Hetaerolita
L'hetaerolita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'hausmannita. Va rebre el seu nom per Gideon Emmet Moore del grec έταίρος, companyia, en al·lusió a l'original associació que fa amb la calcofanita a la seva localitat tipus.
 Hetaerolita | |
|---|---|
 Hetaerolita de color marró òxid recobrint totalment cristalls de coure | |
| Fórmula química | ZnMn2O4 |
| Epònim | societat  |
| Localitat tipus | mina Marshall, Sterling Hill, Ogdensburg, Districte miner de Franklin, Sussex, Nova Jersey, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.05 |
| Dana | 7.2.7.2 |
| Heys | 7.5.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,72Å; c = 9,24Å; |
| Simetria | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Color | negre |
| Exfoliació | pobre {001} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | marró fosc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,18 g/cm3 (mesurada); 5,23 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,340 nε = 2,140 |
| Birefringència | δ = 0,200 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) i Estatus complementari: publicat abans de 1959 |
| Any d'aprovació | 1877 |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
L'hetaerolita és un òxid de fórmula química ZnMn2O4. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls piramidals, de fins a 1 centímetre; també es troba en forma botrioide, en agregats estalactítics i fibrosa; també com a exsolució lamel·lar en franklinita.[2] És un mineral isostructural amb l'hausmannita, l'hidrohetaerolite, i la iwakiïta. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hetaerolita pertany a "04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja" juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jacimentsModifica
És un mineral secundari associat a altres minerals de manganès, principalment en dipòsits de minerals hidrotermals. Sol trobar-se associada a altres minerals com: franklinita, calcofanite, hodgkinsonita, wil·lemita, hemimorfita, manganita, romanechita i calcita.[2] Va ser descoberta l'any 1877 a la mina Marshall, a Sterling Hill, Ogdensburg (Nova Jersey, Estats Units).
ReferènciesModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hetaerolita |
- ↑ «Hetaerolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Hetaerolite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 27 abril 2016].