Home del sac
L'home del sac és un personatge de la cultura popular que segons la llegenda segresta els nens ficant-los en un sac. Se sol representar com un home que vaga pels carrers amb un sac a la recerca de nens perduts. És un dels estereotips d'ésser amb què es fa por a les criatures.
 Representació de l'home del sac a la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia  | |
| Tipus | espantacriatures |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia europea |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Equivalent | saginer, Miquelot i pare llop |
Entre altres figures per espantar la mainada, com per exemple el papu, la figura d'un home amb un sac que s'enduu els nens està present a algunes cultures del món, com a Bulgària, Portugal, Haití i al nord de l'Índia, entre d'altres. Generalment hom diu als nens "que vindrà l'home del sac" per evitar que s'allunyin dels pares. Sovint s'identificava amb personatges reals, com el drapaire.
A Barcelona es deia que l'home del sac agafava els nens en un sac per aprofitar-ne el greix per a les vies del tren.
Fets històricsModifica
La llegenda d'un "home dolent amb un sac" té un origen molt antic. Històricament però, s'ha confirmat amb fets reals, com per exemple en cert crim real comès a Gádor, un poble d'Almeria, el 1910.
Francisco Ortega "el Moruno", estava greument malalt de tuberculosi i cercava una cura desesperadament. Va anar a una remeiera, Agustina Rodríguez, qui en veure el cas l'envià a Francisco Leona, barber i remeier que tenia antecedents criminals. Aquest li demanà 3000 reals a canvi de la cura i li revelà el remei, que consistia a beure sang d'un nen sa acabada de sortir del seu cos i posar-se al pit trossos de greix del nen encara calents. Li va prometre que d'aquesta manera es posaria bo de seguida.
Leona s'oferí ell mateix a buscar el nen però després d'oferir diners a canvi dels seus fills a camperols de manera infructuosa, va sortir amb el fill d'Agustina, Julio Hernández el ximple, a cercar algun nen perdut.
La tarda del 28 de juny de 1910 van segrestar a Bernardo González Parra, de set anys, que suposadament s'havia despistat mentre jugava amb els seus amics. Leona i Julio l'adormiren amb cloroform, el ficaren en un sac i el portaren a la casa d'Ardoz, aïllada del poble, que Agustina havia posat a disposició del malalt. Un altre fill d'Agustina, José, va anar a visitar a Ortega (el malalt), mentre a la casa es va quedar la seva dona, Elena.
Un cop tothom era a casa, van treure el nen del sac i li van fer un tall a l'aixella per treure-li la sang. Ortega es va beure la sang barrejada amb sucre abans que es refredés. Mentrestant Julio va matar el nen colpejant-lo al cap amb una pedra. Després de treure-li el greix i posar-lo sobre Ortega, van cavar el ritual i van amagar el cos del nen a un forat fet a terra.
Al fer el repartiment dels diners, Leona va intentar enganyar a Julio i no li va pagar les cinquanta pessetes que li van prometre per l'assassinat. Aquest decideix venjar-se i li explicà a la Guardia Civil que havia trobat el cos d'un nen per casualitat mentre caçava. Van detenir a Leona per tenir antecedents i aquest va culpar a Julio, que en un principi va declarar haver presenciat el crim des d'uns matolls. Al final els dos homes van confessar el crim.
La Guardia Civil va detenir a totes les persones implicades en l'assassinat de Bernardo. Leona va ser condemnat al garrot vil, però va morir a la presó. Ortega i Agustina també van ser condemnats a la pena màxima i executats. José va ser condemnat a 17 anys de presó i la seva dona Elena, va ser absolta. Julio el ximple, també condemnat a garrot vil, va ser indultat.
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
- Joan Amades, Costumari Català 1957 (5 vols.)
Enllaços externsModifica
- La història de l'home del sac (castellà)