Hilary Hahn
| Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Hilary Hahn (Lexington, Virgínia, Estats Units, 27 de novembre de 1979) és una violinista estatunidenca, guanyadora de dos premis Grammy. Diversos compositors han escrit peces musicals especialment per a ella, com ara Edgar Meyer, Jennifer Higdon i Antón García Abril.
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 novembre 1979 (44 anys) Lexington (Virgínia) |
| Dades personals | |
| Formació | Curtis Institute of Music (1990–1996) Peabody Institute (1983–1990) Encore School for Strings (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | violinista |
| Activitat | 1991 – |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Klara Berkovich, Jascha Brodsky i Jennifer Higdon |
| Instrument | Violí |
| Segell discogràfic | Deutsche Grammophon |
Premis
| |
| Lloc web | hilaryhahn.com |
            | |
Primers anys modifica
Nena prodigi, als 3 anys es va mudar a Baltimore, Maryland, on va començar a estudiar violí un mes abans de complir els 4 anys, en el conservatori Peabody. Va donar el seu primer recital als 9 anys.
Entre 1984 i 1989 va estudiar amb Klara Berkovich. El 1990, als 10 anys, va ser admesa en el Curtis Institute of Music de Filadèlfia, on va estudiar sota la tutela de Jascha Brodsky durant els següents set anys. El 1991 va fer el seu debut amb l'Orquestra Simfònica de Baltimore.
El seu debut internacional va ser el 1995, quan va interpretar, juntament amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Baviera i sota la direcció de Lorin Maazel, el Concert per a violí i orquestra de Ludwig van Beethoven.
Va complir els requisits per graduar-se en el Curtis Institute als 16 anys, però va decidir romandre allà alguns anys més per rebre diversos cursos optatius de literatura, poesia, anglès, alemany i història. Durant aquest temps va practicar el violí amb Jaime Laredo i va estudiar música de cambra, contrapunt, harmonia, història de la música i composició i direcció, encara que va indicar en una entrevista que la disciplina que més li interessa és la interpretació. Es va graduar el 1999.
Carrera modifica
El 1996 va signar un contracte exclusiu amb Sony Classical, amb la qual ha gravat 5 àlbums. Després de l'expiració del contracte en 2002, i a causa de diferències de criteri en els seus següents enregistraments, Hilary va decidir no renovar el seu contracte amb Sony, per signar en 2003 un altre contracte en exclusiva amb Deutsche Grammophon, companyia amb la qual fins avui ha gravat 4 discos. El 16 d'abril del 2007, va participar com a solista amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Stuttgart, en un concert dirigit per Gustavo Dudamel, per commemorar el vuitantè aniversari del Papa Benet XVI; entre l'audiència es trobaven el Papa i altres mandataris de l'Església.
Ha recorregut el món sencer tocant amb l'Orquestra Simfònica de Londres, l'Orquestra Filharmònica de Nova York o l'Orquestra Simfònica de Singapur, entre altres. A part de la seva carrera com a solista, ha participat en diversos festivals de música de cambra.
A més, va interpretar la part de violí solista en la banda sonora de la pel·lícula El Bosc (The Village), de M. Night Shyamalan, composta per James Newton Howard, i ha col·laborat amb la banda And You Will Know Us By The Trail Of Dead.
Instrument modifica
Hilary Hahn toca un violí Vuillaume de 1864 que va pertànyer al violinista rus Samuel Lande, amic de Klara Berkovich, i utilitza arcs fabricats per Paul Jombar i Emil Miquel. El seu violí, fet per Jean-Baptiste Vuillaume (considerat el millor lutier de la seva època) és còpia del famós Guarnerius de 1743 anomenat "il cannone" de Paganini.
En una entrevista a la televisió danesa, Hilary Hahn va dir que gairebé mai perd de vista el seu instrument. Hahn ha tocat aquest mateix instrument entre els tretze i els trenta-cinc anys d'edat.
