Hidrocenoralstonita
La hidrocenoralstonita és un mineral de la classe dels halurs. Va ser anomenada com a ralstonita en honor de J. Grier Ralston, de Norristown, Pennsylvània, EUA, qui va observar per primera vegada el mineral. L'any 2016 va ser incorporada al supergrup del piroclor i reanomenada com a hidrocenoralstonita.[2]
 Hidrocenoralstonita | |
|---|---|
 Thomsenolita-Ralstonita | |
| Fórmula química | Na0.5(Al,Mg)₂(F,OH)₆•H₂O |
| Epònim | hidro-, vacancy (en)  i J. Grier Ralston (en)  |
| Localitat tipus | Dipòsit d'Ivigtut Cryolite, Ivittuut (Ivigtut), Arsuk Fjord, Sermersooq, Groenlàndia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.CF.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.CF.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/C.03 |
| Dana | 11.6.12.1 |
| Heys | 8.6.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 9,89Å; |
| Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctahedral |
| Color | incolor, blanc |
| Exfoliació | imperfecta - en {111}. |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 2,56 a 2,62 g/cm³ (mesurada); |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral reanomenat (Rn) i mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1871 |
| Símbol | Hkra |
| Referències | [1] |
Classificació modifica
La hidrocenoralstonita es troba classificada en el grup 3.CF.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (3 per a Halurs; C per a halurs complexos i F per a Tecto-aluminofluorurs; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 11.6.12.1 (11 per a Halurs complexos i 6 per a Els fluorurs d'alumini - tetraedres aïllats; 6 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup). Es troba estructuralment relacionada amb el grup del piroclor.[1]
Característiques modifica
L'hidrocenoralstonita és un halur de fórmula química Na0.5(Al,Mg)₂(F,OH)₆•H₂O. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.[1]
Formació i jaciments modifica
S'ha trobat a l'Àsia, Europa, Oceania, Amèrica del Nord, zones molt concretes d'Amèrica del Sud, l'Antàrtida i a l'oceà Atlàntic.[1] Sol trobar-se en forma de producte d'alteració de criolita.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Ralstonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ U. HÅLENIUS et al. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC). New minerals and nomenclature modifications approved in 2016». Mineralogical Magazine, 80(5), 32, pàg. 915-922. Arxivat de l'original el 15 de desembre 2018 [Consulta: 22 octubre 2016]. Arxivat 15 de desembre 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Web Mineral.com(en anglès)
Bibliografia modifica
- Brush (1871) American Journal of Science: 2: 30.
- Bertrand (1881) Bulletin de la Société française de Minéralogie: 4: 34.
- Brandl (1882) Ann. Chem.: 213: 1.
- Penfield and Harper (1886) American Journal of Science: 32: 380.
- Brauns (1891) Die opt. Anom. der Kryst., Leipzig: 242.
- Jimbo (1899) Journal of Science College Imperial University Tokyo: 11: 234
- Bøggild (1912) Meddelelser om Grønland: 50: 121.
- Moyd in: Gordon (1939) Academy of Sciences Philadelphia, Not. Nat., no. 11.
- Pabst, A. (1939) Formula and structure of ralstonite. American Mineralogist: 24: 566-576.
- Ferguson (1949) American Mineralogist: 34: 383.
- Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II: Halides, Nitrates, Borates, Carbonates, Sulfates, Phosphates, Arsenates, Tungstates, Molybdates, Etc. John Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged: 126-127.
- Pauly, H. (1965) Ralstonite from Ivitut, South Greenland. American Mineralogist: 50: 1851-1864.
- Di Girolamo, P. and Franco, E. (1968) Ralstonite nelle fratture fumarolizzate del tufo campano di S. Prosco (Caseria). Atti. ccad. Sci. Fis. Mat. Napoli: 7: 1-18.
- Hitchon, B., Holloway, L.R., and Bayliss, P. (1976) Formation of ralstonite during low-temperature acid digestion of shales. Canadian Mineralogist: 14: 391-392.
- Heinrich, E.W. (1977) Aluminofluoride minerals of the Goldie carbonatite, Fremont County, Colorado. Mountain Geol.: 14: 33-46.
- Effenberger, H. and Kluger, F. (1984) Ralstonit: ein Beitrag zur Kenntnis von Zusammensetzung und Kristallstructur. Neues Jahrbuch für Mineralogie, Monatshefte (1984): 97-108.
- Rosenberg, P.E. (1990) Stability relations of ralstonite in the system aluminum fluoride-aluminum oxide-water. Geological Society of America, Abstract Programs: 22: 340.
- Mineralogical Magazine (1990): 54: 599.
- Rosenberg, P.E. (2006): Stability relations of aluminum hydroxy-fluoride hydrate, a ralstonite-like mineral, in the system AlF3-Al2O3-H2O-HF. Can. Mineral. 44, 125-134.
- Rosenberg, P.E. (2008): Stability relations of aluminum hydroxy-fluoride hydrate, a ralstonite-like mineral, in the system AlF3-Al2O3-H2O-HF: Erratum. Can. Mineral. 46, 541-542.