Holocè
 Fanerozoic |
| Quaternari |
| Holocè (0,0117 Ma) |
| Plistocè (2,58 Ma) |
| Neogen |
| Pliocè (5,333 Ma) |
| Miocè (23,03 Ma) |
| Paleogen |
| Oligocè (33,9 Ma) |
| Eocè (56,0 Ma) |
| Paleocè (66,0 Ma) |
| Mesozoic |
| Cretaci (~ 145,0 Ma) |
| Juràssic (201,3 ± 0,2 Ma) |
| Triàsic (251,902 ± 0,024 Ma) |
| Paleozoic |
| Permià (298,9 ± 0,15 Ma) |
| Carbonífer (358,9 ± 0,4 Ma) |
| Devonià (419,2 ± 3,2 Ma) |
| Silurià (443,8 ± 1,5 Ma) |
| Ordovicià (485,4 ± 1,9 Ma) |
| Cambrià (541 ± 1,0 Ma) |
L'Holocè[nota 1] o Holocé[nota 2] és l'època geològica que començà fa 0,0117 milions d'anys i encara dura. El començament de l'Holocè ve marcat pel període fred del Dryas recent, cap al final del Plistocè. El final del Dryas recent ha estat datat vers el 9600 aC. Tanmateix, no hi ha proves del Dryas recent enlloc més que a l'hemisferi nord.
L'Holocè comença cap al tard del retrocés de les glaceres del Plistocè. L'Holocè és la quarta i última època del període Neogen (segona època de la sub-era no oficial Quaternari). El nom ve de les paraules gregues holos ('complet') i ceno ('nou').
Es divideix en els estatges faunístics Grenlandià, Norgripià i Megalaià (de més antic a més recent).
Geologia modifica
La deriva continental en un període relativament curt com són 10.000 anys és negligible, de menys d'un quilòmetre. Tanmateix, el nivell del mar va augmentar en uns trenta-cinc metres a principis de l'Holocè a causa del desglaç polar. A més, moltes àrees més enllà de 40 graus de latitud havien estat pressionades pel pes de les glaceres del Plistocè i es van elevar fins a 180 metres durant el Plistocè superior i l'Holocè.
L'augment del nivell del mar i la depressió terrestre temporal van permetre incursions marines temporals en àrees que ara són lluny del mar. Hom coneix fòssils marins de l'Holocè de llocs com Vermont, Quebec, Ontario o Michigan. A part de les incursions marines a altes latituds, associades amb la depressió glacial, els fòssils de l'Holocè es troben principalment en fons de llacs, planes inundables i dipòsits de cavernes. Els dipòsits marins de l'Holocè en costes de baixa latitud són rars perquè l'augment en el nivell del mar durant l'època excedeix qualsevol altre augment d'origen no glacial.
A part de les incursions temporals, l'ajustament post-glacial en l'àrea d'Escandinàvia va resultar en l'evolució del mar Bàltic. La regió encara s'eleva avui en dia, causant petits terratrèmols al nord d'Europa. L'esdeveniment equivalent a l'Amèrica del Nord va ser el restabliment de la badia de Hudson, ja que es va reduir de la fase més gran i immediata del mar de Tyrrell post-glacial, fins a prop dels seus límits actuals.[1]
Clima modifica
Tot i que els canvis geogràfics durant l'Holocè van ser menors, les variacions climàtiques van ser d'una gran importància. L'anàlisi del glaç mostra que abans de l'Holocè hi havia períodes d'escalfament i refredament global però que els canvis climàtics esdevingueren més regionals al principi del Dryas recent. Tanmateix, la inversió de fred Huelmo/Mascardi a l'hemisferi sud començà abans del Dryas recent i la calidesa màxima va fluir del sud al nord fa entre 11.000 i 7.000 anys. Sembla que hi hagi un patró de sud a nord, amb les latituds meridionals que mostren la màxima calidesa uns quants mil·lennis abans que les regions boreals. També és possible que l'escalfament durant l'Holocè no sigui més que un altre període interglacial i que no representi un final permanent a la glaciació del Plistocè.
