Himeri de Prusa
Himeri de Prusa (en grec antic: Ἱμέριος, llatí: Himerius; vers 315-386) va ser un important sofista grec de Prusa (Bitínia),[1] fill d'Amínies, que també fou un retòric de cert renom.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 310  Prusias ad Hypium (en)  |
| Mort | c. 390 (79/80 anys) Atenes (Grècia) |
| Activitat | |
| Ocupació | rètor |
| Període | Imperi Romà |
Vida modifica
Es va educar a casa seva i després va anar a Atenes per completar estudis. Es creu que fou deixeble de Proeresi del que després en va ser rival.[3] Va viatjar per la part oriental de l'Imperi i va visitar Constantinoble, Nicomèdia, Lacedemònia, Tessalònica, Filips i altres llocs retornant després a Atenes on es va establir definitivament i va exercir com a mestre de retòrica, primer privadament i després a sou de l'estat.[4]
Va adquirir alta reputació i els més distingits personatges van passar per la seva escola, com Gregori de Nazianz. El mateix emperador Julià l'Apòstata el va convidar a la seva cort a Antioquia el 362 i el va fer el seu secretari.[5][6][7] L'emperador va morir el 363, per tant Himeri va perdre el seu lloc a la cort, però no va tornar a Atenes fins a la mort del seu rival Proeresi el 368, i llavors va seguir amb les seves classes d'oratòria. Va viure fins edat avançada i als darrers anys va veure la mort del seu fill Rufí, i ell mateix es va quedar cec. Segons diu la Suda, va morir d'un atac d'epilèpsia. Es va mantenir pagà fins a la seva mort.
Obra modifica
Va escriure diverses obres de les que només alguna s'ha conservat. Foci[8] esmenta 71 discursos però se'n conserven només 24 sencers,més 36 extractats de discursos i 11 fragments d'escrits.
Himeri prenia com a model per als seus discursos el retòric Publi Eli Aristides. Alguns dels discursos van ser pronunciats en ocasions assenyalades com el matrimoni de Sever o per la mort del seu fill Rufí. D'altres només s'havien escrit com a exercici o per a la mateixa exhibició d'oratòria. N'hi ha que narren esdeveniments de l'època i, per tant, tenen valor històric.
El seu estil es qualifica de fosc, sobrecarregat d'expressions figuratives i al·legòriques, mesclat amb expressions poètiques.
No es va fer una edició completa de totes les seves obres conservades fins a les darreries del segle xviii. Anteriorment només se n'havien publicat cinc discursos, una edició de Fabricius,[9] i una altra de Majus (Giessen, 1719).[10] G. Wernsdorf va preparar una col·lecció completa, amb comentari i introducció, publicada a Gotinga (1790).[11] Més endavant es va trobar un nou fragment i es va publicar dins laAnecdota graeca de Boissonade.[12]
Referències modifica
- ↑ van Kooten, Geurt Hendrik. Paul's Anthropology in Context: The Image of God, Assimilation to God, and Tripartite Man in Ancient Judaism, Ancient Philosophy and Early Christianity (en anglès). Mohr Siebeck, 2008, p. 111. ISBN 3161497783.
- ↑ Suda, s. v. Ἱμέριος.
- ↑ Eunapi, Proaeresius p. 110.
- ↑ Foci, Bekker, I. Bibliotheca ex recensione Immanuelis Bekkeri ed.Reimer, 1824-1825, Berlin, ISBN 9781314647990, pàg 109
- ↑ Eunapi: Vides dels filòsofs i dels sofistes; XIII: Himeri.
- ↑ Libani, Discursos X. p. 267, ed. Morel; Zòsim, Historia nova III.2.
- ↑ Joan Tzetzes, Quilíades VI. 128.
- ↑ Foci, Bibliotheca Cod. 165, comp. 243.
- ↑ J.A. Fabricius: Bibliotheca graeca, ed.:C. Liebezeit, 1705-54, Hamburg, OCLC 7150648,pàg=IX. p. 426
- ↑ J.H. Majus: Bibliotheca Uffenbachiana ed.Impensis Novi bibliopolii, Halle, 1720,OCLC 11654612
- ↑ Wernsdorf Himerii sophistae quae reperiri potuerunt, videlicet, Eclogae, ed.apud Vandenhoeck et Ruprecht, Gotinga, 1790, OCLC 13614312
- ↑ J.F. Boissonad: Anecdota graeca: e codicibus regiis, ed.Excusum in Regio Typographeo, Paris, 1829-1833, OCLC 43132525 vol. I, pàgs. 172 i seg