Hahn ha adquirit un segon Vuillaume, un model de 1865 basat parcialment en el Stradivarius "Alard" de 1715 que era propietat de Delphin Alard, gendre de Vuillaume. Hahn toca aquest violí amb un arc Tubbs. En una entrevista de 2019 mencionava que després d'una esforçada adaptació en aquell moment preferia aquest instrument, tot opinant que la relació intérpret-instrument és complexa, i afegint que aquest segon Vuillaume "És àgil però potent, respon als meus matisos més subtils, es mou amb mi. És com una extensió de mi mateixa", pero concedint que comparant amb el model de 1864 "aquesta diferència pot ser psicològica". En la mateixa entrevista menciona que "el seu nom está associat a Vuillaume".
El cas de Hahn ilustra la molt complexa relació entre els grans intérprets i els seus instruments, una figura de la talla Hahn podria gaudir del préstec d'un instrument del segle xviii valorat en varis milions de dólars, però mostra les seves preferències personals que poden estar influenciades per haber merescudament gaudit de l'excepcional Villaume de 1864 des de només els tretze anys. En tot cas les refinades adaptacions entre Hahn i els seus instruments Villaume són una referència de gran interès.
Vida personal modifica
Hahn va anunciar en el seu perfil oficial de Facebook el 17 de març de 2015 que ella i el seu espòs esperaven el seu primer fill. Al setembre, Hilary va revelar que havia estat mare d'una nena, a qui va posar per nom Zelda.[1]
El Maig de 2018 varen tenir la seva segona filla, Nadia. El 1 de Septembre de 2019 va anunciar que es prendria un "any sabàtic", amb la intenció de reanudar les actuacions la temporada 2020–21.
Discografia modifica
- Sony Classical
- Hilary Hahn plays Bach (1997)
- Hilary Hahn, violí
- Beethoven Violin Concerto/Bernstein Serenade (1999)
- Hilary Hahn, violí
- Baltimore Symphony Orchestra
- David Zinman, director
- Nominat al premi Grammy a la millor actuació instrumental solista amb orquestra
- Barber & Meyer Violin Concertos (2000)
- Hilary Hahn, violí
- Saint Paul Chamber Orchestra
- Hugh Wolff, director
- Brahms & Stravinsky Violin Concertos (2001)
- Hilary Hahn, violí
- Academy of Saint Martin in the Fields
- Sir Neville Marriner, director
- Premi Grammy a la millor actuació instrumental solista amb orquestra
- Mendelssohn & Shostakovich Concertos (2002)
- Hilary Hahn, violí
- Oslo Philharmonic Orchestra
- Marek Janowski and Hugh Wolff, directors
- Hollywood Records
- The Village Motion Picture Soundtrack (2004)
- Hilary Hahn, featured violinist
- Music composed by James Newton Howard
- Deutsche Grammophon
- Bach Concertos (2003)
- Hilary Hahn, violí
- Margaret Batjer, violí; Allan Vogel, oboè
- Los Angeles Chamber Orchestra
- Jeffrey Kahane, director
- Elgar: Violin Concerto; Vaughan Williams: The Lark Ascending (2004)
- Hilary Hahn, violí
- Orquestra Simfònica de Londres
- Colin Davis, director
- Mozart Violin Sonates (2005)
- Hilary Hahn, violí; Natalie Zhu, piano
- Paganini: violin Concerto no. 1; Louis Spohr: Violin Concerto no. 8 (2006)
- Hilary Hahn, violí
- Swedish Radio Symphony Orchestra
- Eiji Oue, director
- Schoenberg/Sibelius: Violin Concertos (2008)
- Hilary Hahn, violí
- Swedish Radio Symphony Orchestra
- Esa-Pekka Salonen, director
- Higdon & Tchaikovsky Violin Concertos (2010)
- Hilary Hahn, violí
- Royal Liverpool Philharmonic Orchestra
- Vasily Petrenko, director
- Charles Ives: Four Sonates (2011)
- Hilary Hahn, violí
- Valentina Lisitsa, piano
Referències modifica
- ↑ CHANNEL, THE VIOLIN. «Violinist Hilary Hahn Announces Birth of Daughter, Zelda» (en anglès americà), 07-09-2015. [Consulta: 19 setembre 2022].