Papa Hilari

(S'ha redirigit des de: Hilari I)
Per a altres significats, vegeu «Sant Hilari».

Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.

Infotaula de personaPapa Hilari
Ilaro pontefice.png
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementc. 415 Modifica el valor a Wikidata
Sardenya (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 febrer 468 Modifica el valor a Wikidata (52/53 anys)
Roma (Imperi Romà) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de San Lorenzo fuori le mura Modifica el valor a Wikidata
Emblem of the Holy See usual.svg 46è Papa
20 novembre 461 – 28 febrer 468 (Gregorià)
← Papa Lleó ISimplici I → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Roma Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, sacerdot catòlic, clergue, escriptor Modifica el valor a Wikidata
PeríodeImperi Romà Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat17 de novembre Modifica el valor a Wikidata

Primers anysModifica

D'acord amb Liber Pontificalis, va néixer a Sardenya, fill de Crispinià o Crispí.[1]

Prevere de l'església romana, nomenat diaca, va ser un dels llegats de Lleó I al concili d'Efes (449), on apareix esmentat a les actes protestant contra la condemna i deposició del patriarca Flavià de Constantinoble. Flavià va morir durant el transcurs del concili a causa del tracte violent allà rebut, Hilari va témer per si mateix i va fugir d'Efes recorrent vies secundàries fins a Itàlia, tal com ho explicà en una carta a l'emperadriu Pulquèria.[2]

PontificatModifica

Quan ocupava el càrrec d'ardiaca va ser triat per succeir a Lleó I, després d'una vacant de nou dies, i consagrat bisbe de Roma probablement el 19 de novembre de 461,[3] o bé dos dies abans, segons els bol·landistes.[2] El seu pontificat és recordat per l'afirmació d'autoritat de la seu romana sobre les províncies de la Gàl·lia i d'Hispània, seguint la política del seu predecessor, que havia aconseguir de Valentinià III una escrit (445) que confirmava la supremacia sobre terres gal·les.[2]

Va establir que per a ser sacerdots era necessària una profunda cultura i que pontífexs i bisbes no podien designar els seus successors.

MortModifica

Va morir a Roma el 29 de febrer de 468.

ReferènciesModifica

  1. Loomis, Louise Ropes. The Book of the Popes (Liber Pontificalis) (en anglès). Nova York: Columbia University Press, 1916, p. 102-104. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Wace, Henry; Piercy, William Coleman. «Hilarius, bp. of Rome». A: Dictionary of Christian Biography and Literature to the End of the Sixth Century (en anglès). Londres: John Murray, 1911. 
  3. Kirsch, Johann Peter. «Pope St. Hilarus». A: Catholic Encyclopedia (en anglès). vol. 7. Nova York: The Encyclopedia Press, 1913. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Hilari