Viquipèdia

Història del voleibol a Catalunya

Breu història del voleibol a Catalunya.

Evolució històrica modifica

 
Partit Catalunya-Letònia, 2009.
 
Equips de la superlliga CV Barcelona-Barça, 26 de març de 2014.
 
Partit de voleibol platja a Barcelona, 13 de setembre de 2009.

Tot i que el voleibol entrà a Catalunya com esport de platja a partir de l'any 1920, no és fins al 1949, quan és reconegut a l'estat espanyol com a esport.[1] Durant els anys quaranta s'anà introduint a diverses escoles, així com a les entitats falangistes que intentaven controlar l'esport espanyol, com el Frente de Juventudes i la Sección Femenina, o en organismes com els bombers o la policia.[1]

L'any 1946, el CD Hispano-Francès començà a practicar aquest esport a Barcelona.[2][3] L'any 1950 es disputà a l'Iris Park barceloní un torneig de voleibol que fou guanyat pel mateix Hispano-Francès i on també hi prengueren part els següents equips: Col·legi Bonanova, UA Sant Gervasi, CN Manresa, Col·legi Germans Maristes de Sant Joan, FC Barcelona, Frente de Juventudes de Barcelona, PAYT (Policia Armada i Trànsit), Club Premià de Mar i Institut Lluís Vives.[4]

La temporada 1950-51 es disputa per primera vegada el Campionat de Catalunya masculí (el femení no es disputà fins 1960) i el Campionat d'Espanya que fou guanyat per l'Agrupació Cultural i Esportiva Bombers de Barcelona (fundat el 1950[5]). Aquest club fou molt destacat als anys 50 on també guanyà els campionats dels anys 1955, 1957 i 1958, i on destacà la figura de Carlos Casanova,[6] més tard brillant entrenador a clubs com el Picadero. El CD Hernan, també de Barcelona, guanyà el campionat de 1959, mentre que als anys 60 destacaren l'Hispano-Francès (campió de lliga el 1967, 1968 i 1973 i de copa el 1964, 1966, 1967 i 1968) i el Picadero-Damm (camió de lliga el 1965, 1966 i copa el 1963 i 1965). Altres clubs catalans destacats fonen el Liceu Francès, FC Barcelona (1950), CN Badalona, Llars Mundet, CN Granollers, CN Sitges, PAYT (Policia Armada i Trànsit), CN Manresa, CN Catalunya, UE l'Amistat, CV Sant Cugat (1988),[7] Universitat Laboral de Tarragona i AE Antorcha de Lleida. L'any 1956 nasqué la Federació Catalana de Voleibol (FCVB).[1] Prèviament el voleibol havia estat inclòs dins de les federacions d'handbol (anys 40) i de bàsquet (1950).[1]

A la dècada dels 70 el voleibol masculí català perd preponderància davant dels clubs madrilenys. En categoria femenina, en canvi, els clubs catalans assoleixen força triomfs a nivell estatal. El Club Medina de Barcelona es proclama campió de lliga el 1970, 1974 i 1975 i de copa el 1967, 1968, 1969, 1970, 1971 i 1973, mentre que l'Hispano-Francès guanya la copa dels anys 1976 i 1983. Altres clubs que jugaren al màxim nivell estatal foren el CEAM de Lleida[8] o l'AE Santa Isabel de Barcelona.[9]

Als anys 80 en prenen el relleu del voleibol femení el CV Sant Cugat, campió de copa el 1981, i l'AE Cornellà (que a mitjan dècada esdevindrà RCD Espanyol) i guanya les lligues de 1980, 1982, 1985, 1988 i 1991 i les copes de 1982, 1984, 1985, 1986, 1990 i 1992. En categoria masculina el Col·legi Alp de La Garriga també se situa entre els grans del voleibol català.[10]

L'any 1977 un grup de pares del Col·legi Públic Sant Pere i Sant Pau de la ciutat de Tarragona, encapçalats per Alfonso Periáñez, decideix fomentar la pràctica del voleibol que el 23 d'abril de 1982 donà vida al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau. El 1996 assoleix l'ascens a la divisió d'honor estatal masculina. També juga a divisió d'honor el CE Episcopal,[11] més tard anomenat Club Volley Lleida.[12] L'any 1994 es funda el Club Voleibol Barcelona a partir de la que havia estat secció de voleibol femení del RCD Espanyol. El club ascendeix a la divisió d'honor femenina la temporada 1998-99 i el 2004 el club signà un acord de col·laboració amb el FC Barcelona, esdevenint secció associada al club i canviant el nom pel de Club Voleibol Barcelona Barça.

Jugadors de voleibol destacats modifica

 
Ibán Pérez.

Referències modifica

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «voleibol». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Mundo Deportivo, 1 juliol de 1946, Pàgina 2
  3. ↑ Mundo Deportivo, 5 novembre de 1948, Pàgina 2
  4. ↑ Mundo Deportivo, 27 gener de 1950, Pàgina 3
  5. ↑ «Voleibol, un equip històric». Ajuntament de Barcelona. Arxivat de l'original el 2016-11-21. [Consulta: 7 setembre 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 Mundo Deportivo, 15 desembre de 1983, Pàgina 47
  7. ↑ «Clubs de Catalunya». Mundo Deportivo, 11-05-2007. [Consulta: 7 setembre 2016].
  8. ↑ Mundo Deportivo, 31 juliol de 1970, Pàgina 18
  9. ↑ Mundo Deportivo, 18 octubre de 1974, Pàgina 27
  10. ↑ Mundo Deportivo, 13 octubre de 1979, Pàgina 36
  11. ↑ El Pamodín Episcopal de Lleida ja és nou equip de la Superlliga de voleibol, CCMA.cat, 25/04/2004
  12. ↑ Mundo Deportivo, 26 març de 2007, Pàgina 43
  13. ↑ «diego-leon-castrillo». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. ↑ «frederic-tormo-puiggari». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. ↑ «joan-duran-pou». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  16. ↑ «josep-carrasco-llovet». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. ↑ «german-lobez». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  18. ↑ «antoni-alemany-anson». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. ↑ «marta-galceran-sagnier». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. ↑ 20,0 20,1 «Niñas, vosotras valeis mucho». Mundo Deportivo, 12-04-1988. [Consulta: 5 setembre 2022].
  21. ↑ «blanca-nualart-barba». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. ↑ «marta-gens-barbera». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. ↑ «cosme-damian-prenafeta-garcia». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  24. ↑ «virginia-cardona-tapia». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. ↑ «francesc-xavier-bosma-minguez». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. ↑ «jose-antonio-casilla-cortes». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  27. ↑ 27,0 27,1 «Els catalans d'or». Mundo Deportivo, 21-09-2007. [Consulta: 5 setembre 2022].

Enllaços externs modifica

Bibliografia modifica

  • 100 anys d'esport català. Diari Avui. Albert Suñé i Ysamat i Josep Porter i Moix.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Història_del_voleibol_a_Catalunya&oldid=31321586»