La hibonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de la magnetoplumbita. S'anomena així per Paul Hibon, un prospector francès de Madagascar, el qual va descobrir el mineral el juny de 1953. Hibon va enviar algunes mostres a Jean Behier, que va veure que es tractava d'un nou mineral i li va posar el nom de hibonita. Es troba estretament relacionada amb la hibonita-(Fe).[1]

Infotaula de mineralHibonita
Hibonite - Esiva eluvials, Tulear Province, Madagascar.jpg
Cristall de hibonita (1,6 cm) procedent d'Esiva, Madagascar.
Fórmula química(Ca,Ce)Al12O19
Localitat tipusEsiva, Comuna de Maromby, Districte d'Amboasary, Regió d'Anosy, Província de Tuléar, Madagascar
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.CC.45
Nickel-Strunz 9a ed.4.CC.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/C.08 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.4.1.1
Heys7.9.11
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 5,56Å; c = 21,89Å;
Colornegre a negre maronós
Exfoliacióperfecta en {0001}
Fracturasubconcoidal
Duresa7,5 a 8
Color de la ratllamarró Modifica el valor a Wikidata
Diafanitatopaca
Densitat3,83 a 3,85 g/cm3 (mesurada)
Propietats òptiquesuniaxial (-)
Índex de refracciónω = 1,807 nε = 1,790 n = 1,807
Birefringènciaδ = 0,017
Pleocroismevisible
Impureses comunesFerro i silici
Més informació
Estatus IMAmineral heretat (G) Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1953
Referències[1]

ClassificacióModifica

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hibonita pertany a "04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran" juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauita, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaita, dessauita-(Y), cleusonita, gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoita, hawthorneita, magnetoplumbita, lindqvistita, latrappita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeita, zenzenita i mengxianminita.

CaracterístiquesModifica

La hibonita és un òxid de fórmula química (Ca,Ce)Al12O19. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7,5 a 8. En la localitat tipus forma cristalls de fins a 4 cm, d'hàbit prismàtic hexagonal i de color negre.[1]

Formació i jacimentsModifica

En la seva localitat tipus va ser descrita en dipòsits al·luvials a prop de skarns que contenien torianita. També s'ha descrit en calcàries, piroxenites i gneissos de les fàcies amfibolita a granulita.[2] Ha estat descrita a tots els continents del món, inclosa l'Antàrtida, on s'ha descrit en un meteorit. És un mineral accessòri molt freqüent en ambients rics en calci i alumini i en algunes condrites carbonatades. Se sol trobar associat a altres minerals com ara la plagiòclasi càlcica, corindó, espinel·la, torianita, titanita, anortita, grossulària, zoïsita, clinozoïsita, vesuvianita, hercinita, andalusita, cianita, diòpsid, rútil o magnetita.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Hibonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. Barthelmy, Dave. «Hibonite Mineral Data». [Consulta: 9 gener 2018].