Obre el menú principal

1872-1899 Primeres líniesModifica

La primera línia de tramvia va ser inaugurada el 27 de juny de 1872 constituïda per vehicles de 2 pisos remolcats per cavalls i unia Barcelona i Gràcia des del Pla de la Boqueria passant per les Rambles, Passeig de Gràcia, carrer Gran de Gràcia fins als Josepets (actual plaça Lesseps). 3 mesos després, neix una nova línia entre la Boqueria i la Barceloneta circulant per les Rambles fins a Drassanes, a continuació desdoblament entre carrer Ample i Av. Colom, Pla de Palau i carrer major de la Barceloneta. El setembre de 1873 s'obre una nova secció fins als banys.

El 1874 entra en servei una tercera línia connectant el Port i el Poblenou, des de Pla de Palau passant per darrere del Parc de la Ciutadella, Paseo del Cementerio (avui Av. Icària), carrer Taulat fins al carrer Galceran Marquet. L'any 1875, la quarta que connecta Barcelona amb Sants via Raval per carrer del Carme/Hospital, Riera Alta/Sant Antoni Abad, Tamarit/Manso, avinguda Mistral, Paral·lel i carretera de Sants.

 
Línia Barcelona-Gràcia a les Rambles, el 1888

En pocs anys el nou sistema de transport es va anar estenent per la ciutat i pels municipis limítrofs. El 28 de febrer de 1877 obre la línia de Circumval·lació per les rondes Sant Pau, Sant Antoni i Sant Pere i el 20 de desembre es posava en servei la primera línia de tramvia operada amb màquina de vapor connectant Barcelona i Sant Andreu de Palomar. El 1878 el tramvia arriba a Sant Gervasi i 1 any després, el 1879 la línia es perllonga fins a Sarrià i es realitza un nou ramal cap a les Corts.

La construcció de les línies va ser portada a terme per diferents companyies i donà lloc a diferents amples de via. Les companyies Barcelona Tramways i Companyia General de Tramvia eren les que operaven més línies.

1899-1911 Electrificació i expansióModifica

El 1899 s'electrifica la primera línia, la línia de Circumvalació, procés que ràpidament s'expandeix a la resta de línies. L'electrificació es donà per completada l'any 1907.

L'electrificació suposa un augment de la velocitat comercial del tramvies i una millora de la seva fiabilitat, fet que dispara els projectes de noves línies. El 1906 s'inaugurà una nova línia fins a Can Tunis passant per El Morrot donant servei al Cementiri Nou i al hipòdrom.

1911-1929 Consolidació i edat d'orModifica

El 1911 el procés de fusió de les diferents companyies amb el naixement d'un sol operador Tramways de Barcelona, a excepció del Tramvia Blau, donant com a resultat la creixent homogeneïtzació de la xarxa i la numeració de les línies.

 
Tramvia a la cruïlla de Plaça Universitat i Pelai el 1925

Els anys 20 època de gran desenvolupament econòmic suposa una forta inversió en la creació de noves línies i en ampliació de les existents. A més la celebració de l'Exposició Universal de les Cultures per el 1929 suposa un incentiu en la millora del transport tant de tramvia com la inauguració del metro.

El 1926 Tramways de Barcelona passa a ser anomenada Tramvies de Barcelona (TB).

La xarxa arriba al seu màxim històric amb 220 km de longitud.

1929-1949 Destrucció parcial de infraestructuraModifica

Els efectes de la Gran Depressió es deixen notar en la venda de bitllets i recaptació. A més, l'increment de la competència per l'aparició del metro, autobusos i taxi. També és una època de gran conflictivitat política i social on es produeixen un increment de sabotatges i vagues.

El 1936 esclata la Guerra Civil. La CNT pren el control de la gestió dels tramvies Els bombardejos aeris que va patir Barcelona, sobretot el 1938, van significar greus danys a moltes línies i un alt nombre de vehicles destruïts.

Durant la postguerra, marcada per les dificultats econòmiques, es restableixen alguns serveis, tot i que amb condicions precàries. S'hi ha d'afegir les restriccions electriques que deixaven línies sense servei durant mesos.

Només 50 unitats móbils queden en bon estat i es procedeix a la restauració de més de 200 vehicles per restablir el servei. Es tanquen una bona part de les línies d'ample mètric.

1949-1965 MunicipalitzacióModifica

La recuperació econòmica i el creixement de la població, disparen el nombre de viatgers que utilitzen el tramvia a Barcelona. TB continua arrosegant problemes ecónomics i sempre va a remolc de l'increment de demanda.

L'augment de tarifes d'un 40% el 1951 va originar una forta protesta quan els barcelonins van deixar d'utilitzar els tramvies durant 2 setmanes. Finalment la pujada va ser anul·lada després de greus disturbis.

Els fets van propiciar que l'Ajuntament de Barcelona aproves en el seu ple el 1952 la intenció de municipalitzar tot el transport públic a la ciutat. El 1955 Tramvies de Barcelona és adquirit per l'Ajuntament.

 
Tramvia PPC procedent de Washington

Els anys 60 vénen marcats per un gran creixement, acompanyat d'un boom automobilístic. Les inversions es centren a dotar d'infraestructura el creixent volum d'automòbils, relegant el tramvia a un segon pla. La precarietat del tramvia, unida a l'aparició de nous autobusos, accentuen el declivi del tramvia en el transport urbà.

