Obre el menú principal

Homo heidelbergensis és una espècie extingida del gènere Homo que va viure entre fa 500.000 i 300.000 anys.[2] (Ionià, mitjans del Plistocè). Eren individus alts, d'1,80 metres, i molt forts, el seu crani mesurava 1.350 cm³, molt aplanats en relació amb l'ésser humà actual, amb mandíbules sortints i una gran obertura nasal. Pren el seu nom del fet que les primeres troballes foren fetes a Mauer, prop de la ciutat de Heidelberg (Alemanya). L'espècimen tipus és la mandíbula de Mauer, que es trobà l'any 1907. La seva distribució és europea, igual que Homo antecessor; on se n'han trobat més fòssils és al jaciment arqueològic d'Atapuerca. També se n'han trobat fòssils al Marroc, a Zàmbia (Kabwe) i a Etiòpia (vall de l'Awash). En termes mitjans presenten una alçada d'1,80 m, un pes de fins a 100 kg i una capacitat cranial de 1.350 cm³.

Infotaula d'ésser viuHomo heidelbergensis
Homo heidelbergensis-Cranium -5.jpg
Crani de H. heidelbergensis trobat a Atapuerca
Període
Estat de conservació
Fossils-icon.png Fòssil
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePrimates
FamíliaHominidae
GènereHomo
EspècieHomo heidelbergensis
Schoetensack, 1908
Modifica les dades a Wikidata

Alguns autors utilitzen el terme Homo rhodesiensis (humà de Rhodèsia) per a designar les restes fòssils africanes semblants a Heidelbergensis. La idea és que Homo antecessor s'hauria dividit en dues poblacions, una d'europea que originà Heidelbergensis (espècie mare del neandertal) i una altra d'africana, que va originar el rhodesiensis, que seria l'espècie mare de Homo sapiens idaltu (l'ésser humà modern antic), de la qual deriva alhora Homo sapiens sapiens, l'ésser humà modern actual.[3]

A la Sima de los Huesos, a la serra d'Atapuerca (Castella i Lleó), s'han trobat cinc mil fòssils d'una trentena individus, que daten de fa 400.000 anys.[4] Aquestes restes estan molt ben conservades; en destaca el crani número 5 (conegut popularment com a Miguelón) que està complet,[5] i del qual recentment s'han fet estudis[6] que mostren que tenia lateralitat al cervell (era dretà) i una pelvis molt ben conservada d'un individu conegut popularment com a Elvis.[7]

Les Llances de Schöningen suggereixen que Homo heidelbergensis podria haver desenvolupat la tecnologia de la llança fa 500.000 anys i del seu estudi es desprèn que tenia sofisticades tècniques de caça, una estructura social complexa i formes de comunicació desenvolupades, habilitats intel·lectuals que li permetien planificació i actuació de la manera de l'home modern.[8]

ReferènciesModifica

  1. Entrada «Homo heidelbergensis» de la Paleobiology Database (en anglès).
  2. Burger, Lee. «Our Story: Human Ancestor Fossils». The Naked Scientists, November 2007.
  3. Coll, Maria «i L'home va parlar». Sàpiens [Barcelona], núm. 89, març 2010, p. 54-58. ISSN: 1695-2014.
  4. Bischoff, James L.; Donald D. Shamp, Arantza Aramburu, Juan Luis Arsuaga, Eudald Carbonell i J. M. Bermúdez de Castro (2003). «The Sima de los Huesos Hominids Date to Beyond U/Th Equilibrium (>350 kyr) and Perhaps to 400–500 kyr: New Radiometric Dates». Journal of Archaeological Science, 30 (3): 275-280.
  5. Arsuaga, Juan L.; Martínez, I; Gracia, A; Carretero, JM; Carbonell, E (1993) «Three new human skulls from the Sima de los Huesos Middle Pleistocene site in Sierra de Atapuerca, Spain». Nature, 362: 534-537.
  6. Durán, Mayte 2010. Atapuerca: Los orígenes (II); Revista de Humanidades Sarasuati, 11 de juliol de 2010.
  7. Arsuaga, Juan L.; Lorenzo, CL; Carretero, JM; Gracia, A; Martínez, I; García, N; Bermúdez de Castro, JM; Carbonell, E (1999) «A complete human pelvis from the Middle Pleistocene of Spain». Nature, 399: 255-258.
  8. Thieme, H. «Der große Wurf von Schöningen: Das neue Bild zur Kultur des frühen Menschen». A: Die Schöninger Speere – Mensch und Jagd vor 400 000 Jahren (en alemany). Konrad Theiss Verlag, 2007, p. 224-228. ISBN 3-89646-040-4. 

Vegeu tambéModifica

  1. Magriñà, Anna-Priscila. Guia xafardera de Catalunya : 69 històries per a ments inquietes. 1ª ed.. Barcelona: Angle, 2012, p. 27-30. ISBN 9788415695042.