Isabel de Rocabertí i Soler

religiosa (1544-1624)
(S'ha redirigit des de: Hipòlita de Rocabertí i Soler)

Isabel de Rocabertí, també coneguda com a Sor Hipòlita de Jesús (Barcelona, 22 de gener de 1551 - 6 d'agost de 1624)[1] fou una monja dominica, teòloga i escriptora catalana.

Infotaula de personaIsabel de Rocabertí i Soler

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Isabel de Rocabertí Modifica el valor a Wikidata
22 gener 1551 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 agost 1624 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonja, religiosa cristiana Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósOrde dels Predicadors Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaRocabertí Modifica el valor a Wikidata
GermansMaria de Rocabertí i Safortesa Modifica el valor a Wikidata
ParentsJoan Tomàs de Rocabertí (cosí) Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era filla natural del vescomte de Rocabertí, Francesc Dalmau,[2] que es casà el 1558, sent ella una nena, amb Elionora de Boixadors. Son pare morí el 1592.

De la seva mare sols coneixem el cognom Soler. Va ser afillada a Barcelona per Àngela Jerònima Poch Codina, a la qual Hipòlita considerà la seva veritable mare per les atencions i afecte que d'ella va rebre.[3]

Va ingressar, segons la seva pròpia autobiografia, en el monestir de Nostra Senyora dels Àngels de Barcelona quan tenia deu anys, on era priora la seva tia Jerònima Rocabertí. Va professar a setze anys, el 24 de juny de 1569. És en aquest moment que va prendre el nom d'Hipòlita de Jesús.[3]

No va entrar al convent per vocació, sinó per allunyar-se dels perills del món. Però dos mesos d’exercicis i recés espiritual ignacians l'obren a la recerca interior. Viurà al convent, en oració, fins al dia de la seva mort. De manera insòlita aprèn llatí, grec i hebreu. Escriu més de 40 obres de teologia i mística.[4]

En el convent va ser mestra de novícies durant trenta anys. Va ser també sotspriora, però mai fou priora ja que va rebutjar sempre aquesta possibilitat. Se li va oferir participar en la fundació del monestir de Perpinyà, també va renunciar-hi per a dedicar-se en cos i ànima a l'escriptura.[5]

Va escriure, també, la seva autobiografia, en quatre volums.[6] Sota la direcció de Ramon Samsó, els anys 1600-1604 va escriure la seva autobiografia en què explica la seva vida i les gràcies rebudes. A més, va escriure una vintena d'obres més de temàtica religiosa, que van ser publicades pel seu oncle, Joan Tomàs de Rocabertí, arquebisbe de València, anys després de la seva mort, de 1679 a 1685, fins que van ser posades a l'Índex de llibres prohibits l'any 1687. Tots els llibres els va escriure en castellà, tot i que la seva llengua materna era el català, com demostren les cartes conservades.[2] [7]

Morí el 6 d'agost de 1624. Posteriorment s'edità esplèndidament la seva extensa obra escrita per impuls del seu nebot Joan Tomàs de Rocabertí (1667-1699), dominic, arquebisbe de València i inquisidor general. Però les seves obres d'espiritualitat foren incloses a l’índex de llibres prohibits per la Inquisició, l’any 1687. Fet que va aturar el procés de beatificació de Hipòlita de Rocabertí que s'havia iniciat.[5] [8]

Les monges del monestir van iniciar un procés ordinari de beatificació refermat anys més tard pel seu nebot. Va ser aturat arran de la prohibició dels seus llibres per la Inquisició l'any 1687.[2] [7]

Escriptura modifica

L'àmplia obra escrita d'Hipòlita de Rocabertí és una mostra més de les diverses generacions de dones monges del temps complexos de barroc català, que es mouen entre la disciplina conventual, el discurs intel·lectual i la recerca de l'espiritualitat.

