La hipercalcèmia és un trastorn electrolític que suposa l'elevació del nivell de calci a la sang. (Rang normal: 9–10.5 mg/dL o 2.2–2.6 mmol/L). Pot ésser una troballa de laboratori asimptomàtica, però normalment el nivell de calci elevat és sovint indicatiu de malalties, per la qual cosa s'han de portar a terme estudis complementaris si els nivells persisteixen alts. Es pot deure a una alliberament excessiu de calci pels ossos, un augment de l'absorció a nivell intestinal o una excreció renal disminuïda.

Plantilla:Infotaula malaltiaHipercalcèmia
Micrografia d'un carcinoma ovàric de cèl·lules petites de tipus hipercalcèmic. Tinció d'HE.
Tipusmalaltia del metabolisme del calci i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-115B91.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10E83.52 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9275.42 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB6196 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000365 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine766373 i 920955 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhypercalcaemia Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006934 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020437 i C0026141 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:12678 Modifica el valor a Wikidata

Signes i símptomes modifica

Els símptomes neuromusculars de la hipercalcèmia són provocats per un efecte batmotròpic negatiu degut a la interacció incrementada del calci amb els canals de sodi. Donat que el calci bloqueja els canals de sodi i inhibeix la despolarització de les fibres nervioses i musculars, un increment en el nivell de calci suposa un augment en el llindar de la despolarització.[1] Entre la simptomatologia més freqüent de la hipercalcèmia cal destacar:

Altres símptomes poden incloure fatiga, anorèxia i pancreatitis aguda.

La presència d'alteracions del ritme cardíac i troballes a l'electrocardiograma com un interval QT curt[2] i/o una ona T aplanada suggereixen hipercalcèmia. La hipercalcèmia significativa pot causar canvis electrocardiogràfics que mimetitzen un infart agut de miocardi.[3] També s'han descrit canvis a l'electrocardiograma que simula hipotèrmia, com és l'ona d'Osborn.[4]

La hipercalcèmia pot incrementar la producció de gastrina, fet que suposa un augment de l'acidesa que pot conduir a desenvolupar úlceres pèptiques.

Els símptomes són més freqüents amb valors elevats de calci (12.0 mg/dL o 3 mmol/l). La hipercalcèmia severa (per sobre de 15–16 mg/dL o 3.75–4 mmol/l) és considerada una emergència mèdica: a aquests nivells, es pot produir el coma o una aturada cardiorespiratòria. La hipercalcèmia incrementa l'excitabilitat neuronal el que pot conduir a la hipotonia del múscul llis i estriat. Això explicaria la fatiga, la debilitat muscular i la disminució dels reflexos osteotendinosos. A nivell intestinal es produeix restrenyiment. La disminució de la conducció nerviosa explicaria la confusió, al·lucinacions, estupor i/o coma.

Etiologia modifica

L'hiperparatiroïdisme primari i la hipercalcèmia paraneoplàstica suposen el 90% dels casos d'hipercalcèmia.[5][6]

Disfunció glàndula paratiroide modifica

Malignitat modifica

Trastorns metabòlics de la vitamina D modifica

Trastorns relacionats amb el recanvi ossi modifica

Insuficiència renal modifica

Tractament modifica

L'objectiu terapèutic és primerament tractar la hipercalcèmia i posteriorment tractar la causa subjacent.

Teràpia inicial: fluids i diürètics modifica

  • Hidratació, augmentant la ingesta de sal, i forçar la diüresi.
    • La hidratació és necessària pel fet que molts pacients estan deshidratats pels vòmits o per defectes renals en la concentració urinària.
    • L'augment de la ingesta de sal pot incrementar el volum circulant així com incrementar l'excreció urinària de sodi que, a més, incrementa l'excreció urinària de calci (en altres paraules, el calci i el sodi (la sal) s'eliminen de forma conjunta pel ronyó. Qualsevol causa que incrementi l'excreció de sal suposarà incrementar l'excreció urinària de calci).
    • Després de la hidratació, un diürètic de nansa com la furosemida permet continuar introduint quantitats importants de volum, minimitzant el risc de sobrecàrrega i el consegüent edema agut de pulmó. A més, els diürètics de nansa disminueixen la reabsorció renal de calci, fet que contribueix a disminuir els nivells sanguinis de calci
    • Aquesta teràpia inicial permet disminuir el calci en 1–3 mg/dL en les primeres 24 hores
    • S'han de controlar els nivells de potassi o magnesi perquè poden disminuir secundàriament al tractament

