Hippotion celerio

espècie d'insecte

El borinot de la vinya (Hippotion celerio) és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.

Infotaula d'ésser viuHippotion celerio Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Hoste
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumArthropoda
ClasseInsecta
OrdreLepidoptera
FamíliaSphingidae
GènereHippotion
EspècieHippotion celerio Modifica el valor a Wikidata
(Linnaeus, 1758)
Nomenclatura
Sinònims
  • Sphinx celerio Linnaeus, 1758
  • Sphinx tisiphone Linnaeus, 1758
  • Phalaena inquilinus Harris, 1780
  • Elpenor phoenix Oken, 1815
  • Deilephila albolineata Montrousier, 1864
  • Hippotion ocys Hübner, 1819
  • Hippotion celerio unicolor Tutt, 1904
  • Hippotion celerio sieberti Closs, 1910
  • Hippotion celerio rosea Closs, 1911
  • Hippotion celerio pallida Tutt, 1904
  • Hippotion celerio luecki Closs, 1912
  • Hippotion celerio brunnea Tutt, 1904
  • Deilephila celerio augustii Trimoulet, 1858
Distribució

*Groc: migradora
  • Vermell: resident
Eruga

Distribució modifica

Molt àmplia, abastant gran part d'Àfrica, Europa (on arriben exemplars migratoris), sud d'Àsia i Oceania; esquiva les grans zones desèrtiques.

Descripció modifica

Imago modifica

Envergadura alar d'entre 60 i 80 mm. Ales anteriors llargues i primes, amb diferents tonalitats marrons, estries color crema i una franja color crema que acaba a la punta de les ales. Ales posteriors amb base rosa i amb cel·les rosades envoltades de negre, característica distintiva de Hippotion osiris; també es diferencia d'aquesta segona espècie per la inexistència de quatre línies horitzontals negres toràciques. Tòrax i abdomen verd oliva o marró amb formes clares.

Eruga modifica

Pot arribar fins als 90 mm de longitud; criden l'atenció els dos grans ocels situats al primer segment de l'abdomen. La coloració pot variar segons l'individu, presentant dues formes: l'una verda i l'altra marró, però seguint els meteixos patrons de forma; cua llarga i negra.

Hàbitat modifica

Poques exigències respecte a l'hàbitat tot i que en algunes zones s'estableix en cultius de vinya. L'eruga s'alimenta de Vitis, Galium, Epilobium, Linaria, Daucus, Rumex, Lonicera, Fuchsia, Impatiens, Colocasia esculenta i Parthenocissus.

Període de vol modifica

És polivoltina allà on resideix i cria dues o tres generacions allà on migra, d'agost a octubre.

Costums modifica

Els ous se solen pondre individualment; la incubació dura un període d'entre 5 i 10 dies. És parasitada pels taquínids Drino atropivora i Drino vicina. Mostra un fort comportament migratori.

Espècies similars modifica

Bibliografia modifica

  • P.C. Rougeot & P. Viette. Guía de Campo de las Mariposas Nocturnas de Europa y Norte de África. ISBN 84-282-0567-1.

Enllaços externs modifica