Posseïa una la notable erudició religiosa i profunds coneixements bíblics com mostren els seus escrits. Aquests mostren, d'alguna manera, la contínua pressió de la qual era objecte per intervenció dels superiors masculins. Cal assenyalar la seva voluntat de recolliment, contemplació i de recerca mística en la línia de Teresa d'Àvila.[9][10]

Va escriure els manuscrits dels seus llibres en castellà, i així van ser impresos. Malgrat que la seva llengua materna és el català, només la utilitzà en l’àmbit privat i defensa la universalitat del castellà per difondre el seu missatge espiritual. Con indica Laia de Ahumada, Hipòlita empra el castellà quan preveu que allò que escriu transcendirà fora del convent, perquè tot allò que sortia fora del clos monàstic estava minuciosament controlat pels homes. Les religioses sempre escrivien per ordre dels seus superiors o confessors, els quals també decidien la llengua que s’havia d’emprar, amb la intenció, en aquest cas, d’arribar a un públic castellanoparlant. En canvi escriu en català tot allò que forma part del seu àmbit privat: la professió religiosa, les cartes al confessor i a les religioses. Les relacions epistolars queden lliures de la censura dels homes i l’autora pot esplaiar-se en la seva llengua materna. Aquesta correspondència mostra un món estrictament femení, que dona ales a les autores.[11]

Selecció d'obres modifica

  • Rocabertí, Hipòlita. de. Relación hecha por la madre sor Hipólita de Jesús, subpriora del convento de religiosas dominicas de nuestra señora de los Ángeles, a la muerte de Estefanía de Rocabertí. Barcelona: 1608
  • Rocabertí, Hipòlita. de. Tomo III de las Obras espirituales de la Venerable madre Hipólita de Jesús y Rocabertí. Contiene la explicación de la Regla de San Agustín, València: 1660
  • Rocabertí, Hipòlita de. La Venerable madre Hipólita de Jesús y Rocabertí. Libro primero de su admirable vida y doctrina que escribió de su mano. València: 1679.

Referències modifica

  1. Existeixen dubtes sobre la seva la data de naixement. El seu procés de beatificació la situa en el 22 de gener de 1553 (Alabrús, 2015, p. 220), però opinions d'especialistes com Laia Ahumada Batlle la situen en l'any 1549.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Isabel de Rocabertí». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS).
  3. 3,0 3,1 AHUMADA, Laia de, «Hipólita de Jesús. Biografía y bibliografía» a ALABRÚS Ma. Alabrús (ed.), La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos. Sant Cugat del Vallès: Editorial Arpegio, 2013, p 139-148.
  4. «Hipòlita de Rocabertí, teòloga catalana (1551-1624)». Carme Laura Gil. [Consulta: 13 març 2021].
  5. 5,0 5,1 AHUMADA, Laia de, «Hipólita de Jesús. Biografía y bibliografía» a ALABRÚS Ma. Alabrús (ed.), La vida cotidiana y la sociabilidad de los dominicos. Sant Cugat del Vallès: Editorial Arpegio, 2013, p 139-148.
  6. Rocabertí, Hipòlita de. La Venerable madre Hipólita de Jesús y Rocabertí. Libro primero de su admirable vida y doctrina que escribió de su mano, 1679. 
  7. 7,0 7,1 Alabrús Iglesias, Rosa Maria «La espiritualidad de Hipólita de Rocabertí y la construcción de su imagen en el siglo XVIIi». Hispania Sacra, LXVII 135, gener - juny 2015, pàg. 219-245,.
  8. «Isabel de Rocabertí i Soler». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. Alabrús, Rosa M. Razones y emociones femeninas. Hipólita de Rocabertí y las monjas catalanas del Barroco. Madrid: Cátedra, 2019. 
  10. Poutrin, Isabelle ««Censuras y elogios. Los paratextos de las obras de sor Hipólita de Jesús (1679-1683»,». Criticón, 125, 2015, p. 107-119.
  11. Ahumada Batlle, Laia de «La carta privada a l’època moderna: un epistolari conventual femení inèdit». Manuscrits 29, 2011, p. 51-64.