Hortolà (ocell)
L'hortolà comú,[1] piula hortolana o piula (Emberiza hortulana) és una espècie d'ocell de l'ordre dels passeriformes que sembla estar en regressió als Països Catalans.
Emberiza hortulana  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Pes | 2,48 g (pes al naixement) |
| Envergadura | 26 cm |
| Nombre de cries | 4,5 |
| Període d'incubació de l'ou | 11 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22720916 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Emberizidae |
| Gènere | Emberiza |
| Espècie | Emberiza hortulana Linnaeus, 1758 |
| Distribució | |
 | |
MorfologiaModifica
- Fa 16,5 cm de llargària.
- Pesa entre 20-25 g.
- Té el cap, el coll i el pit d'un color verd grisenc; la gola, el mostatxo i el cercle ocular d'un groc pàl·lid; les parts superiors ratllades de bru i negrenc; el carpó d'un falb rogenc; el ventre vermellós i les ales ratllades d'un bru fosc i d'un bru groguenc i roig. La femella és de tons més pàl·lids. El bec i les potes són de color rosat.
ReproduccióModifica
La femella fa un niu a terra, entre matolls, i al maig-juny hi pon 4 o 5 ous, els incuba durant 12 dies i alimenta la niada amb l'ajut del pare, fins que els petits deixen el nial als 10-13 dies. De vegades fan dues covades.[2]
AlimentacióModifica
Menja grans i fulles, i també insectes quan s'escau l'etapa reproductiva.
HàbitatModifica
En qualitat de nidificador està molt localitzat en punts diversos del territori, sempre en zones muntanyenques obertes, amb arbres i arbusts dispersos, que estiguin envoltades de vinyes, camps llaurats o prats.
Distribució geogràficaModifica
Habita tota l'Europa continental, excepte la Bretanya i la meitat sud de la península Ibèrica, on és accidental, i hiverna a l'Àfrica oriental. També viu a l'oest d'Àsia.
És estiuenc als Països Catalans.
ObservacionsModifica
És una espècie en regressió en deu països europeus, encara que la població total per a tot Europa és de 400.000-600.000 parelles. Entre 1960 i 1980 va desaparèixer de 17 departaments francesos i en altres set va minvar-ne la població (la població d'hortolans a França l'any 1992 era al voltant de les 15.000 parelles). Les raons d'aquesta davallada són degudes a la pèrdua del seu hàbitat natural, a la reducció de les àrees de cria, als canvis soferts pels paisatges agrícoles i la caça (al departament francès de les Landes, per exemple, són abatuts cada any 50.000 hortolans, és a dir, deu vegades la població total d'hortolans d'Alemanya, Bèlgica i els Països Baixos).
ReferènciesModifica
- ↑ «Hortolà (ocell)». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 2/12/2021(català)
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 110. ISBN 84-315-0434-X