Per fer a front aquest deteriorament, Tramvies de Barcelona ultima la compra de material rodant el 1961 procedent de Washington, caracteritzat per tenir més potència i estabilitat.

1965-1971 Tancament de líniesModifica

L'última extensió de la xarxa data de 1965 quan s'inaugura una nova línia fins a Zona Universitària. La companyia Tramvies de Barcelona va començar a suprimir-los amb el pretext que entorpien el trànsit automobilístic i que eren antiestètics per substituir-los per autobusos.

El 1970 es procedeix a deixar fora de servei la 50 (Vilamarí-Via Júlia), la 54 (Plaça del Centre-Rogent), la 65 (Zona Universitària-Drassanes). El ramal de Via Júlia de la 50 es manté en servei amb una nova línia 51 que servirà de reforç a la 49 fins a Drassanes.

La matinada del 18 al 19 de març de 1971 els tramvies de les dues últimes línies (la 49, Drassanes-Horta, i la 51, Drassanes-Via Júlia) van arribar a cotxeres per no sortir-ne mai més. L'única línia que es va mantenir va ser la del Tramvia Blau, al Tibidabo.

1971-2004 Barcelona sense tramviaModifica

Al final de 1973 esclata la guerra del Yom Kipur provocant un fort augment del preu del petroli posant en evidència la forta dependència d'aquesta matèria primera sobre el transport degut al motor d'explosió. La política de retirar els tramvies es posava en dubte.

El 1979 es produeix un segon shock petroler, una nova escalada dels preus del cru disparant de nou les despeses del transport.

El 1987 TMB planifica per primera vegada la recuperació del tramvia. El 1989 la EMT realitza els primers estudis de reimplantació del tramvia per el Baix Llobregat i la Diagonal.

El 1991 la EMT treu a concurs l'estudi d'una xarxa de tramvia entre el Baix Llobregat i la Diagonal per valorar la viabilitat econòmica del projecte.

El 1993 es recull per primer cop el Trambaix en un pla de transport.

El 1997 es realitza a la Diagonal una prova pilot de tramvia amb la construcció d'una línia entre Maria Cristina i L'Illa. L'explotació comercial del tram va durar des del 8 de Juny fins al 15 de gener de 1998.

El 1998 l'ATM (nou organisme) treu a concurs la redacció, construcció, i explotació del tramvia entre Barcelona i el Baix Llobregat.

Al mes d'abril del 2000 l'ATM adjudica el tramvia a Alstom-FCC. Al juliol el projecte surt a informació pública.

El 2001 s'aprova definitivament el projecte del Trambaix. També s'aprova una 2a xarxa, el Trambesos que donarà servei a Ciutadella, Glòries, Gran Via, Diagonal Mar (Barcelona); Sant Adrià de Besòs i Badalona.

Al juny del 2001 es posa la 1a pedra per la reimplantació del tramvia, una a la Diagonal i l'altre a Cornellà de Llobregat.

El gener del 2003 es col·loca la 1a pedra del Trambesos.

Al maig del 2003 arriben les primeres unitats de tramvia a les cotxeres de Sant Joan Despí. A l'agost es realitzen les primeres proves de circulació.

El gener del 2004 es produeixen les primeres circulacions d'unitats de tramvia per la xarxa Trambesos. Al febrer es realitza la marxa en blanc al Trambaix, és a dir, circulacions simultànies a tota la línia simulant l'horari comercial.

2004- RenaixementModifica

Article principal: Tram

El 3 d'abril de 2004, 33 anys després, el tramvia tornava a prestar servei comercial a Barcelona i 4 municipis més de l'àrea metropolitana.

La xarxa inicial es va dividir en 3 línies: T1,T2 i T3. Totes 3 tenien el seu origen a Francesc Macià. La T1 fins a Bon Viatge, la T2 fins Sant Martí de l'Erm i la T3 fins a Montesa. El tram central que compartien les 3 línies (de Francesc Macià fins a Montesa) oferia freqüències de pas de 5 minuts.

 
Línia T4

El 8 maig de 2004 s'inaugura una nova xarxa amb una nova línia T4 que prestarà el servei des de Glòries fins a l'Estació de Sant Adrià.

El 29 de maig de 2004 la T3 s'allarga fins Sant Martí de l'Erm posant en funcionament un segon ramal al Trambaix.

El 14 de juliol del 2004 s'estén la T4 des de Glòries fins a Ciutadella-Vila Olímpica

El 5 de gener de 2006 la T3 s'amplia fins Consell Comarcal (actualment Torreblanca) donant servei al municipi de Sant Just Desvern

El 14 d'octubre de 2006 el Trambesos inaugura una nova línia, T5, que unirà Glòries amb Besòs

El 21 d'abril de 2007 la T3 afegeix una nova parada Sant Feliu-Consell Comarcal.

El 6 de maig de 2007 la T5 arriba fins Sant Joan Baptista a Sant Adrià de Besòs. Posteriorment, el 8 de setembre arribarà fins Gorg al terme municipal de Badalona.

El 15 juny de 2008, es posa en marxa la T6, de l'Estació de Sant Adrià fins Gorg obrint un ramal amb una nova parada a la Mina. Aquí es posa final a l'extensió de la xarxa tramviaire projectada l'any 2000 per l'Autoritat del Transport Metropolità amb 28 km de recorregut i 6 línies en funcionament.

El 20 de febrer de 2012, la línia T6 canvia el seu recorregut i passa a circular per la Gran Via acabant a Glòries enlloc de Gorg.