Hoel I (rei)

Hoel I (francès Hoël Ier, † 545) fou un cap armoricà que va regnar uns trenta anys.

Infotaula de personaHoel I
Église Saint-Clair (Réguiny) 6002.JPG
Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsSt Armel
Rhystud (en) Tradueix
Tewdwr Mawr (en) Tradueix
Cristiolus (en) Tradueix
Derfel Gadarn Modifica el valor a Wikidata

La llegenda el fa fill de Deroch i de Lanwenn, i germà de Riwall, duc de Domnònia vers 511; una altra versió el fa fill de sant Urfold i de santa Riwanon, mare de sant Hervé. S'hauria casat amb Pompea o Pompeia, després santa Pompea (Alma Pompeïa o Coupaia), amb la que va tenir al seu successor Hoel II; altres fills foren sant Tugdual, sant Llunar (o Lenor, o Léonor) i santa Sewa (o Sève).

Hoel I hauria vençut al cap viking Corsol (Korsold) que s'havia fortificat a l'illa Callot a Carantec després d'haver saquejat el país. Una altra tradició, això no obstant, dóna com a vencedor de Kordold a Rivallon Murmaczon i no a Hoel I.

Hoel, rei de Domnònia fou obligat a passar la mar al front dels seus i es va refugiar a Càmbria el 509; quatre anys després va retornar a la seva llar seguit de 15.000 guerrers i va prendre una revenja sagnant sobre els frisons (danesos/víkings) que havien assolat Bretanya durant 11 anys, i que carregats de botí s'havien retirat a Carantec (a tres llegues de Morlaix) on s'havien ajuntat uns 50.000; Hoël va desembarcar i va derrotar als víkings completament. Al teatre de la seva victòria va fer construir una capella, que la tradició situa a l'illa de Callot; el seu prestigi li va permetre governat a tota Bretanya durant uns trenta anys, de manera encertada.[1]

Notes i referènciesModifica

  1. Guillaume Marie Lejean, "Histoire communale du Finistère. (Première partie.) Histoire politique et municipale de la ville et de la communauté de Morlaix, depuis les temps reculés jusqu'à la Révolution française", 1846, consultable a gallica.bnf.fr