Historias mínimas

pel·lícula de 2002 dirigida per Carlos Sorín

Historias mínimas és una pel·lícula argentina dramàtica de 2002 dirigida per Carlos Sorín i amb guió de Pablo Solarz. Va ser filmada en la província de Santa Cruz, a la Patagònia argentina.[1] La pel·lícula va rebre diversos premis nacionals i internacionals.[2]

Infotaula de pel·lículaHistorias mínimas
Fitxa
DireccióCarlos Sorín Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióPablo Solarz Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNicolás Sorín Modifica el valor a Wikidata
FotografiaHugo Colace Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorGuacamole Films (en) Tradueix i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina i Espanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena15 novembre 2002 Modifica el valor a Wikidata
Durada94 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecomèdia, drama i road movie Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Premis

IMDB: tt0291988 Filmaffinity: 892866 Allocine: 50424 Rottentomatoes: m/intimate_stories Letterboxd: intimate-stories Allmovie: v275241 TCM: 536703 Metacritic: movie/intimate-stories TV.com: movies/intimate-stories TMDB.org: 51378 Modifica el valor a Wikidata

Sinopsi modifica

Diversos personatges recorren les carreteres de la Patagònia: Don Justo és un comerciant retirat, que rep notícies de l'aparició del seu gos (el "Malacara"), el qual "es va anar" fa tres anys. La seva idea de recuperar-ho posa a prova la relació amb el seu fill.

Roberto és un comerciant que porta com a obsequi una coca amb forma de pilota de futbol per a celebrar l'aniversari del petit Rene, fill d'una ex clienta. La seva intenció és impressionar-la i intentar formar una parella amb ella, però pel camí comença a dubtar de si René és home o dona, i decideix redecorar-la en una forma neutral.

El tercer personatge és María Flores, una dona humil i de classe baixa que acaba de rebre un missatge per a participar en un programa-concurso de televisió.[3]

Repartiment modifica

  • Javier Lombardo (Roberto)
  • Antonio Benedictti (Don Justo Benedictti)
  • Javiera Bravo (María Flores)
  • Julia Solomonoff (Julia)
  • Laura Vagnoni (Estela)
  • Enrique Otranto (Carlos)
  • Mariela Díaz (Amiga de María)
  • María Rosa Cianferoni (Ana)
  • María del Carmen Jiménez (Panadera)
  • Argentina Ramona Albarracín (Doctora)
  • César García (César García)
  • Armando Grimaldi (El mesero)
  • Mario Splanguño (Panadero)
  • Rosa Valsecchi (Panadera #2)
  • Aníbal Maldonado (Fermín)
  • Carlos Montero (Losa)
  • Silvina Fontelles (Gorda)
  • Pedro Andrada (Driver)
  • Francis Sandoval (Hija de María)

Temes modifica

La pel·lícula consisteix en una sèrie d'històries narrades mitjançant diversos personatges que es creuen sense adonar-se. Al mateix temps aquestes històries es concentren en les "coses petites" de la vida, que en aquesta pel·lícula semblen més petites encara enfront de l'immens paisatge patagó on s'ambienta la trama.[4]

Premis modifica

Referències modifica

  1. “Historias Mínimas es una película que hice para mí”, Clarín, 2 de febrer de 2004
  2. 'Historias mínimas' a elcorreo.com
  3. Historias mínimas a Fotogramas
  4. Máximas 'Historias mínimas', El País, 20 de desembre de 2002
  5. «Historias mínimas» cautiva a crítica y público en San Sebastián, La Voz de Galicia, 26 de setembre de 2002
  6. Carlos Sorín: “el cine es mi oficio” al web del Festival de l'Havana
  7. Historias mínimas al web dels Premis Goya