Hipotiroïdisme

L'hipotiroïdisme és una malaltia en humans i animals causada per la producció insuficient d'hormones tiroïdals per la glàndula tiroide.

Plantilla:Infotaula malaltiaHipotiroïdisme
Tipusmalaltia tiroïdal Modifica el valor a Wikidata
Especialitatendocrinologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
Patogènia
Associació genèticaC1QTNF6 (en) Tradueix, MTF1 (en) Tradueix, PDE8B (en) Tradueix, VAV3 (en) Tradueix i CTLA4 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa demixedema Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10E03.9 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9244.9 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0189129 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB6558 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000353 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine122393 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhypothyroidism Modifica el valor a Wikidata
MeSHD007037 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet181396 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0020676 i C0020676 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:1459 i DOID:1459 Modifica el valor a Wikidata

SímptomesModifica

En els adults, l'hipotiroïdisme s'associa amb els símptomes següents:


CausesModifica

A nivell mundial, la massa poc iode en la dieta és la causa més freqüent d’hipotiroïdisme.[2][3] La tiroïditis de Hashimoto és la causa més freqüent d’hipotiroïdisme en països amb suficient iode dietètic.[1] Causes menys freqüents són el tractament previ amb iode radioactiu (iode-131), lesions a l'hipotàlem o a la hipòfisi anterior, certs medicaments, la falta de tiroides en funcionament al néixer o la cirurgia tiroide prèvia.[1][4]

Grup Causes
Hipotiroïdisme primari[2]
Hipotiroïdisme central[4]
Hipotiroïdisme congènit[6]

EpidemiologiaModifica

Es calcula que al voltant de mil milions de persones amb deficiència de iode; no obstant això, no se sap amb quina freqüència això produeix hipotiroïdisme.[7] Es creu que l'hipotiroïdisme subclínic, una forma més lleugera d'hipotiroïdisme caracteritzada pels nivells normals de tiroxina i un nivell elevat de TSH, es produeix en el 4,3–8,5% de les persones dels Estats Units.[2]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 «Hypothyroidism», març 2013.
  2. 2,0 2,1 2,2 «Clinical practice guidelines for hypothyroidism in adults: cosponsored by the American Association of Clinical Endocrinologists and the American Thyroid Association». Thyroid, 22, 12, desembre 2012, pàg. 1200–35. DOI: 10.1089/thy.2012.0205. PMID: 22954017.
  3. «Treatment for primary hypothyroidism: current approaches and future possibilities». Drug Design, Development and Therapy, 6, 2012, pàg. 1–11. DOI: 10.2147/DDDT.S12894. PMC: 3267517. PMID: 22291465.
  4. 4,0 4,1 «Clinical review: Central hypothyroidism: pathogenic, diagnostic, and therapeutic challenges». The Journal of Clinical Endocrinology and Metabolism, 97, 9, setembre 2012, pàg. 3068–78. DOI: 10.1210/jc.2012-1616. PMID: 22851492.
  5. Shrestha, ST; Hennessey, J. Acute and Subacute, and Riedel's Thyroiditis. MDText.com, Inc, desembre 2015. 
  6. «Optimising outcome in congenital hypothyroidism; current opinions on best practice in initial assessment and subsequent management». Journal of Clinical Research in Pediatric Endocrinology, 5 Suppl 1, 4, 2013, pàg. 13–22. DOI: 10.4274/jcrpe.849. PMC: 3608009. PMID: 23154163.
  7. Werner & Ingbar's the thyroid : a fundamental and clinical text. 10th. Philadelphia: Wolters Kluwer/Lippincott Williams & Wilkins Health, 2012-07-12, p. 552. ISBN 978-1451120639. 

Enllaços externsModifica