Obre el menú principal

Hieràpolis de Síria fou una ciutat de Síria al districte de Cirrhèstica a la via entre Antioquia i Mesopotàmia, a l'oest de l'Eufrates i a uns 50 km al sud de Seugma. Les monedes l'esmenten com Hierapolis o Hieropolis, probablement inicialment com a santuari Ιεροπολις (Ieropolis) i després ciutat santa Ιεραπολις (Ierapolis).

Infotaula de geografia políticaHieràpolis de Síria
Hierapolis teatr3 RB.jpg

Localització
Oriente romano sotto Costanzo Gallo.png
37° 55′ 36″ N, 29° 07′ 39″ E / 37.926616°N,29.127375°E / 37.926616; 29.127375
Modifica les dades a Wikidata
Columnes a Bambyce

Segons Esteve Bizantí, el nom li fou donat per Seleuc I Nicàtor i abans es deia Bambyke (llatí Bambyce) i fou el lloc principal del culte a la dea Astargatis, personificació dels poders passius de la natura. Plini el Vell l'esmenta com a Mabog perquè en siríac es deia Mundbedj (variants: Manbegji Munbedj, Manbesja, Manbesjum, Menba, Manba, Manbegj i Bugúk Munbedj), del qual deriven els seus noms moderns Kará Bambudje i finalment Menbidj. El culte a la dea, de caràcter fàl·lic, fou immortalitzat per Llucià de Commagene en De Dea Syria, que descriu la luxúria orgiàstica a l'altar i la caixa del peix sagrat del qual també Aeli explica meravelles. No queden ruïnes del temple.

Sota els selèucides, fou un ric empori entre Antioquia i Selèucia de Piera. Crassus va saquejar el temple de la dea i es va apoderar dels tresors el 53 aC. Constantí el Gran la va fer capital de la nova província Eufratense (Euphratensis). Fou centre de reunió de les forces romanes sota Julià l'Apòstata, abans de creuar l'Eufrates i l'emperador va romandre tres dies a la ciutat, a la casa de Sòpater.

Vegeu també: Menbidj.