Horta d'Avinyó

Horta d'Avinyó és un poble del municipi d'Avinyó, a la comarca del Bages.[1] El 2009 tenia 65 habitants. Al cens del 2019 tenia una població de 69 habitants i 20 a la urbanització de l'Urbisol.[2]

Infotaula de geografia políticaHorta d'Avinyó
Horta d'avinyo.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 41° 49′ 20″ N, 1° 57′ 55″ E / 41.82227°N,1.96518°E / 41.82227; 1.96518
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaComarques Centrals
ComarcaBages
MunicipiAvinyó Modifica el valor a Wikidata

Consta de sis carrers: C/ Nou, C/ de l'Hostal, C/ de Dalt, C/ Sant Jaume, C/ Turcó[3] i C/ Pla d'Aguilar (mal anomenat de Les Puces)[3], a més de la urbanització Vall d'Urbisol i les Masies.

HistòriaModifica

Des de la fundació de la parròquia d'Horta fins a mitjan segle xix, quan amb la nova organització municipal de 1845 s'incorporà a Avinyó.[4] Va formar part del municipi d'Artés, fins al 29 d'abril de 1636. La parròquia de Santa Maria d'Horta, està perfectament descrita al primer document escrit sobre la vila d'Artés, de l'any 889 i que detallava el següent:

«Això és, partint del riu Oló, que desguassa al Relat (avui Riera Gavarresa), i pujant per la costa més amunt de la vila de Turcó fins al Balç-rubí (avui Riera de Malrubí), continuant cap a la Serrallonga per l'aiguavés i seguint-la per sobre de la vila de Matacans, per anar a parar a una fita i baixar al Llobregat, i remuntant el curs del riu fins a l'aiguabarreig amb el Relat (Gavarresa), per aquest arribar al riu Oló.»

Amb la llei dels ajuntaments de 1845, el juny d'aquell any, Horta va intentar fer un districte municipal amb el poble de Sant Joan d'Oló i la Quadra d'El Solà de Sant Esteve (actualment al municipi de Santa Maria d'Oló), però a mitjan novembre, al llibre d'Actes de la Diputació de Barcelona, es proposava fer un sol districte municipal amb el poble d'Avinyó.

Entre 1854 i 1855, els veïns d'Horta van celebrar un referèndum per tal de segregar-se d'Avinyó, van votar-hi majoritàriament a favor de la segregació. El febrer de 1855 els veïns pagaven l'aixecament de plànols del nou districte municipal[5], l'Abril l'Ajuntament d'Avinyó convocava un per un els terratinents d'Horta, per tal que es pronunciessin. L'Ajuntament d'Avinyó va aconseguir que Horta restés al municipi. A partir dels anys 30 del segle xx, el poble ja comença a anomenar-se Horta d'Avinyó.

 
Mas Gomis (documentat com a mas Mirabitlles des de 1119, i com a mas Vilaseca des de 1636), reformat sobre l'antic mas a principi del segle xx

Llocs d'interèsModifica

L'edifici més important és l'església de Santa Maria d'Horta, d'estil romànic que data de la darreria del segle xi i que va ser ampliada i modificada capelles laterals els segles xvii i xix.

PersonesModifica

  • Josefina Vilaseca i Alsina (1940-1952), nascuda a l'Horta. Hi va ser sebollida a l'església de Santa Maria. Va morir a l'hospital de Manresa el nadal de 1952 en conseqüència de les ferides d'una violació. En el context del règim franquista va esdevenir tot un fenomen social.[7] És en procés de beatificació, un procediment particular de l'Església catòlica per reconèixer persones mereixedores.[8] Actualment té la qualificació de serventa de Déu.
  • Josep Perarnau i Espelt (1928- ), teòleg i historiador[9]
  • La nissaga dels Roqueta, creadora el 1983 de les «Masies d'Avinyó», que va contribuir al renaixement de la viticultura bagenca.[10]

ReferènciesModifica

  1. «Horta d'Avinyó». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «080121 Avinyó». Codis territorials i d'entitats. Municipis. Idescat, 01-01-2019. [Consulta: 20 octubre 2020].
  3. 3,0 3,1 carrer deshabitat
  4. Burgueño & Lassa de la Vega, 2002.
  5. «Arxiu general». Diputació de Barcelona. [Consulta: 20 octubre 2020].
  6. «Institut d'Estadística de Catalunya».
  7. Bricollé, David «Com va explicar el No-Do la mort i el funeral de Josefina Vilaseca?». Regió 7, 15-02-2017.
  8. «L'enterrament de Josefina Vilaseca (1952)». El primer franquisme a Manresa en un clic (1939-1959).
  9. Trias i Mercant, Sebastià. Diccionari d'escriptors lul·listes. Universitat Illes Balears, 2009, p. 323-324 (Blanquerna núm. 6). ISBN 9788483840894. 
  10. Estruch i Subirana, Maria. Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages. volum 21 de Biblioteca de Cultura Popular Valeri Serra i Boldú, p. 72 (Llengua, literatura i cultura tradicional). ISBN 9788498832280. 

BibliografiaModifica

  • Masats, B; Torra, M; Valdenebro, R; Virós, L. Catàleg dels protocols notarials de Manresa (en català). Col·lecció: Fundació Noguera - Inventaris d'arxius notarials de Catalunya Nº 15-16. Barcelona: Pagès editors, Setembre de 1993, p. 776. ISBN 978-84-7935-164-9. 
  • Burgueño, Jesús; Lassa de la Vega, Ferran. Història del Mapa Municipal de Catalunya (en català). Generalitat de Catalunya, Departament de Governació i Relacions Institucionals, Direcció General d’Administració Local, desembre de 2002, p. 196. ISBN 84-393-5954-3. 

Enllaços externsModifica