Hikaru Nakamura

jugador d'escacs estatunidenc

Hikaru Nakamura, (中村光 Nakamura Hikaru, nascut el 9 de desembre de 1987 a Hirakata) és un jugador d'escacs estatunidenc, que té el títol de Gran Mestre des de 2003.[1] Ha estat tres cops Campió dels Estats Units, i és actualment el millor jugador estatunidenc, a banda de ser un dels pocs jugadors al món que han superat la barrera dels 2800 punts d'Elo.[2]

Infotaula de personaHikaru Nakamura
Hikaru Nakamura (2016) crop.jpg
Nakamura, el 2016. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 desembre 1987 Modifica el valor a Wikidata (32 anys)
Hirakata (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstats Units
Activitat
OcupacióJugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
PatrocinadorRed Bull Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaMestre Internacional d'escacs (2001)
Gran Mestre Internacional (2003) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.816 (octubre 2015)
Identificador FIDE2016192 Modifica el valor a Wikidata
Participà en
2018Campionat d'escacs dels Estats Units 2018
2018Olimpíada d'escacs de 2018
2016Olimpíada d'escacs de 2016
2014Olimpíada d'escacs de 2014
2012Olimpíada d'escacs de 2012
2010Olimpíada d'escacs de 2010
2008Olimpíada d'escacs de 2008
2006Olimpíada d'escacs de 2006 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhikarunakamura.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GMHikaru Twitter: GMHikaru Modifica els identificadors a Wikidata

A la llista d'Elo de la FIDE del juny de 2020, hi tenia un Elo de 2736 punts, cosa que en feia el jugador número 4 (en actiu) dels Estats Units,[3] i el 18è millor jugador del rànquing mundial. El seu màxim Elo va ser de 2816 punts, a la llista de l'octubre de 2015 (posició 2 al rànquing mundial).[4]


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

BiografiaModifica

Nakamura va néixer a Hirakata, Prefectura d'Osaka, al Japó, fill de pare japonès i mare estatunidenca. Als dos anys, la família va mudar-se als Estats Units. Allà, va començar a jugar als escacs als 7 anys, entrenat pel seu padrastre Sunil Weeramantry, un Mestre de la FIDE i escriptor d'escacs de Sri Lanka.

Als 10 anys i 79 dies, en Nakamura obtingué el títol de mestre d'escacs de la USCF, essent el més jove estatunidenc de la història en fer-ho, trencant el rècord previ de Vinay Bhat; el rècord de Nakamura es mantingué fins al 2008, quan Nicholas Nip assolí el títol amb 9 anys i 11 mesos. El 1999, en Nakamura va guanyar el Premi Laura Aspis, donat anualment al jugador de la USCF menor de 13 anys de més alt rànquing. El 2003, als 15 anys i 79 dies, en Nakamura va incrementar la seva reputació com a prodigi dels escacs, esdevenint el més jove estatunidenc de tots els temps en obtenir el títol de Gran Mestre, trencant per tres mesos el rècord anterior de Bobby Fischer. El rècord va ser trencat posteriorment per Fabiano Caruana i per Ray Robson.

Resultats destacats en competicióModifica

Al novembre de l'any 2005, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una molt mala actuació i fou eliminat en primera ronda per Surya Sekar Ganguly.[5][6][7] El 2007 va empatar als llocs 1r-8è amb Darmén Sadvakàssov, Alexander Shabalov, Varuzhan Akobian, Zviad Izoria, Victor Mikhalevski, Magesh Chandran Panchanathan i Justin Sarkar a l'Obert de Miami.[8][9] També el 2007 empatà als llocs 2n-4t amb Oleksandr Aresxenko i Emil Sutovsky al 5è GibTelecom Chess Festival (el campió fou Vladímir Akopian).[10] L'octubre del 2007 s'imposà clarament en el Magistral Casino de Barcelona.[11]

L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[12] on tingué una bona actuació, i arribà a la quarta ronda, on fou eliminat per Anton Kórobov ½–1½.[13]

El febrer del 2015 fou clarament guanyador del Festival de Gibraltar amb una puntuació de 8½ (7 victòries i tres taules).[14] També el mateix mes, Nakamura fou el guanyador del Zurich Chess Challenge 2015, després de guanyar una partida a ràpides contra Viswanathan Anand pel desempat al primer lloc.[15] L'abril del 2015 fou per quarta vegada campió dels Estats Units amb 8 punts, mig punt per davant del segon classificat Ray Robson.[16]

El febrer de 2016 guanyà de nou el Festival de Gibraltar amb 8 punts de 10 partides, els mateixos punts que Maxime Vachier-Lagrave que el guanyà en les partides de desempat amb quatre taules i una victòria final per armageddon.[17] El juliol de 2016 fou segon a la Final de Mestres del Grand Slam de Bilbao (el campió fou Magnus Carlsen.[18] En aquest torneig va aconseguir guanyar Carlsen en partides clàssiques per primer cop en la seva carrera.[19] L'octubre de 2016 va participar al torneig Grandmaster Blitz Battle Championship de Chess.com. El 27 d'octubre va jugar contra Carlsen a la final, en la qual van jugar semiràpides i ràpides durant tres hores, fins que Carlsen guanyà Nakamura 14½ a 10½.[20]

El gener-febrer de 2017, empatà al primer lloc amb David Antón i Yu Yangyi al Gibraltar Chess Festival amb 8/10 punts i finalment va guanyar al desempat a tres.[21][22]