Teràpia addicional: bisfosfonats i calcitonina modifica

  • Els bifosfonats són anàlegs del pirofosfat amb alta afinitat per l'os, especialment àrees amb alt recanvi ossi.
    • Són captats per l'osteoclast inhibint la resorció òssia osteoclàstica.
    • Actualment disposem dels següents bifosfonats (en orde de potència): (1a generació) etidronat, (2a gen) tiludronat, pamidronat iv., alendronat (3a gen) zoledronat i risedronat
    • Tots els pacients amb hipercalcèmia paraneoplàstica han de rebre tractament amb bifosfonats donat que la "teràpia de primera línia" (a baix) no es pot mantenir indefinidament sense risc. A més encara que la primera línia de tractament hagi estat efectiva, és una realitat que la hipercalcèmia recorrirà en el pacient amb hipercalcèmia i una neoplàsia. D'aquesta manera, l'ús de bifosfonats en aquests pacients serveix de forma profilàctica i terapèutica.
    • En pacients amb insuficiència renal s'ha de valorar el risc-benefici abans d'indicar bifosfonats, donat que estan relativament contraindicats en la insuficiència renal.
  • La calcitonina bloqueja la resorció òssia i incrementa l'excreció urinària de calci inhibint la resorció renal de calci.
    • Se sol utilitzar en la hipercalcèmia potencialment mortal juntament amb la rehidratació, diüresis forçada i els bifosfonats
    • Ajuda a prevenir la recurrència de la hipercalcèmia
    • La dosi és de 4 unitats per kg via subcutània o intramuscular cada 12 hores, i no se sol mantenir de forma perllongada

Altres teràpies modifica

Crisi hipercalcèmica modifica

La crisi hipercalcèmica és una emergència mèdica amb hipercalcèmia severa, generalment per sobre dels 14mg/dL (o 3,5 mmol/l).[13]

La simptomatologia principal de la crisi hipercalcèmica és l'oligúria o anúria, així com la somnolència o coma.[14] Un cop diagnosticada, s'ha de descartar o confirmar l'existència d'un hiperparatiroïdisme primari.[14]

En casos extrems d'hiperparatiroïdisme primari, l'excisió de la glàndula paratiroide hiperactiva després de l'exploració quirúrgica del coll és l'única manera d'evitar la mort.[14] La maquinària diagnòstica s'ha de portar a terme en hores, paral·lelament a les mesures per disminuir la calcèmia.[14] El tractament mèdic d'elecció per disminuir el calci en aquesta situació és la hidratació abundant i la calcitonina, així com els bifosfonats (que tenen efecte en els nivells de calci després d'un o dos dies).[15]

Referències modifica

  1. Armstrong, C.M., Cota, Gabriel.; Cota «Calcium block of Na+ channels and its effect on closing rate». Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, 96, 7, 1999, pàg. 4154–4157. Bibcode: 1999PNAS...96.4154A. DOI: 10.1073/pnas.96.7.4154. PMC: 22436. PMID: PMC22436.
  2. Skugor, Mario; Milas, Mira. «Hypercalcemia» ([Lloc web]). Cleveland Clinic. Disease Management, Gener 2009. [Consulta: 3 gener 2016].
  3. Wesson L. C., Suresh V., Parry R. G. «Severe hypercalcaemia mimicking acute myocardial infarction.». Clin Med (London), Vol. 9, núm 2, 2009, pàg. 186-7. DOI: 10.7861/clinmedicine.9-2-186. PMID: 19435131.[Enllaç no actiu]
  4. Serafi S, Vliek C, Taremi M (2011) "Osborn waves in a hypothermic patient" The Journal of Community Hospital Internal Medicine Perspectives http://www.jchimp.net/index.php/jchimp/article/view/10742/html
  5. Table 20-4 in: Mitchell, Richard Sheppard; Kumar, Vinay; Abbas, Abul K.; Fausto, Nelson. Robbins Basic Pathology. Philadelphia: Saunders. ISBN 1-4160-2973-7.  8th edition.
  6. Tierney, Lawrence M.; McPhee, Stephen J.; Papadakis, Maxine A.. Current Medical Diagnosis and Treatment 2007 (Current Medical Diagnosis and Treatment). McGraw-Hill Professional, 2006, p. 901. ISBN 0-07-147247-9. 
  7. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 146200
  8. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 145980
  9. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 145981
  10. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 600740
  11. Non-Small Cell Lung Cancer at medscape. Author: Winston W Tan.Chief Editor: Jules E Harris. Updated: Mar 30, 2011
  12. Mendelian Inheritance in Man (OMIM) 143880
  13. Hypercalcemia in Emergency Medicine at Medscape. Author: Robin R Hemphill. Chief Editor: Erik D Schraga. Revisat en abril de 2011
  14. 14,0 14,1 14,2 14,3 Ziegler R «Hypercalcemic crisis». J. Am. Soc. Nephrol., 12 Suppl 17, febrer 2001, pàg. S3–9. PMID: 11251025.
  15. Roenn, Jamie H. Von; Ann Berger; Shuster, John W.. Principles and practice of palliative care and supportive oncology. Hagerstwon, MD: Lippincott Williams & Wilkins, 2007, p. 394. ISBN 0-7817-9595-8.