Hezuolinita
La hezuolinita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de la perrierita. Va ser anomenada en honor de He Zuolin (900-1967), professor de geologia a la Universitat de Shandong. Va ser un pioner en la investigació de dipòsits minerals de terres rares i va descobriure el primer mineral que contenia una terra rara, la saimaïta.
 Hezuolinita | |
|---|---|
| Fórmula química | (Sr,REE)4Zr(Ti,Fe3+,Fe2+)2Ti2O8(Si2O7)2 |
| Epònim | He Zuolin (en)   |
| Localitat tipus | Complex de Saima, Fengcheng, Dandong, Liaoning, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > sorosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.70 |
| Dana | 56.2.13.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 13,973(3) Å; b = 5,6984(11) Å; c = 11,988(2) Å; β = 114,10(3)° |
| Simetria | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Color | negre |
| Macles | males polisintetiques observades en alguns casos |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | resinosa |
| Color de la ratlla | marró fosc |
| Densitat | 4,28 g/cm3 (mesurada); 4,30 g/cm3 (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Pleocroisme | fort |
| Dispersió òptica | r > v, fort |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2010-045 |
| Any d'aprovació | 2010 |
| Referències | [1] |
CaracterístiquesModifica
La hezuolinita és un sorosilicat de fórmula química (Sr,REE)4Zr(Ti,Fe3+,Fe2+)2Ti2O8(Si2O7)2. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 5,5 a 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hezuolinita pertany a "09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si2O7, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació" juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, shkatulkaïta, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, tilleyita, killalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al: museum of the institute of geology and geophysics, Acadèmia Xinesa de les Ciències, Beijing (Xina). núm. de registre: kdx016.
Formació i jacimentsModifica
La hezoulinita va ser descoberta al complex de Saima, a Fengcheng (Dandong, Liaoning, Xina). Es tracta de l'únic indret on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
ReferènciesModifica
- ↑ «Hezuolinite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 desembre 2019].