El setembre de 2017 empatà al segon lloc amb Viswanathan Anand a l'Obert de l'Illa de Man, torneig que es va celebrar entre el 23 de setembre i l'u d'octubre, mig punt per sota del campió, Magnus Carlsen.[23][24] Des de l'octubre de 2017 al gener de 2018, Nakamura va disputar la segona edició del campionat d'escacs ràpids de Chess.com.[25] El 3 de gener va disputar la final, que va perdre 18–9 contra Magnus Carlsen, que guanyà el torneig per segon cop seguit.[26]

El febrer de 2018 va disputar contra Carlsen el Campionat no oficial d'escacs aleatoris de Fischer, i fou derrotat amb un marcador de 14–10.[27][28]

El març de 2019 Nakamura va guanyar el seu cinquè Campionat dels Estats Units, amb una puntuació de 8/11, mig punt per damunt de Fabiano Caruana i Leinier Domínguez.[29] L'octubre de 2019 fou setè al fort Gran Torneig Suís de la FIDE de 2019 a l'Illa de Man (el campió fou Wang Hao).[30]

ObresModifica

  • Harper, Bruce; Nakamura, Hikaru. Bullet Chess: One Minute to Mate. Russell Enterprises, 2009. ISBN 978-1-888690-67-5. 

Notes i referènciesModifica

  1. «Nota biogràfica de Hikaru Nakamura» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 27 desembre 2010].
  2. «Cinc jugadors per damunt dels 2800 Elo a la llista de setembre» (en anglès). chessdom.com. [Consulta: 9 setembre 2015].
  3. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Estats Units"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 12 juny 2020].
  4. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Hikaru Nakamura «benoni.de» (en alemany). [Consulta: 3 octubre 2015].
  5. Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
  6. Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
  7. The Week in Chess 580 (anglès)
  8. «Nakamura Takes Miami Open» (en anglès). Federació d'Escacs dels Estats Units, 3 doctubre 2007. [Consulta: 28 desembre 2014].
  9. Crowther, Mark. «TWIC 673: Miami Chess Open». London Chess Center, 01-10-2007. [Consulta: 8 juny 2011].
  10. «Akopian wins GibTel Masters in Gibraltar» (en anglès). ChessBase, 04-02-2007. [Consulta: 7 desembre 2011].
  11. «Torneig Casino de Barcelona 2007». chessbase.com. [Consulta: 18 octubre 2014].
  12. En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
  13. «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. [Consulta: 5 octubre 2013].
  14. «Nakamura és vencedor del Festival de Gibraltar 2015». [Consulta: 5 febrer 2015].
  15. «Nakamura guanya el Zurich Chess Challenge 2015». fide.com. [Consulta: 22 febrer 2015].
  16. «Nakamura, Krush Crowned 2015 U.S. Chess Champions». chessdom.com. [Consulta: 23 setembre 2015]. (anglès)
  17. «Gibraltar: Hikaru Nakamura wins after tie-break». chessbase.com. [Consulta: 5 febrer 2016].
  18. «Magnus Carlsen crowned with txapela in Bilbao». chessdom.com. [Consulta: 27 juliol 2016]. (anglès)
  19. Schulz, André. «Bilbao, Rd. 9: Carlsen beats Giri and wins tournament». ChessBase, 22-07-2016.
  20. Silver, Albert. «Carlsen beats Nakamura in 3-hour blitz battle». ChessBase, 28-10-2016.
  21. «Gibraltar Rd10: Almighty Hikaru». Chess News, 03-02-2017.
  22. «David Antón: actuación estelar en Gibraltar». Peón de Rey. [Consulta: 26 gener 2020].
  23. Klein, Mike. «Carlsen Wins 2017 Chess.com Isle of Man International». Chess.com, 01-10-2017.
  24. Barden, Leonard. «Magnus Carlsen extends gap at top of world rankings with Isle of Man win», 06-10-2017.
  25. «2018 Speed Chess Championship Official Schedule, Players, Prizes, Information», 03-07-2018.
  26. Crowther, Mark. «Chess.com Speed Chess Championship 2017» (en anglès), 04-01-2018. [Consulta: 17 gener 2020].
  27. Editor(s) oficial(s). «Fischer Random 2018». Fischer Random Chess, 13-02-2018.
  28. Doggers, Peter «Carlsen Wins Fischer Random Chess Championship». Chess.com, 13-02-2018.
  29. Klein, Mike. «Nakamura Wins 5th U.S. Championship», 01-04-2019. [Consulta: 24 gener 2020].
  30. «Resultats del Torneig Grand Swiss 2019». chess-results.com. [Consulta: 26 gener 2020].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hikaru Nakamura


Títols
Precedit per:
Alexander Shabalov
Campió dels Estats Units
2005
Succeït per:
Alexander Onischuk
Precedit per:
Yury Shulman
Campió dels Estats Units
2009
Succeït per:
Gata Kamsky
Precedit per:
Gata Kamsky
Campió dels Estats Units
2012
Succeït per:
Gata Kamsky
Precedit per:
Gata Kamsky
Campió dels Estats Units
2015
Succeït per:
Fabiano Caruana
Fites
Precedit per:
Vinay Bhat
Mestre d'escacs més jove dels Estats Units
1998-2008
Succeït per:
Nicholas Nip
Precedit per:
Vinay Bhat
Mestre Internacional més jove dels Estats Units
2001-2007
Succeït per:
Ray Robson
Precedit per:
Bobby Fischer
Gran Mestre més jove dels Estats Units
2003-2007
Succeït per:
Fabiano Caruana