Obre el menú principal

La hiperhidrosi és una trastorn caracteritzat per la presència excessiva de suor,[1] superior a la requerida per a la regulació de la temperatura corporal.[2] Encara que sigui només un trastorn físic, la hiperhidrosi pot deteriorar la qualitat de vida des d'una perspectiva psicològica, emocional i social.[3] Ha estat anomenada per alguns "el desavantatge silenciós".[4] Tant la paraula diaforesi com la d'hidrosi poden significar la transpiració (en aquest sentit són sinònims de sudoració[5][6]) o la transpiració excessiva, en aquest cas es refereixen a un trastorn clínic específic i poc específic.

Infotaula de malaltiaHiperhidrosi
Hyper schweisshand sb.jpg
Tipus problema de salut
Medicació
Classificació
CIM-10 R61
CIM-9 780.8
CIAP A09
Recursos externs
OMIM 144110 i 144100
MedlinePlus 007259
Patient UK hyperhidrosis
MeSH D006945
Modifica les dades a Wikidata

ClassificacióModifica

La hiperhidrosi pot ser generalitzada o localitzada a parts específiques del cos. Les mans, els peus, les aixelles, l'engonal i l'àrea facial es troben entre les regions més actives de transpiració a causa de l'elevat nombre de glàndules sudorípares (les eccrines en particular) en aquestes zones. Quan la sudoració excessiva es localitzada (p. ex. palmells, plantes, cares, aixelles, cuir cabellut) es coneix com a hiperhidrosi primària o hiperhidrosi focal. La suor excessiva que implica tot el cos es denomina hiperhidrosi generalitzada o secundària. En general, és el resultat d'una altra trastorn subjacent.

La hiperhidrosi primària o focal pot dividir-se encara més per la zona afectada, per exemple hiperhidrosi palmoplantar (sudoració simptomàtica només de mans o peus) o hiperhidrosi gustativa (sudoració de la cara o pit uns instants després de consumir determinats aliments).[1]

La hiperhidrosi també es pot classificar per l'inici, ja siguin congènita (presents en néixer) o adquirita (començant més tard en la vida). La hiperhidrosi primària o focal sol començar durant l'adolescència o fins i tot abans i sembla haver-se heretat com un tret genètic autosòmic dominant. S'ha de distingir de la hiperhidrosi secundària, que pot començar en qualsevol moment de la vida. La hiperhidrosi secundària pot ser deguda a un trastorn de la glàndula tiroide o de la hipofisària, diabetis mellitus, tumors, gota, menopausa, determinats fàrmacs o l'enverinament per mercuri.[7]

Un esquema de classificació utilitza la quantitat de pell afectada.[8] En aquest esquema, la sudoració excessiva en una àrea de 100 centímetres quadrats o més es diferencia de la suor que només afecta a una petita àrea.[9]

Un altre esquema de classificació es basa en les possibles causes d'hiperhidrosi.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 James, William; Berger, Timothy; Elston, Dirk. Andrews' Diseases of the Skin: Clinical Dermatology. 10th. Saunders, 2006, p. 777–8. ISBN 978-0-7216-2921-6. 
  2. «Hyperhidrosis». Sweat Fighter. [Consulta: 25 juny 2015].
  3. Vary JC Jr «Selected Disorders of Skin Appendages-Acne, Alopecia, Hyperhidrosis». The Medical Clinics of North America, 99, 6, novembre 2015, pàg. 1195–1211. DOI: 10.1016/j.mcna.2015.07.003. PMID: 26476248.
  4. «Hyperhidros - det "tysta" handikappet» (en swedish). Läkartidningen, 108, 47, 2011, pàg. 2428–2432.
  5. Elsevier. Dorland's Illustrated Medical Dictionary. Elsevier. 
  6. Wolters Kluwer. Stedman's Medical Dictionary. Wolters Kluwer. 
  7. Error en el títol o la url.«». International Hyperhidrosis Society. [Consulta: 16 agost 2017].
  8. Fitzpatrick's Dermatology in General Medicine. 6th. McGraw-Hill, 2003, p. 700. ISBN 978-0-07-138066-9. 
  9. Error en el títol o la url.«». International Hyperhidrosis Society. [Consulta: 16 agost 2016].