Hindi

llengua indoària
No s'ha de confondre amb indi.

L'hindi (हिन्दी) és una llengua indoària[1] derivada del sauraseni, un dels pràcrits medievals. L'hindi en escriptura devanagari és la llengua oficial de l'Índia. L'hindi modern deriva de l'hindvi, un dialecte de Delhi i de Meerut, el qual, gràcies al patronatge mogol i a la influència de l'urdú (virtualment idèntic a l'hindi, però escrit en caràcters àrabs i fortament influït pel persa), emergí com una mena de lingua franca del nord de l'Índia, anomenada kharīboli, és a dir, 'llengua pura'. Té dues variants principals, l'oriental i l'occidental, situades globalment a dins i al voltant d'Uttar Pradesh. L'hindi oriental comprèn tres dialectes principals: el chattisgarhi, el bagheli i l'awadhi (a Oudh). L'hindi occidental es divideix en braj, kanauji, bundeli i bangara, parlat a la vora del Delhi, i els dialectes meerut, rohil, kaud i amtala.[2]

Infotaula de llenguaHindi
हिन्दी

Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsHindi-urdú o hindustaní
Tipusnivells de parla, llengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants480 milions
Parlants nadius182 milions (2019 Modifica el valor a Wikidata)
Rànquing4
Oficial aÍndia
Autòcton desud d'Àsia
EstatÍndia Índia
South Africa Sud-àfrica (~900.000)
Maurici Maurici (~700.000)
Bangladesh Bangladesh (~350.000)
altres països
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües indoiranianes
llengües indoàries
llengües indoàries centrals
llengües hindi occidentals
hindustànic Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturadevanagari Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióCentral Hindi Directorate
Codis
ISO 639-1hi
ISO 639-2hin
ISO 639-3hin Modifica el valor a Wikidata
SILhin
Glottologhind1269 Modifica el valor a Wikidata
Linguasphere59-AAF-qf Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuehin Modifica el valor a Wikidata
ASCL5203 Modifica el valor a Wikidata
IETFhi Modifica el valor a Wikidata

Tal com es defineix en la constitució de l'Índia, l'hindi és un dels dos idiomes oficials de comunicació, juntament amb l'anglès; també és una de les 22 llengües especificades en la Vuitena Constitució.[3] L'hindi oficial és sovint descrit com un hindi estàndard i, juntament amb l'anglès, és utilitzat per a l'administració del govern central.[4][5] L'hindi estàndard o hindustani és també una de les llengües oficials de Fiji.

L'hindi és el segon idioma més parlat al món, després del mandarí. El parlen com a primera llengua entre 500 i 680 milions (2008) de persones. 258 milions de "no urdu Khari Boli" i 400 milions de parlants d'hindi, segons les dades del cens de 2001 de l'Índia, i fent un ajustament al creixement de la població fins al 2008. Com a segona llengua, hi ha entre 120 i 225 milions de parlants (1999) entre els no nadius de l'hindi estàndard, i els de l'hindi estàndard més l'urdú, segons SIL Ethnologue.[6]

Relació amb l'urdú

modifica

Per raons de rivalitat politicoreligiosa entre l'Índia i el Pakistan, se'l considera com un idioma diferent de l'urdú (que és l'idioma oficial del Pakistan). Tanmateix, en la seua forma parlada col·loquial ambdós són mútuament intel·ligibles, sent des d'un punt de vista lingüístic varietats d'un mateix idioma.[7][8] Les seues diferències es redueixen al sistema d'escriptura, que en el cas de l'hindi és l'alfabet devanagari, mentre que l'urdú empra l'alfabet àrab. Aquests dos idiomes també es diferencien en la seua terminologia culta, que en hindi es pren generalment del sànscrit (ja que els indis que el parlen són majoritàriament hindús), mentre que en urdú els cultismes són majorment d'origen persa-àrab (ja que la major part dels seus parlants són musulmans).

Abans de la partició de l'Índia en l'Índia i Pakistan, l'hindi i l'urdú parlats eren considerats el mateix idioma, l'hindi-urdú. Des de la partició, l'«hindi estàndard» s'ha desenvolupat reemplaçant molts mots de l'àrab i del persa per paraules del sànscrit.

L'hindi i l'urdú tenen hui en dia quatre formes literàries: hindi estàndard, urdú, dakkhini (dakhini), i rehkta. El dakhini és un dialecte de l'urdú de la regió de Deccan, a la part sud-central de l'Índia, majorment a Hyderabad, que utilitza menys préstecs perses i aràbics. El rehkta és una forma d'urdú que s'utilitza principalment per a la poesia.

