acetylcholine. FEBS Letters 431: 411 - 414.

Enllaços externs modifica