Hialofana

La hialofana és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup dels feldespats. Va ser anomenada així y 1855 per Wolfgang Sartorius von Waltershausen del terme grec ύαλος (vidre) i φαίνεσθαι (assemblar-se) en al·lusió a la transparència dels cristalls de hialofana. Dana, a l'any 1892, va classificar la hialòfana com a mineral independent per al seu contingut de potassi i de bari. Actualment es considera una varietat de microclina o ortòclasi amb una quantitat important de bari. Forma part de la sèrie de la celsiana-hialofana i de la sèrie de la hialofama-ortòclasi (membre intermèdi).

Infotaula de mineralHialofana
Hyalophane011.jpg
Hialofana procedent de Busovaca, Bòsnia i Hercegovina.
Fórmula química(K,Ba)[Al(Si,Al)Si2O8]
Any descobriment1855 Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera de Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa
Classificació
Categoriasilicats (feldespats)
Nickel-Strunz 10a ed.9.FA.30
Nickel-Strunz 9a ed.9.FA.30 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.VIII/J.06 Modifica el valor a Wikidata
Dana76.1.1.3
Heys16.12.10
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 8,52Å; b = 12,95Å; c = 7,14Å; β = 116°
Colorcolorless (en) Tradueix, groc, blanc i roig Modifica el valor a Wikidata
Fracturafractura concoïdal Modifica el valor a Wikidata
Duresa6 a 6,5
Color de la ratllablanc Modifica el valor a Wikidata
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,542 nβ = 1,545 nγ = 1,547
Birefringènciaδ = 0,005
Dispersió òpticafeble
Impureses comunesTi, Na, Fe, Mg, Ca, H
Més informació
Estatus IMAmineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1855
Referències[1]

ClassificacióModifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hialòfana pertany a "09.FA - Tectosilicats sense H2O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics" juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

CaracterístiquesModifica

La hialofana és un silicat de fórmula química (K,Ba)[Al(Si,Al)Si2O8]. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6 a 6,5.

Formació i jacimentsModifica

La hialofana es troba generalment en ambients de metamorfisme de contacte o associat a magmes. Va ser descrita per primer cop a la pedrera de Lengenbach, Fäld, Vall de Binn, Valais, Suïssa. S'ha descrit a tots els continents exceptuant l'Antàrtida.

ReferènciesModifica

  1. «Hyalophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].