La hiperhidrosi és una trastorn caracteritzat per la presència excessiva de suor,[1] superior a la requerida per a la regulació de la temperatura corporal.[2] Encara que sigui només un trastorn físic, la hiperhidrosi pot deteriorar la qualitat de vida des d'una perspectiva psicològica, emocional i social.[3] Ha estat anomenada per alguns "el desavantatge silenciós".[4] Tant la paraula diaforesi com la d'hidrosi poden significar la transpiració (en aquest sentit són sinònims de sudoració[5][6]) o la transpiració excessiva, en aquest cas es refereixen a un trastorn clínic específic i poc específic.

Plantilla:Infotaula malaltiaHiperhidrosi
modifica
Tipusmalaltia de les glàndules sudorípares i abnormal sudomotor regulation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Classificació
CIM-11EE00 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10R61 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9705.21 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA09 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM144110 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB6239 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus007259 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhyperhidrosis Modifica el valor a Wikidata
MeSHD006945 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020458 Modifica el valor a Wikidata

Classificació modifica

La hiperhidrosi pot ser generalitzada o localitzada a parts específiques del cos. Les mans, els peus, les aixelles, l'engonal i l'àrea facial es troben entre les regions més actives de transpiració a causa de l'elevat nombre de glàndules sudorípares (les eccrines en particular) en aquestes zones. Quan la sudoració excessiva es localitzada (p. ex. palmells, plantes, cares, aixelles, cuir cabellut) es coneix com a hiperhidrosi primària o hiperhidrosi focal. La suor excessiva que implica tot el cos es denomina hiperhidrosi generalitzada o secundària. En general, és el resultat d'una altra trastorn subjacent.

La hiperhidrosi primària o focal pot dividir-se encara més per la zona afectada, per exemple hiperhidrosi palmoplantar (sudoració simptomàtica només de mans o peus) o hiperhidrosi gustativa (sudoració de la cara o pit uns instants després de consumir determinats aliments).[1]

La hiperhidrosi també es pot classificar per l'inici, ja siguin congènita (presents en néixer) o adquirida (començant més tard en la vida). La hiperhidrosi primària o focal sol començar durant l'adolescència o fins i tot abans i sembla haver-se heretat com un tret genètic autosòmic dominant. S'ha de distingir de la hiperhidrosi secundària, que pot començar en qualsevol moment de la vida. La hiperhidrosi secundària pot ser deguda a un trastorn de la glàndula tiroide o de la hipofisiària, diabetis mellitus, tumors, gota, menopausa, determinats fàrmacs o l'enverinament per mercuri.[7] Un tipus especial d'hiperhidrosi secundària és la hiperhidrosi nocturna.

Un esquema de classificació utilitza la quantitat de pell afectada.[8] En aquest esquema, la sudoració excessiva en una àrea de 100 centímetres quadrats o més es diferencia de la suor que només afecta a una petita àrea.[9]

Un altre esquema de classificació es basa en les possibles causes d'hiperhidrosi.

Tractament modifica

La crema antihidral és una de les solucions prescrites per a la hiperhidrosi dels palmells.[10][11] Els agents tòpics per a la teràpia de la hiperhidrosi inclouen la loció de formaldehid, els anticolinèrgics tòpics, etc. Aquests agents redueixen la transpiració desnaturalitzant la queratina i, al seu torn, oclueixen els porus de les glàndules sudorípares. Tenen un efecte de curta durada. El formaldehid es classifica com a probable carcinogen humà. La sensibilització de contacte augmenta, especialment amb la formalina. El clorhidrat d'alumini (i, concretament, el clorur d'alumini hexahidrat) el s'utilitza en antitranspirants habituals. Tanmateix, la hiperhidrosi requereix solucions o gels amb una concentració molt més alta. Aquestes solucions antitranspirants o gels d'hiperhidrosi són especialment eficaços per al tractament de les regions axil·lars. Normalment, es triguen entre tres i cinc dies per veure la millora. L'efecte secundari més comú és la irritació de la pell. Per als casos greus d'hiperhidrosi plantar i palmar, hi ha hagut un cert èxit amb mesures conservadores com els antitranspirants de clorur d'alumini de major resistència.[12] Els algorismes de tractament de la hiperhidrosi recomanen antitranspirants tòpics com a primera línia de teràpia per a la hiperhidrosi. Tant la International Hyperhidrosis Society[13] com el Canadian Hyperhidrosis Advisory Committee[14] han publicat directrius de tractament per a la hiperhidrosi focal que es diu que estan basades en l'evidència.

