Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Hildegunda de Meer».

Hildegunda de Schönau (Neuss?, avui a Renània del Nord-Westfàlia, mitjan s. XII - Schönau, Rhein-Neckar-Kreis, Baden-Württemberg, 1188) fou una dona que, fent-se passar per home, va viure com a monjo sota el nom de Josep. És venerada com a santa pels catòlics, tot i que el seu culte no és oficial.

Infotaula de personaHildegunda de Schönau, o
Josep de Schönau
Hildegunde.jpg
Dibuix del s. XVI, amb la santa a les portes del monestir (Nuremberg, Germanischen Nationalmuseum)
Biografia
Naixement Hildegunde
ca. 1150
Neuss? (Rin del Nord-Westfàlia, Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort 1188
Monestir de Schönau (Sacre Imperi, avui Baden-Württemberg)
Lloc d'enterrament Monestir de Schönau 
Activitat
Orde religiós Cistercencs
verge
Celebració Església Catòlica Romana
Canonització No ha estat canonitzada oficialment; veneració popular
Pelegrinatge Schönau
Festivitat 20 d'abril
Esdeveniment significatiu Es féu passar per home i es féu monjo
Iconografia Com a monjo cistercenc
Modifica les dades a Wikidata

No s'ha de confondre amb Santa Hildegunda de Meer (ca. 1130–1178), monja premonstratenca.

BiografiaModifica

Hildegunda era filla d'un cavaller de Neuss (Alemanya) qui, en quedar vidu, va fer un pelegrinatge a Terra Santa amb la seva fill, llavors de dotze anys. Per protegir-la durant el viatge, va vestir-la de nen i l'anomanava Josep. El cavaller morí durant la tornada del viatge; la nena fou encomanada a un altre home, però aquest l'abandonà, robant-li el que tenia, a Tir (Líban). Encara vestida com un noi, va aconseguir de tornar a Alemanya i es va fer servent, sempre fent-se passar per noi, d'un canonge de Colònia (Alemanya).

 
Església de l'abadia de Schönau.

Amb el canonge, visità Roma per veure el papa i de camí feren estada a Verona. Hi fou falsament acusada de robatori i condemnada a mort, però sotmesa a l'ordalia del ferro roent i passant-la, la deixaren anar; fou presa llavors pels companys dels veritables lladres, que la penjaren i la donaren per morta. Això no obstant, sobrevisqué i tornà a Alemanya. Ingressà a l'abadia cistercenca de Schönau com a novici. Malgrat haver intentat marxar-ne dos o tres cops, per por que el seu sexe real fos descobert, hi visqué la resta de la seva vida, tot i que no professà els vots solemnes.

Hi morí en 1188 i només llavors es descobrí que era una dona. Ella havia explicat la seva vida, sense dir, però, que era dona, al monjo que la instruïa, i poc després de la seva mort, el mateix 1188, l'abat Engelhard del proper monestir d'Ebrach, n'escrigué la biografia. A més, n'hi ha una vida en vers posterior

VeneracióModifica

El seu culte, popular i estès a la regió, no fou confirmat oficialment. La seva història és real i n'hi ha proves de l'existència, tot i la seva similitud amb casos similars, sobretot de sants orientals com Pelàgia d'Antioquia, Eufrosina d'Alexandria o Marina el Monjo.

EnllaçosModifica