Es parla en molts estats del nord i centre de l'Índia. És una llengua indoeuropea, de la família indoiraniana. Va evolucionar a partir dels idiomes pràcrit de l'edat mitjana (indoarià mitjà) i, indirectament, del sànscrit, del qual pren gran part del vocabulari tècnic, religiós i jurídic. Arran de la influència musulmana al nord de l'Índia, existeix també un gran nombre de préstecs del persa, l'àrab i el turc.

Fonologia

modifica
Bilabial Labiodental Dental/
Alveolar
Retroflexa Postalveolar/
Palatal
Velar Glotal
Nasal m n (ɳ)
Oclusiva p
b

t̪ʰ

d̪ʱ
ʈ
ʈʰ
ɖ
ɖʱ
k
ɡ
ɡʱ
Africada
tʃʰ

dʒʱ
Fricativa f s z ʃ ɦ
Batuda ɾ (ɽ)
(ɽʱ)
Aproximant ʋ l j
Vocals
 
Esquema de les vocals de l'hindi

Dialectes

modifica
 
L'alfabet devanagari utilitzat en l'hindi amb la seua pronunciació

Encara que pròpiament són idiomes distints, les llengües del grup hindi occidental (i fins i tot algunes d'altres grups de la zona central) es consideren com a dialectes d'hindi/hindi-urdú, segons la Constitució de l'Índia.

Referències

modifica
  1. Dhanesh Jain; George Cardona. The Indo-Aryan languages. Routledge, 2003, p. 251. ISBN 9780700711307. 
  2. «Hindi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Constitution of India, Part XVII, Article 343.
  4. The Union: Official Languages Arxivat 2007-04-17 a Wayback Machine..
  5. PDF from india.gov.in containing Articles 343 which states so Arxivat 2009-02-05 a Wayback Machine.
  6. Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World. SIL International (15th ed.), 2005. 
  7. «Hindustani language». Britannica. Arxivat de l'original el 1 d’abril 2022. [Consulta: 28 desembre 2023].
  8. Ahuja, Sparsh. «es, Hindi And Urdu Are The Same Language». Ocford IRSoc, 22-02-2017. Arxivat de l'original el 28 de desembre 2023. [Consulta: 28 desembre 2023].
  9. Prasad, J.S.; White, C.S.J.. The Garden of Loneliness: A Translation of Jayshankar Prasad's Āṅsū, "Tears". Motilal Banarsidass Publishers, 2006, p. 3. ISBN 978-81-208-3137-7 [Consulta: 3 gener 2024]. 
  10. Manuel, P. Ṭhumrī in Historical and Stylistic Perspectives. Motilal Banarasidass, 1989, p. 1. ISBN 978-81-208-0673-3 [Consulta: 3 gener 2024]. 
  11. Saksena, B. Evolution of Awadhi (a Branch of Hindi).. Motilal Banarsidass, 1971, p. 19. ISBN 978-81-208-0855-3 [Consulta: 3 gener 2024]. 
  12. Dr. Tasrina Iqbal, P.M.. Concepts in Language and Linguistics Simplified. Notion Press, p. 23. ISBN 979-8-88641-597-1 [Consulta: 3 gener 2024]. 
  13. Frawley, W.J.. International Encyclopedia of Linguistics. Oxford University Press, 2003, p. 293. ISBN 978-0-19-977178-3 [Consulta: 3 gener 2024]. 
  14. Hunter, W.W.. Bengal to Cutwa (en indonesi). Trübner, 1881, p. 270 [Consulta: 3 gener 2024]. 
  15. Mandal, R.B.. Patterns of Regional Geography: An International Perspective. Concept Publishing Company, 1990, p. 128. ISBN 978-81-7022-291-0 [Consulta: 3 gener 2024].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  16. Chauhan, R. Chhattisgarhi Speaking Guide: From English to Chhattisgarhi - A Step-by-Step Guide to Fluency. Ramesh Kumar Chauhan, p. 8 [Consulta: 3 gener 2024].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  17. Masica, C.P.. The Indo-Aryan Languages. Cambridge University Press, 1993, p. 461. ISBN 978-0-521-29944-2 [Consulta: 3 gener 2024].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  18. Wikipedians, B. Countries and Territories of the World. PediaPress, p. 327 [Consulta: 3 gener 2024].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  19. Mhaiske, V.M.; Patil, V.K.; Narkhede, S.S.. Forest Tribology And Anthropology. SCIENTIFIC PUBLISHER (IND., 2016, p. 180. ISBN 978-93-86102-08-9 [Consulta: 3 gener 2024].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.
  20. Obeng, P. Rural Women’s Power in South Asia:: Understanding Shakti (en alemany). Palgrave Macmillan UK, 2014, p. 36. ISBN 978-1-137-32076-6 [Consulta: 3 gener 2024].  Arxivat 2024-05-14 a Wayback Machine.

Bibliografia complementària

modifica

Vegeu també

modifica

Enllaços externs

modifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hindi
Hi ha una edició en hindi de la Viquipèdia