Cirurgia modifica

L'eliminació o la destrucció de les glàndules sudorípares és una opció quirúrgica disponible per a la hiperhidrosi axil·lar (excessiva transpiració de les aixelles). Hi ha diversos mètodes per a l'eliminació o destrucció de les glàndules sudorípares, com ara la succió de les glàndules sudorípares, el curetatge retrodèrmic i la liposucció axil·lar, que es pot fer amb làser. La succió de les glàndules sudorípares és una tècnica adaptada per a la liposucció.[15]

L'altra opció quirúrgica principal és la simpatectomia toràcica endoscòpica (STE), que talla, crema o subjecta el gangli toràcic a la cadena simpàtica principal que recorre la columna vertebral.

Referències modifica

  1. 1,0 1,1 James, William; Berger, Timothy; Elston, Dirk. Andrews' Diseases of the Skin: Clinical Dermatology. 10th. Saunders, 2006, p. 777–8. ISBN 978-0-7216-2921-6. 
  2. «Hyperhidrosis». Sweat Fighter. Arxivat de l'original el 26 de juny 2015. [Consulta: 25 juny 2015].
  3. Vary JC Jr «Selected Disorders of Skin Appendages-Acne, Alopecia, Hyperhidrosis». The Medical Clinics of North America, 99, 6, novembre 2015, pàg. 1195–1211. DOI: 10.1016/j.mcna.2015.07.003. PMID: 26476248.
  4. «Hyperhidros - det "tysta" handikappet» (en swedish). Läkartidningen, 108, 47, 2011, pàg. 2428–2432.
  5. Elsevier. Dorland's Illustrated Medical Dictionary. Elsevier. 
  6. Wolters Kluwer. Stedman's Medical Dictionary. Wolters Kluwer. 
  7. Error en el títol o la url.«». International Hyperhidrosis Society. [Consulta: 16 agost 2017].
  8. Fitzpatrick's Dermatology in General Medicine. 6th. McGraw-Hill, 2003, p. 700. ISBN 978-0-07-138066-9. 
  9. Error en el títol o la url.«». International Hyperhidrosis Society. [Consulta: 16 agost 2016].
  10. «Lots of scars, scabs that never heal, short nails, and plenty of calluses.».
  11. «When it comes to Olympic sport climbing, hands are the ultimate 'problem' solvers», 04-08-2021.
  12. Reisfeld, Rafael; Berliner, Karen I. «Evidence-Based Review of the Nonsurgical Management of Hyperhidrosis». Thoracic Surgery Clinics, 18, 2, 2008, pàg. 157–66. DOI: 10.1016/j.thorsurg.2008.01.004. PMID: 18557589.
  13. User, Super. «Clinical Guidelines - International Hyperhidrosis Society | Official Site» (en anglès britànic). [Consulta: 10 novembre 2022].
  14. Solish, Nowell; Bertucci, Vince; Dansereau, Alain; Hong, H. Chih-Ho; Lynde, Charles «A Comprehensive Approach to the Recognition, Diagnosis, and Severity-Based Treatment of Focal Hyperhidrosis: Recommendations of the Canadian Hyperhidrosis Advisory Committee» (en anglès). Dermatologic Surgery, 33, 8, 2007-08, pàg. 908–923. DOI: 10.1111/j.1524-4725.2007.33192.x. ISSN: 1076-0512.
  15. Bieniek, A; Białynicki-Birula, R; Baran, W; Kuniewska, B; Okulewicz-Gojlik, D; Szepietowski, JC «Surgical treatment of axillary hyperhidrosis with liposuction equipment: Risks and benefits». Acta Dermatovenerologica Croatica, 13, 4, 2005, pàg. 212–8. PMID: 16356393.