Hil·los (en grec antic Ὕλλος), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill d'Hèracles i de Deianira, nascut a la ciutat de Calidó, a Etòlia. De vegades la seva mare és Mèlite.

Infotaula personatgeHil·los
Tipuspersonatge mitològic grec Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
Famíliaheraclides Modifica el valor a Wikidata
CònjugeÍole Modifica el valor a Wikidata
MareDeianira Modifica el valor a Wikidata
PareHèracles Modifica el valor a Wikidata
FillsCleodaeus i Evaechme (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansMacària (filla d'Hèracles), Glenus (en) Tradueix i Ctesip Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentHyllus Modifica el valor a Wikidata

Hèracles li va posar aquest nom per un riu de Lídia, afluent de l'Hermos, que a la vegada duia el nom d'un gegant fill de la Terra anomenat Hil·los, del qual se n'havien descobert els ossos a causa d'una inundació. Hèracles coneixia el riu de l'època en què havia servit a casa d'Òmfale.

Hèracles, abans de morir, li encomanà que es casés amb Íole. Després de la mort d'Hèracles Egimi, rei dels doris el va adoptar. Quan els Heràclides es van haver de refugiar a l'Àtica per fugir d'Euristeu, es van agrupar entorn d'Hil·los, reconeixent-lo com a cap, i com a tal s'alià amb els atenesos per atacar Tirint i acabar amb Euristeu. Després intentà el retorn cap al Peloponès, però la interpretació errònia d'un oracle el va portar a enfrontar-se a Èquem, rei d'Arcàdia, i morí en combat amb aquest.[1]

Referències

modifica
  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: edicions de 1984, 2008, p. 268. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

modifica
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 116. El Cangur / Diccionaris, núm. 209. ISBN 8429741461