Honoré Langlé

compositor monegasc

Honoré François Marie Langlé (Mònaco, 1741Villiers-le-Bel, Sena i Oise, 1807) fou un compositor i professor de cant monegasc,[1] protegit pel príncep Honorat III.[2]

Infotaula de personaHonoré Langlé

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Honoré François Marie Langlé Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1741 Modifica el valor a Wikidata
Mònaco Modifica el valor a Wikidata
Mort20 setembre 1807 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Villiers-le-Bel (França) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Père-Lachaise, 13
Grave of Langlé (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pedagog musical, professor d'universitat, teòric musical, musicòleg, director d'orquestra Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsJoseph Langlé Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7f9ebfe0-d1d0-488c-9a09-f136daa03af5 IMSLP: Category:Langlé,_Honoré Find a Grave: 44171065 Modifica el valor a Wikidata

Estudià música al Conservatori de la Pietà dei Turchini de Nàpols i, una volta acabats s'establí a París (1768) com a professor de cant, de piano i de clavicordi. Va estar agregat a l'Escola Reial de Cant i Declamació des de la seva fundació el 1784 fins al 1791. Va ser un dels cofundadors del de 1794, època Conservatori de Música de París, on va ensenyar harmonia i fer de bibliotecari des de 1802.

Entre les seves obres més notables, cal citar: Corisandre,[3] òpera en tres actes, estrenada a l'Òpera el 8 de març de 1791. Segons el director d'orquestra Eric Hull «A Corisandre demostra un estil amb esclats dramàtics i còmics. Amb una orquestració equilibrada, uneix hàbilment el seu estil musical bàsicament napolità amb elements típicament francesos. En resum, ompleix tota la gamma dramàtica des d'un tendre estil líric fins a la paròdia força marcada».[3]

Durant la seva vida publicà: Traité d'harmonie et de modulation (1797), Traité de la basse sous chants (1798), Nouvelle Méthode pour chifrer les acords (1801), i Traité de la fugue (1805). Va deixar al morir diverses òperes inèdites els manuscrits de les quals es conserven a les biblioteques del Conservatori i de l'Òpera.

El 2005 el director d'orquestra Eric Hull va realitzar una edició completa de Corisandre per a l'Òpera de Monte-Carlo prevista per a l'estrena després de la renovació de la Sala Garnier, però no es va realitzar.[3]

Referències modifica

  1. «Langlé, Honoré». A: Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana : versiones de la mayoria de las voces en Frances, Italiano, Ingles ... ; etimologias Sanscrito, Hebreo, Griego .... 29, L-Leon. (Reeddició 1975). Espasa-Calpe, 1916. ISBN 8423945294. 
  2. «música de Mònaco». Gran Enciclopèdia de la Música. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 3,2 Hull, Eric. «Corisandre, ou les foux par enchantement» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-12-18. [Consulta: 10 octubre 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Honoré Langlé