Hidrat de cloral
L'hidrat de cloral és un compost químic, un medicament, sedant i hipnòtica, a més de ser un reactiu químic i un precursor. Està format per cloral per addició d'una molècula d'aigua. La seva fórmula química és C2H2Cl3O2.
 | |
| Malaltia objecte | agitació en la demència  |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Grup farmacològic | aldehid, diol geminal i organoclorat |
| Codi ATC | N05CC01 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C2H3Cl3O2 |
| Massa molecular | 163,919862 Da |
| Densitat | 1,91 g/cm³ |
| Punt de fusió | 51,7 °C |
| Identificadors | |
| Número CAS | 302-17-0 |
| PubChem (SID) | 2707 |
| DrugBank | 01563 |
| ChemSpider | 2606 |
| UNII | 418M5916WG |
| KEGG | D00265 |
| ChEBI | 28142 |
| ChEMBL | CHEMBL455917 |
| AEPQ | 100.005.562 |
Va ser descobert per la clorinació de l'etanol el 1832 per Justus von Liebig a Gießen.[1][2] Les seves propietats sedants van ser publicades ja el 1869 i de seguida es van començar a usar.[3] Al final del segle xix era una droga recreativa i de prescripció mèdica. També s'empra com a agent clarificant per la quitina i fibres i com ingredient clau en el medi Hoyer de preparació pel microscopi per a veure organismes petits, seccions histològiques i parts dels cromosomes.
Junt amb el cloroform, és un producte, en petites quantitats de la cloració de l'aigua quan hi ha matèria orgànica.
Producció modifica
L'hidrat de cloral es produeix a partir de clor i etanol en una solució àcida. En condicions bàsiques té lloc la reacció haloform i es produeix cloroform.
- 4 Cl₂ + C₂H₅OH + H₂O → Cl₃CCH(OH)₂ + 5 HCl
Hipnòtic modifica
L'hidrat de cloral es fa servir per al tractament a curt termini de l'insomni i com a sedant abans de tractaments mèdics menors o dentals. Va ser llargament desplaçat a mitjan segle xx pels barbiturats[4] i després per les benzodiazepines. També s'havia fet servir en veterinària com anestèsic general. És un dels sedants que no suprimeix les descàrregues epileptiformes.[5]
Efectes adversos modifica
A llarg termini està associat amb un desenvolupament ràpid de la tolerància als seus efectes i una possible addició, a més d'efectes adversos com problemes gàstrics i fallada renal, cardíaca i hepàtica.[6] En la sobredosi sovint apareixen nàusees, vòmits, confusió, convulsions, arrítmia i coma.
Referències modifica
- ↑ Liebig, Justus «Ueber die Zersetzung des Alkohols durch Chlor». Annalen der Pharmacie, 1, 1, 1832, pàg. 31–32. DOI: 10.1002/jlac.18320010109.
- ↑ Liebig, Justus «Ueber die Verbindungen, welche durch die Einwirkung des Chlors auf Alkohol, Aether, ölbildendes Gas und Essiggeist entstehen». Annalen der Pharmacie, 1, 2, 1832, pàg. 182–230. DOI: 10.1002/jlac.18320010203.
- ↑ Liebreich, Oskar. Das Chloralhydrat : ein neues Hypnoticum und Anaestheticum und dessen Anwendung in der Medicin; eine Arzneimittel-Untersuchung. Berlín: Müller, 1869.
- ↑ Tariq, Syed H. and Shailaja Pulisetty; “Pharmacotherapy for Insomnia”, Clinics in Geriatric Medicine (24), 2008 p. 93-105 PMID: 18035234
- ↑ http://jcc.kau.edu.sa/Files/140/Researches/11822_Chloral.pdf Arxivat 2011-08-18 a Wayback Machine.
- ↑ Gelder, M., Mayou, R. and Geddes, J. 2005. Psychiatry. 3rd ed. New York: Oxford. pp238.
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidrat de cloral |