Les zones habitables es van expandir cap al nord. Grans zones de mitjana latitud com el Sàhara que abans eren productives esdevingueren deserts. L'època començà amb bastants llacs en zones que ara són bastant àrides.
| Datació Before Present | Datació occidental | Etapes climàtiques de l'Holocè |
|---|---|---|
| 10.800 bp - 8.800 bp | 8.800 aC - 6.800 aC | Preboreal |
| 8.800 bp - 7.500 bp | 6.800 aC - 5.500 aC | Boreal |
| 7.500 bp - 5.000 bp | 5.500 aC - 3.000 aC | Atlàntic |
| 5.000 bp - 2.500 bp | 3.000 aC - 500 aC | Subboreal |
| 2.500 bp - actualitat | 500 aC - actualitat | Subatlàntic |
Basant-se en dades representatives de fonts superficials terrestres i marines d'arreu del món, uns científics publicaren el 2013 l'evolució de la temperatura al llarg dels últims 11.000 anys. Als inicis de l'Holocè (de fa 10.000 a 5.000 anys) hi hagué una calor seguida per un refredament de ~0.7 °C de meitat fins a l'Holocè més recent (fa menys de 5.000 anys). Durant la Petita Edat de Gel (segles xiv–xix) ocorregueren les temperatures més fredes de l'Holocè.[2]
Desenvolupament faunístic i vegetal modifica
A tot el món, els ecosistemes de climes més freds, que abans eren regionals, van recular i es convertiren en "illes" ecològiques de major altitud.[3]
En desaparèixer el fred intens, l'inlandsis deixa progressivament lliure zones glaçades, donant pas a un bosc extens i originant així grans canvis en les distribucions de les plantes i els animals. Un cert nombre d'animals grossos, com el mamut, el mastodont, Smilodon l'homoteri, i l'ós peresós gegant desapareixen, mentre que grans mamífers gregaris d'estepa o tundra migren cap al nord. Les zones desocupades per aquests a més, són omplertes per animals ungulats boscans de mida petita.
Per una altra banda, augmenta la massa forestal que fomenta l'increment dels recursos vegetals, i augmenta la diversitat paisatgística que origina una nova biodiversitat quant a flora es refereix.
Desenvolupament humà modifica
El començament de l'Holocè es correspon amb el començament del mesolític a la majoria d'Europa; però en regions com l'Orient Pròxim i Anatòlia, amb una neolitització molt antiga, hom prefereix dir-ne Epipaleolític. Algunes cultures d'aquest període són els Hamburgians, els Federmesser i la cultura Natufiana, amb les quals es van establir per primera vegada els llocs habitats més antics que encara existien a la Terra, com ara Tell es-Sultan (Jericó) a l'Orient Pròxim.[4] També hi ha evidències arqueològiques de proto-religió en llocs com Göbekli Tepe, ja des del IX mil·lenni aC.[5] Ambdós períodes, Holocè i Epipaleolític, són seguits pel neolític preceràmic i pel neolític ceràmic.
L'Holocè final va portar avenços com l'arc i la fletxa i va veure nous mètodes de guerra a l'Amèrica del Nord; els propulsors de llances amb les seves grans puntes van ser substituïdes per l'arc i la fletxa amb les seves puntes més petites. Els pobles construïts en penyasegats defensius indiquen un augment de les activitats bèl·liques, que formen societats avesades a la recol·lecció d'aliments en grups comunitaris per a la seva protecció més que no pas la caça individual.[6]
Notes modifica
- ↑ En els parlars orientals.
- ↑ En els parlars occidentals.
Referències modifica
- ↑ Allard i Lajeuness, 2003, p. 65–76.
- ↑ Marcott, S. A.; Shakun, J. D.; Clark, P. U.; Mix, A. C. «A Reconstruction of Regional and Global Temperature for the Past 11,300 Years». Science, 339, 6124, 07-03-2013, pàg. 1198-1201. DOI: 10.1126/science.1228026.
- ↑ Singh, 2005, p. 4.
- ↑ «Jericho» (en anglès). Encyclopædia Britannica. Cambridge University Press, 1911. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Gobekli Tepe: The World’s First Temple?» (en anglès). Smithsonian Magazine, 2009. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ Snow, 2010, p. 384.
Bibliografia modifica
- Allard, Michael; Lajeuness, Patrick «The Nastapoka drift belt, eastern Hudson Bay: implications of a stillstand of the Quebec-Labrador ice margin in the Tyrrell Sea at 8 ka BP». Canadian Journal of Earth Sciences, 40, 1, 2003, pàg. 65–76. Arxivat de l'original el 2004-03-22. Bibcode: 2003CaJES..40...65L. DOI: 10.1139/e02-085 [Consulta: 5 agost 2021].
- Singh, Ashbindu. One Planet, Many People: Atlas of Our Changing Environment (en anglès). United Nations Environment Programme, 2005. ISBN 978-9280725711.
- Snow, Dean R. Archaeology of Native North America (en anglès). Upper Saddle River NJ: Prentice Hall, 2010. ISBN 978-0136156864.
Vegeu també modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Holocè |