Hetaerolita

mineral òxid

L'hetaerolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hausmannita. Va rebre el seu nom per Gideon Emmet Moore del grec έταίρος, companyia, en al·lusió a l'original associació que fa amb la calcofanita a la seva localitat tipus.

Infotaula de mineralHetaerolita
Hetaerolite-Copper-187660.jpg
Hetaerolita de color marró òxid recobrint totalment cristalls de coure
Fórmula químicaZnMn2O4
Epònimsocietat Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusmina Marshall, Sterling Hill, Ogdensburg, Districte miner de Franklin, Sussex, Nova Jersey, Estats Units
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.10
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.10 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.7.2
Heys7.5.6
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Estructura cristal·linaa = 5,72Å; c = 9,24Å;
Simetria4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal
Colornegre
Exfoliaciópobre {001}
Fracturairregular, desigual
Tenacitatfràgil
Duresa6
Lluïssorsubmetàl·lica
Color de la ratllamarró fosc
Diafanitatopaca
Densitat5,18 g/cm3 (mesurada); 5,23 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 2,340 nε = 2,140
Birefringènciaδ = 0,200
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1877
Referències[1]

CaracterístiquesModifica

L'hetaerolita és un òxid de fórmula química ZnMn2O4. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls piramidals, de fins a 1 centímetre; també es troba en forma botrioide, en agregats estalactítics i fibrosa; també com a exsolució lamel·lar en franklinita.[2] És un mineral isostructural amb l'hausmannita, l'hidrohetaerolite, i la iwakiïta. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hetaerolita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jacimentsModifica

És un mineral secundari associat a altres minerals de manganès, principalment en dipòsits de minerals hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: franklinita, calcofanite, hodgkinsonita, wil·lemita, hemimorfita, manganita, romanechita i calcita.[2] Va ser descoberta l'any 1877 a la mina Marshall, a Sterling Hill, Ogdensburg (Nova Jersey, Estats Units).

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hetaerolita
  1. «Hetaerolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Hetaerolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 abril 2016].